Notícia

La majoria dels espanyols (concretament, el 72%) creu que el canvi climàtic es deu a l'activitat humana i és un dels majors problemes de la humanitat, i culpa fonamentalment als governs (78,8%). El 60% dels espanyols està preocupat pel canvi climàtic, però, el 20% es considera negacionista o «passota» i els enquestats expressen «por, preocupació o enuig» pels problemes mediambientals

Notícia

En els 31 edificis de la Generalitat que han participat en la iniciativa s’ha reduït el consum d’electricitat un 12,5%, el de gas un 40,7% i el d’aigua un 14%, el canvi d’hàbits i l’adopció de bones pràctiques per part dels treballadors públics han permés disminuir les emissions de CO2 en 167 tones durant el mes de febrer.

Notícia

L'empresa pública d'habitatge de Sant Cugat, Promusa, participa en Sim4Blocks, un projecte europeu que vol promoure l'eficiència energètica en els edificis. Promusa forma part del projecte europeu Sim4Blocks, on Sant Cugat és la ciutat pilot de l'Estat espanyol.

Notícia
Els alcaldes i alcaldesses demanen fer les inversions necessàries per a la supervivència del Parc Agrari

La darrera afectació amb la Tempesta Gloria ha suposat pèrdues d’1,5 milions d’euros en els terrenys agrícoles de municipis com Gavà i de 700.000 € a Viladecans. Aquest fet ha posat de manifest segons el alcaldes i alcaldesses de la zona “ la necessitat d’una inversió decidida en la modernització i millora de les infraestructures hídriques per mantenir el Parc Agrari.

Notícia
Font: Ajuntament de Barcelona

Les accions de transformació que realitzen les ciutats per adaptar-se i mitigar els impactes del canvi climàtic es poden veure menyscabades per les lluites polítiques pel poder municipal. Així es desprèn d'un estudi realitzat per investigadors de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) i la Universitat Pompeu Fabra publicat a la revista Cities en què analitzen la complexitat dels processos d'implementació de mesures urbanes contra el canvi climàtic, amb l'exemple de les "superilles" de Barcelona com a cas d'estudi.

Notícia

Un estudi emmarcat en el projecte RIMMEL de la CE ha revelat que els rius Llobregat i Besòs aboquen al mar cada any mitja tona de plàstics aproximadament, principalment envasos, ampolles i bosses, és el material més freqüent entre els residus flotants identificats. Es vol crear un model estadístic que permeti impulsar estratègies per mitigar el problema de les deixalles marines.

Notícia
La Biblioteca Can Pedrals ha estat un dels equipaments que han participat en la campanya

L’Ajuntament de Granollers ha participat un any més en la Marató de l’Estalvi contra la pobresa energètica. La cinquena edició d'aquesta campanya s'ha fet durant el mes de febrer a cinc equipaments municipals. Durant tot el mes s'hi han implantat bones pràctiques de consum s'han registrat setmanalment lectures dels comptadors per obtenir indicadors sobre el consum d'aigua, electricitat i gas dels centres. 

Notícia

Aquest 8 de març ens ha deixat una imatge mai vista del carrer d’Aragó. Durant 10 hores aquesta via principal de la ciutat ha quedat lliure de trànsit i ocupada per tallers ambientals, jocs, circuits de bicicletes, espectacles itinerants o una cadena lila per celebrar el Dia Internacional de les Dones. Són algunes de les activitats amb què la ciutadania ha pres el lloc als cotxes i ha ocupat aquesta artèria.

Entrevista

Què passaria si planificàrem les nostres ciutats pensant en la salut, en la seguretat dels nens i ancians, en l’autonomia i el contacte amb la natura? És el que somia, i pel que treballa Carolyn Daher, coordinadora de la Iniciativa de Planificació Urbana, Medi Ambient i Salut d’ISGlobal. Sostenible va parlar amb ella arrel del 1er Congrés de Qualitat de l’Aire celebrat a Sabadell.

Entrevista

Per primera vegada una Conferència de l’ONU sobre el canvi climàtic, la COP25, acollia l’estand –normalment reservats per als països- de la criosfera, el terme que descriu la part de la superfície de la Terra on l’aigua es troba en estat sòlid. Aquest fet demostra la vulnerabilitat a la que es troben sotmeses les masses d’aigua congelades al planeta, i la importància de protegir-les. Sostenible va conversar amb Regine Hock, professora de geofísica i experta en glaceres de l’institut de geofísica de la Universitat d’Alaska Fairbanks sobre aquest tema.

Butlletí

Opinió

M’atreveixo a fer un exercici molt senzill de recuperar declaracions i idees que personalitats, pensadors i institucions han compartit en les darreres setmanes. L’objectiu és copsar com va canviant en qüestió de dies el discurs que intenta relacionar el coronavirus amb el canvi climàtic.

Quant de forma més veloç es destrueixen i es posen en risc les bases materials que sostenen la vida, més sanes estan les economies. Les informacions col·laterals a la crisi del coronavirus llancen qüestions interessants des de la perspectiva de l'ecologisme social i m'animen a compartir amb vosaltres algunes reflexions.

Fer una aturada com l’actual, que ens afecta a tots i cadascun de nosaltres —i que per això és possible, en part, perquè tothom la fa alhora—, és una situació extraordinària que no s’havia donat fins ara, ni tan sols en la darrera crisi econòmica. Es tracta d’una crisi sanitària però encara més d’una crisi econòmica que està posant sobre la taula la vulnerabilitat del sistema actual, massa centrat en el consum.

Un dia normal i corrent, en una típica oficina d’un municipi de l’àrea metropolitana de Barcelona, un empleat va veure que necessitava gomets, els petits cercles adhesius de colors que es fan servir per marcar arxius, documents, llibres, etc. Seguint les indicacions de compres,  va fer una comanda on-line a través del catàleg de l’empresa que té el contracte de subministrament amb l’ajuntament.

«Els estereotips podrien restringir el nostre cervell flexible i plàstic. Per tant, sí: rebatre’ls és important», diu Gina Rippon. Aquesta neurocientífica britànica, investigadora de l’Aston Brain Centre de la Universitat d’Aston a Birmingham, va visitar fa pocs dies l’Aula Magna de l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona (UB) per participar a la primera conferència del cicle Debats UB: feminisme.

Propers actes

Dreceres