Notícia
La pluja abundant ha afavorit la proliferació d'herbes i flors arreu. Imatge de Vallromanes (Vallès Oriental)

Una primavera excepcional pel que fa a la pluja ha coincidit amb la interrupció de les activitats de gestió de les zones verdes —segues i altres— de pobles i ciutats de Catalunya a causa del confinament i l’aturada per la pandèmia.

Notícia

Els aiguamolls de l'Empordà podrien viure la cria de dues espècies d'ocell per primera vegada a la seva història, gràcies a les pluges d'aquest 2020 i la tranquil·litat que hi ha pel confinament. Es tracta de l'agró blanc i el bernat pescaire, dues espècies que es traslladen cap a la zona del Mediterrani una vegada al centre d'Europa baixen les temperatures.

Notícia
Riera de Caldes

La llista de fauna observada s'assembla a les de 2006 i 2007, els anys amb més diversitat de vertebrats a la riera de Caldes. Aquesta primera setmana de maig Joan Daranas va localitzar tres ànecs de collverd, tres polles d'aigua, dos bernats pescaires, tres rossinyols bords i dos teixidors "Remiz pendulinus". Tots envoltats d'una discoteca d'ocells de fins a 25 espècies i sota l'atenta mirada dels conills.

Notícia
El 71% dels aliments bàsics d'Espanya depèn de l'activitat pol·linitzadora essencial d'aquests insectes

Sense abelles perilla seriosament la biodiversitat mundial. És una advertència científica que han començat a prendre seriosament des dels Estats Units fins al vell continent, on el Parlament Europeu ha sortit a el rescat d'aquests insectes, vitals per al cicle biològic vegetal i no només per a la producció de mel. 

Notícia

Entitats ecologistes denuncien que el consum de plàstics d'un sol ús s'ha disparat des de l'inici de la pandèmia. Només les deixalles d'envasos de plàstic han augmentat un 19%, i això sense comptar bosses, film d'embolicar o guants.  El material sanitari (guants, mascaretes, bates...) ha augmentat un 350%.

Notícia

El manifest demana que després de la pandèmia de la COVID-19 es freni el "col·lapse global" ambiental, es redefineixin els nostres valors i es passi a l'acció per "dignitat, supervivència i coherència"

Entrevista

Philips Gareth Brydon és Director del Departament de Canvi Climàtic de l’African Development Bank, la primera institució de finançament per al desenvolupament del continent africà. Ens va explicar durant la COP-25 el fort lligam entre la pobresa i el canvi climàtic, i com l'adaptació és cada cop més l'objectiu de les seves activitats. El seu discurs ens confronta amb la justícia climàtica, ja que Àfrica és un dels països mes vulnerables al canvi global i en canvi només contribueix amb un 3% al total d'emissions de gasos amb efecte hivernacle.

Entrevista

Francesco La Camera és Director de Institute of Renewable Energy (IRENA), una organització intergovernamental amb 61 membres d’arreu del món, el seu mandat consisteix en promoure les energies renovables en el món. La Camera ens va explicar, durant la COP-25 quins són els principals reptes de la transició energètica cap a les renovables, i com hem de deixar de mirar el futur amb els ulls del passat i buscar la interconnexió de les xarxes, les smart-grid, la intel·ligència artificial o entendre que el futur dels consumidors serà molt diferent i com el mercat s'haurà d'adaptar a aquesta nova realitat.
 

Entrevista

Bobadoye Ayodotun és Director General de Global Emerging Pathogens Treatment Consortium (Ghana). Aquesta entitat té com a objectiu millorar la preparació de sectors, de països, i de sistemes a l’Àfrica per afrontar els seus reptes en relació als temes de salut vinculats al canvi climàtic. Bobadoye ens va explicar durant la COP-25 com de fràgil és aquest continent, i de fet tot el món, als impactes sobre la salut dels canvis globals. Tenim la prova amb l'actual crisi de la COVID-19.

Entrevista

És sens dubte una de les veus més rellevant de la crisi actual. Fernando Valladares, Doctor en Ciències Biològiques per la Universitat Complutense de Madrid, ha passat en unes setmanes a ser la veu més referenciada per fer arribar a la ciutadania, encara en shock per la pandèmia de COVID-19, la importància d ‘aturar la crisi ambiental i restablir l’equilibri de la natura per mantenir la nostra salut. Valladares té un discurs clar sobre la causa primordial d’aquesta crisi sanitaria, que no és una altra que la crisi global, i, sense alarmismes, ens indica que el que cal fer per protegir-nos és “deixar que la natura faci la seva feina”.

Butlletí

Opinió

Casa i salut, casa i cures, són ara un binomi renovat que posen de relleu el que és la veritable gran infraestructura bàsica de país: el seu parc d'habitatges. Invertir en aquesta infraestructura és una proposta de reconstrucció econòmica amb ocupació local, de qualitat i estable; però també ha de permetre fer viable el canvi cap a un model energètic renovable i assegurar l'habitatge com a refugi enfront de la intempèrie.

En termes simples, el BCE li ha declarat la guerra a la COVID-19 i actualment pot comprar més de 100.000 milions d'euros de deute a el mes, el que li dóna un inigualable poder financer. Però, per a què s'utilitzaran els fons? Ajudaran a millorar les nostres vides? Donaran suport l'acció climàtica?

Caldrà intensificar el nostre compromís amb el territori rural, mantenir la recerca de la seva estabilitat, donar resposta a la demanda de serveis i necessitats, possibilitar una qualitat de vida coherent i digna, accentuar l'interès per una activitat sana i econòmica rendible, alhora que potenciem les nostres actuacions per a la recuperació ambiental, per la conservació dels equilibris i per capacitar la naturala per autoregular situacions delicades o catastròfiques.

Crisi com a oportunitat. És un tòpic, sí, però, com tants altres, amb la seva càrrega de veritat, raó i sentit comú. La crisi de la COVID-19 ja està dibuixant un nou escenari en moltíssims àmbits de la nostra societat, tot i que encara no podem veure l'abast que tindran aquests canvis a què ens porta la propagació d'un virus que, d'entrada, ha posat en evidència la nostra vulnerabilitat.

Fa anys que la comunitat científica adverteix sobre les greus conseqüències del canvi climàtic i la necessitat de polítiques contundents que redueixin dràsticament les emissions. Alguns experts ja han fet notar que la crisi climàtica serà encara més greu que aquesta pandèmia. Afortunadament, encara som a temps d'esmorteir els seus efectes i hem vist com la humanitat és capaç d'actuar de manera contundent quan veu el perill davant seu.

Propers actes

Dreceres