Niklas Hagelberg és Coordinador de canvi climàtic del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (UN ENVIRONMENT). Estem en un canvi de fase, assegura Niklas Hagelberg, per primera vegada tenim la voluntat de la ciutadania a favor. Hagelberg es mostra en aquesta entrevista optimista, contrasta amb els resultats d’un últim informe de Nacions Unides, que segons ens explica té un missatge molt clar: ens estem quedant enrere respecte als objectius per evitar un augment de la temperatura superior als 1,5 graus.
Henning Wuester és director de l’ICAT (Initiative for Climate Action Transparency) una entitat que té com a objectiu recolzar els països per obtenir transparència en relació als compromisos climàtics. Va ser creada pel govern alemany i la Children’s Investment Fund Foundation, i ara és recolzada per una xarxa d’institucions, experts que s’estén per 30 països. Wuester alerta dels perills de la informació falsa sobre acció climàtica i insisteix en la necessitat de crear sistemes d’informació online oberta per a tothom i des de qualsevol dispositiu per accedir a dades tècniques i científiques sobre l’emergència climàtica.
Alexander L. Jones és Director del Clima i Medi Ambient de la l’Organització de les Nacions Unides per l’Alimentació i l’Agricultura (FAO). En aquesta entrevista, reflexiona sobre el gran impacte de l’agricultura en el canvi climàtic, ja que és responsable d’un 24% de les emissions globals. I desgrana el reptes als quals s’enfronta: el necessari augment de la producció per abastir una població mundial cada dia més nombrosa, i l’augment de la inseguretat alimentària a causa dels canvis de patrons que ens ha portat l’escalfament global. Sens dubte un dels temes cabdals als que s’haurà de fer front i sobre el que podem actuar amb decisions molt personals, com la nostra dieta.
Les emissions de CO2 per consum del 10% de les llars més riques d'Espanya superen 2,3 vegades les del 10% més pobre, segons ha anunciat Oxfam Intermón, i adverteix que la desigualtat extrema i l'emergència climàtica mantenen una estreta relació. Mentre els més rics són qui més emissions per consum emeten, els més vulnerables són qui més pateixen els impactes derivats de la crisi climàtica i els que compten amb menys recursos per adaptar-s'hi.
Entra a formar part d’una aliança de països i agents no estatals que s’han compromès a seguir les recomanacions científiques per fer front al canvi climàtic, juntament amb altres regions pioneres en aquest àmbit com California, Escòcia, el País Basc o la regió de Brussel.les.
Es vol amb esta nova proposta generar sinergies favorables al correcte i racional ús dels recursos disponibles per a avançar cap a una economia circular i sostenible. El sistema d'ús és senzill perquè resulte còmoda i pràctica la utilització del sistema de recàrrega.
La Cimera Social pel Clima ha estat una cimera alternativa a la COP25, un moviment ciutadà, format per prop de 400 col·lectius que pertanyen a moviments indígenes, joves i organitzacions ecologistes. La cimera ha aconseguit treballar al voltant de 350 activitats, amb el lema "Més enllà de la COP25: els pobles pel clima", i amb l'objectiu de la justícia climàtica i per tant els drets humans. Reproduïm a continuació el comunicat final d’aquesta cimera, d’on s’extrau el seu anàlisi del que ha estat la COP25 i els reptes de futur.
Amb aquesta Declaració, la ciutat reconeix l'absoluta necessitat de mantenir l'escalfament global per sota d'1,5 graus centígrads, un repte que haurà de passar, durant la pròxima dècada, per reduir de manera dràstica els nivells d'emissió. La declaració reconeix l'eco-dependència i interdependència de la nostra espècie i assenyala una situació de col·lapse. L'Ajuntament inclou un pla d'acció i un procés de compromís ciutadà per adherir-se al document.
És el municipi de tot l'Estat amb més amiant per habitant i ara, per primer cop, es recullen dades a l'interior dels blocs de pisos
La COP 25 ha evidenciat la distància cada vegada més gran que hi ha entre l’esfera política, que no reacciona adequadament a la realitat del canvi climàtic, i la societat civil, que va molt per davant en consciència, actitud i capacitat de mobilització. Els febles acords i les mancances de la cimera han estat un cop de porta a l’exigència de solucions urgents davant l’emergència climàtica. Les expectatives es traslladen ara a Glasgow (Escòcia) el novembre del 2020, quan tindrà lloc la COP 26.
