Infografia: Sergi Mayench i Marc Solanes
Catalunya ha reduït de manera progressiva les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH) en les darreres dècades, fins a assolir nivells per sota de 1990. Segons les darreres dades de l’Inventari d’Emissions de GEH de Catalunya, el país ha aconseguit una reducció respecte del seu punt més alt, l’any 2007, del 32,5%. El percentatge de reducció acumulat, però, se situa al voltant del 20% (des de 1990). En el mateix període, també en relació amb el percentatge acumulat, la Unió Europea ha reduït les seves emissions al voltant d’un 30%.
Les emissions totals de Catalunya se situen en 38,36 milions de tones de diòxid de carboni equivalent (MtCO2-eq), una xifra que, tot i ser inferior als màxims assolits a mitjan anys 2000 —quan es van superar els 55 milions de tones—, continua lluny del camí de reducció necessari per complir els objectius climàtics fixats per a 2030. La baixada del 2023 respecte de l’any 2022 va ser del 5%, mentre que el conjunt dels països de la Unió Europea van fer-ho, de mitjana, un 8,3%.
El transport, el gran fre a la descarbonització
Un dels principals factors que expliquen aquest retard és el pes del transport, que a Catalunya representa aproximadament un terç (34%) de totes les emissions de GEH, una proporció superior a la mitjana europea, que se situa al voltant del 25% segons les dades de l’Agència Europea de Medi Ambient (EEA).
A la UE, la generació elèctrica és un dels sectors que més ha contribuït a la reducció global d’emissions, amb descensos superiors al 35% en alguns països, gràcies al tancament de centrals de carbó i a una aposta decidida per les renovables. Catalunya, en canvi, avança més lentament en aquest àmbit, fet que condiciona el balanç global.
Amb el ritme actual, Catalunya no està alineada amb l’objectiu europeu de reduir un 55% les emissions l’any 2030
Tot i les bones xifres, les dades de l’inventari mostren que, amb el ritme actual, Catalunya no està alineada amb l’objectiu europeu de reduir un 55% les emissions l’any 2030 respecte a 1990. Per assolir-lo, caldria accelerar de manera molt significativa la reducció anual d’emissions durant la pròxima dècada, especialment en els sectors del transport i l’energia. Els darrers pressupostos de carboni aprovats al Parlament de Catalunya haurien de contribuir a assolir aquest objectiu.
Malgrat tot, aquests pressupostos també alerten que una part molt important del marge d’emissions compatible amb el límit d’1,5 °C d’escalfament global ja s’ha consumit. De fet, aquest any 2025 ja s'ha consumit més del 50% de tot el pressupost de carboni (fixat per la llei de canvi climàtic l’any 2017) que està estipulat fins a l'any 2050. La meitat en només vuit anys. Ara queda l’altra meitat per als 25 anys que venen, un repte majúscul.
