Amazònia: del ‘boom’ a l’oblit
El pulmó del planeta va centrar bona part de la informació ambiental del darrer any, però la situació geopolítica i els grans incendis a la Patagònia l'han eclipsada
Incendi forestal a l'amazònia brasilera. Estiu del 2019.
Imatge: GETTY IMAGES
Exposicions, xerrades, cicles monogràfics, debats i altres activitats van posar al pulmó del planeta al canelobre el passat 2025, degut a la celebració a finals de l’any passat de la cimera sobre canvi climàtic a Belém, a les portes de l’Amazònia brasilera (COP30). Aquest fet va impulsar la creació de nombroses activitats arreu per donar a conèixer la riquesa natural i cultural d’aquest ecosistema clau per a la humanitat.
A Barcelona es va poder veure l’exposició del fotògraf brasiler Sebastiao Salgado, al Museu Drassanes. L’Amazònia també va ser una de les principals apostes del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) amb una gran exposició dedicada a explicar la diversitat, riquesa, així com l’explotació del que pateix aquest territori i els pobles originaris que hi viuen, l’extracció de minerals o l’activitat d’empreses d’hidrocarburs. La mostra es va completar amb un cicle de xerrades tant per a escolars com pel públic general amb les intervencions dels participants d’un cicle de residencia per a periodistes brasilers, així com convidats vinguts expressament d’aquells contrades per donar a conèixer aquesta realitat des dels propis protagonistes.
Igualment, l’Amazònia també va protagonitzar diverses exposicions a Madrid. Així va comptar amb un espai propi a la fira ARCO. A ‘Wametisé: Ideas para un Amazofuturismo’, artistes de comunitats de pobles originaris, van mostrar el seu art en diferents peces. Entre aquests, va destacar la participació Olinda Silvano, del poble originari shipibo-konibo, que també va ser una de les protagonistes de la mostra ‘Amazònia contemporània-Perú’ al Museu Lázaro Galdiano.
«Als dos anys m’agradava pintar, ningú em va ensenyar», explicava el dia de la inauguració, recordant la connexió amb la seva àvia amb la que, de petita, bullia diverses plantes «per treure la substància per pintar a la tela que ha de ser 100% cotó». «Per això treballem tot ecològic», va afirmar aquesta mestra de l’art kené, caracteritzat pels seus dissenys geomètrics i colors lluents que ha donat a conèixer internacionalment en mostres a Medellín (Colombia), Nova York i Miami (Estats Units) i Berlín i Colònia (Alemanya) entre altres ciutats. «El disseny kené, surt de la inspiració quan vas cantant», va assegurar.
L’àrea de bosc impactada per la desforestació i la degradació a l’Amazònia es va reduir prop d’un 60% entre 2024 i 2025
L’exposició de Salgado, que va morir l’any passat, també es va veure a Belém, durant la cimera, tancant un gran any de difusió sobre la situació aquest ecosistema. No obstant, ha sofert una gran davallada mediàtica els mesos posteriors, quedant fora dels mitjans de comunicació que van dirigir la seva mirada als grans incendis de la Patagònia que, durant mesos, van cremar milers d’hectàrees a Argentina i Xile. Aquests van centrar l’atenció de l’actualitat a Amèrica del Sud tot i que aquest primer quadrimestre de l’any l’agenda internacional ha estat marcada per les actuacions del president d’Estats Units, Donald Trump.
A més de llençar atacs a països amb grans quantitats de reserves de combustibles fòssils, principalment petroli, com Veneçuela e Iran, el polític també va crear polèmica amb la seva decisió de deslligar Estats Units d’acords e institucions internacionals vinculades a ciència i canvi climàtic.
Els mitjans de comunicació s’han bolcat a informar sobre aquests fets, deixant fora de focus l’Amazònia, que degut a les seves dimensions, segueix sent font de notícies d'actualitat. Segons les dades processades per l’Observatori Regional Amazònic (ORA) de l’OCTA (Organització del Tractat de Cooperació Amazònica), tenint en compte la informació del programa europeu Copernicus a través del Joint Research Centre (JRC), l’àrea de bosc impactada per la desforestació i la degradació a l’Amazònia es va reduir prop d’un 60% entre 2024 i 2025.
El pulmó del planeta també és punt de nous descobriments d’espècies. L’any passat investigadors del Museu Americà d’Història Natural de Nova York van descobrir més d’una setantena d’espècies noves, entre elles un escorpí a l’Amazònia veneçolana. Igualment el passat mes de març, investigadors de l’Institut Nacional de Biodiversitat d’Equador i altres institucions van publicar el primer inventari de peixos del riu Conambo, on es van identificar més d’un centenar de peixos d’aigua dolça.
Una ordenança municipal [...] atorga drets legals a les abelles natives sense agulló
Finalment, el darrer mes d’abril, un equip de científics va descobrir una nova espècie de petita granota marsupial, que porta les seves cries a una bossa natural sobre la seva esquena, a l’Amazònia peruana. En aquest mateix indret, però, s’ha gestat una iniciativa pionera a nivell mundial que pot ser un exemple d’inspiració per altres llocs del món. Es tracta de l’aprovació d’una ordenança municipal aprovada per la Municipalitat de Satipo, en col·laboració amb la Reserva Comunal Ashaninka i EcoAshaninka, que atorga drets legals a les abelles natives sense agulló de la reserva de la biosfera Avireri Vraem, un reconeixement que es dona per primera vegada, a la història, a un insecte.
«L’ordenança prohibeix l’ús de plaguicides nocius per les abelles i la crema de ruscs, bresques o eixams en espais protegits. A més, es prioritza el rescat i reubicació de ruscs davant de qualsevol altra alternativa», va explicar César Ramos, president d’EcoAshaninka, entitat cogestora de la Reserva.
La iniciativa, que sorgeix davant de la necessitat urgent de protegir aquestes abelles reconeixent la seva funció en la pol·linització, declara les abelles i el seu hàbitat com subjecte de drets, reconeixent el seu dret a existir, a mantenir poblacions saludables, viure en un ambient sa, conservar i regenerar el seu hàbitat i ser representades legalment.
Pobles originaris al capdavant
Igualment, tot i que a nivell cultural, l’allau de propostes per descobrir aquest ecosistema ha baixat, encara es fan apostes en aquest àmbit. A Bonn (Alemanya), des del passat mes de març i fins el proper mes d’agost, el museu de cultura ret homenatge al pulmó del planeta posant èmfasi a la seva riquesa cultural amb la mostra ‘Amazônia. Indigenous Worlds’. Per aquest motiu, ha programat una sèrie de converses en les que compta amb la participació dels seus protagonistes, com és el cas dels brasilers Nivaldo Paroo’i Tapirapé i Koxamare’i Tapirapé, que a més d’explicar de primera mà les seves emblemàtiques màscares de plomes i els seus rituals culturals van aprofitar l’ocasió per recordar les problemàtiques ambientals que afecten la comunitat indígena tapirapé situada a l’estat brasiler de Mato Grosso.
“No només els pobles originaris viuran les conseqüències de la desforestació, principalment, al nord del Brasil. És una lluita molt gran dels pobles indígenes per a tots els essers vius del planeta”, va subratllar Nivaldo Paroo’i Tapirapé, explicant que el seu territori ja estava desforestat, per la meitat desforestat, a la seva arribada. Malgrat que el seu territori va ser homologat pel govern brasiler a l’any 2010, segueix sent ocupat per invasors que talen arbres, cultiven soja a estan fent gran escala i contaminen el riu. Per quest motiu, la lluita d’aquest poble originari, que no arriba a un miler de persones, es concentra en l’expulsió d’aquests invasors, als que s’enfronten directament.
Igualment, els pobles originaris segueixen sent protagonistes a l’àmbit internacional on fan sentir la seva veu, com és el cas de Nemonte Nenquimo, líder equatoriana del poble originari waorani. La cofundadora de Ceibo Alliance i Amazon Frontlines, va participar a la darrera edició de Change Now, que es va portar a terme a París, del 30 de març al 1 d’abril.
“En aquest espai anomenat ‘Canvi Ara’, segueixen parlant de desenvolupament que està devastant la vida dels pobles indígenes i del planeta i el sistema capitalista amenaça el nostre territori. Fins quan seguiran amb el debat?”, va reclamar Nenquimo recordant que malgrat l’Acord de París, que es va establir fa 11 anys a la capital francesa, “l’amenaça continua arribant fins avui dia als nostres territoris”.
«Aquest sistema basat en els combustibles fòssils col·lapsa, té fam i és addicte extreure dels territoris. El petroli que es troba al subsòl de l’Amazònia, per a nosaltres no és petroli, és sang dels nostres ancestres, això és sagrat, es respecta, això ens han ensenyat els nostres avis i àvies per milers d’anys i això és el que fa que hi hagi vida i no es treu fora», va recalcar fent una crida a respectar la Terra. «Estimem la mare Terra perquè ella ens dona la vida. Al territori depenem de la selva, perquè la selva és farmàcia, ferreteria on anem a recollir, prendre medicines, tot ho tenim», va explicar apuntant a la necessitat de «connectar espiritualment amb la Terra».
Tot i que amb el govern de Lula de Silva s’han produït alguns avenços [...] els drets dels pobles originaris segueixen sota pressió
I es que els pobles originaris de l’Amazònia segueixen reclamant el seu lloc. Per això del 5 al 11 d’abril del mes passat es va celebrar a terme el Campament Terra Lliure en el marc de la 22ª edició de l’assemblea anual que organitza l’Articulació dels Pobles Indígenes de Brasil (APIB), on es van reunir prop de 10.000 persones per protestar contra les violacions als seus drets territorials per part de grans empreses que impulsen projectes agrícoles, fusters i miners. Tot i que amb el govern de Lula de Silva s’han produït alguns avenços, com la revocació d’un decret que permetia concessions privades de vies navegables, els drets dels pobles originaris estan sota pressió per part del congrés brasiler, de sectors del poder executiu i dels interessos econòmics impulsats per l’augment de la demanda mundial de petroli, gas i minerals crítics.
Des de Catalunya, algunes iniciatives s’han portat a terme durant els darrers dies perquè aquesta problemàtica no quedi en l’oblit. Mentre que des del Hub en Sostenibilitat Global de la Universitat de Barcelona, s’ha celebrat ‘Àgora: L'Amazònia en el segle XXI’, un seminari dedicat a l’Amazònia i els seus habitants, fent un anàlisi crític de com s’ha deslligat l’entorn natural dels seus habitants trencant l’imaginari sobre una selva verge, així com la descolonització de la conservació.
En aquest sentit, el jurat del festival DocsBarcelona ha guardonat com millor pel·lícula ‘Amazomania’, un documental que denuncia el llegat colonial i revisita l’expedició a l’Amazones al 1996 per a filmar la tribu aïllada dels Korubo i les conseqüències humanes del denominat «descobriment».
