Entrevista

Julieta Martínez, té 19 anys, és xilena. I és avui una de les líders joves d’acció contra l’emergència climàtica. El seu discurs i la seva capacitat de motivar és contundent. Denuncia que la crisi climàtica afecta les inequitats de gènere. Ha creat la Fundació “Tremendas”, que acull l’acadèmia “Climáticas”, un projecte que impulsa l’educació de nenes i adolescents de Llatinoamèrica i el Carib com a eina per combatre el canvi climàtic amb perspectiva de gènere i empoderar les dones com a agents de transformació social.

Notícia
Un problema local i global

Segons un informe de l'Organització Meteorològica Mundial, les sequeres, agreujades pel canvi climàtic, suposen un repte globlal: uns 3.600 milions de persones no tenen un accés adequat a l'aigua com a mínim un mes a l'any i s'espera que aquesta xifra augmenti per sobre els 5.000 milions el 2050.

Notícia

L’Estratègia d’alimentació saludable i sostenible Barcelona 2030 és un compromís a vuit anys per transformar el sistema alimentari de la ciutat i fer-lo més sostenible en benefici de la ciutadania, el territori i el planeta. És una iniciativa consensuada amb els diferents agents de la cadena alimentària i un dels fruits recollits després que la ciutat fos la capital mundial de l’alimentació sostenible l’any 2021.

Notícia

La contaminació de l’aire és un problema de salut pública de primera magnitud i cal continuar implementant accions per millorar la qualitat de l’aire a la ciutat. Aquesta és la principal conclusió de l'informe anual de qualitat de l'aire a Barcelona que acaba de publicar l'Agència de Salut Públic de Barcelona.

Notícia

A partir d’ara, el Consorci de Residus del Maresme es resitúa i queda integrat dins de Maresme Circular amb l’objectiu de promoure l’economia circular a la comarca.

Notícia

L’Associació de Municipis i Entitats per l’Energia Pública (AMEP) demana a les administracions competents mesures urgents pel desplegament de les energies renovables, que impulsin les comunitats energètiques i millorin la transparència en la gestió de les xarxes de distribució d’electricitat, les municipalitzin i en fomentin la participació del món local.

Notícia

La Comissió Europea ha presentat una proposta de revisió de la legislació de la Unió Europea sobre envasos, amb l'objectiu de fer front al constant creixement dels residus que generen.

Entrevista

2.800 empreses de moda, 70.000 treballadors i una facturació anual de més de 15.000 milions d'euros… A Catalunya la indústria de la moda és molt important. Està preparada per a la transició cap a un model sostenible? Parlem amb Clara Mallart, responsable de l'Àrea de Sostenibilitat i Economia Circular Tèxtil del Modacc - Clúster Català de la Moda i el Textil per conèixer els impactes ambientals del cicle de vida de la roba, solucions com el suprareciclatge i com s’acompanya les empreses en la transició que sí o sí s’haurà de fer cap a l’slow fashion. 

Entrevista

 

Solidança va nàixer per donar un oportunitat a persones en risc d’exclusió. I avui, 25 anys després, són tot un referent en la recuperació del tèxtil. Solidança disposa a Sant Just Desvern d’una planta de 3.000 m2 amb capacitat per gestionar 3.000 tn de residu tèxtil, creant 40 llocs de treball. On va aquesta roba? Quina es pot reutilitzar? Quines són les dificultats per al seu reciclatge? Quins projectes d’innovació tenen en marxa? Parlem amb Andrea Membrado, responsable de comunicació de l’entitat, per saber-ne més.

Notícia

La Gran Clariana del parc de les Glòries de Barcelona ha acollit l'acte conjunt de cloenda de la Setmana Europea de la Prevenció de Residus. S'hi han instal·lat dues tones de residus procedents de la recollida selectiva per simbolitzar la generació actual i els objectius que es volen assumir.

Butlletí

Opinió

“Pensar globalment, actuar localment”. Aquesta màxima ens anima a militar en l’autoresponsabilitat ambiental: una decisió personal i decidida a favor d’un canvi global i d’una acció local transformadora. Sense compromís és poc probable reeixir com a comunitat, especialment amb el repte d’adaptar-nos al nou escenari ambiental.

Ens satisfà observar com la nostra societat, tant rural com urbana, és dinàmica i plena d’iniciatives disposades a enfrontar-se amb el poder per defensar els espais verds, que, a la vegada, esdevenen indrets en comú per descansar, dialogar, contemplar i millorar el nostre dia a dia.

Més d’un miler de persones van participar al festival Fixing the Future on més d’un centenar de ponents d’arreu del món van participar disposats a repartir esperança a tort i a dret. «Si aconsegueixes que la gent se senti més esperançada, cada cop més persones se sentiran capaces de participar i començaran a pensar ‘espera, el futur és una cosa que també em pertany’», diu la fundadora Cathy Runciman. Certament, va ser una desfilada de bones idees, de projectes brillants, sostenibles i inspiradors centrats en temes tan diversos i rellevants per la nostra societat com la crisi energètica, l’alimentació, l’educació o la moda.

A dia d’avui, a Catalunya disposem de més coneixements assequibles sobre l’estat i tendències de la majoria dels hàbitats, sistemes i processos naturals, dels que mai havíem tingut a l’abast. El desconeixement, doncs, ja no pot ser cap excusa, ni per a l’omissió, ni per accions contraproduents.

Vivim temps de ciència ficció que recorden la literatura del gènere de catàstrofes dels vuitanta. Molts elements d’aquelles novel·les ja formen part de la nostra quotidianitat: escassedat de recursos, conflictes per l’energia, fenòmens meteorològics, auge dels autoritarismes. Ara aquests temes estan a l’agenda política i tenen la crisi ecològica i climàtica en la seva base. Com podem evitar caure en una mena d’ecocatastrofisme postmodern, estèril i pessimista? Potser ens cal més ciència i menys ficció?

Propers actes

Dreceres