Notícia

El document s’emmarca en el procés d’aprovació de les noves ordenances per regular la zona de baixes emissions i l’ús de la bicicleta.

Notícia

Tot i que la pandèmia va fer caure dràsticament les emissions, la tendència dels darrers anys apunta que s’hauria arribat igualment a l’objectiu, tot i que de forma més ajustada. Una primera estimació del Departament d’Acció Climàtica apunta a una reducció de les emissions de més del 12% respecte del 2019, d’un 33% per sota dels valors del 2005 i, per primera vegada, inferiors als nivells del 1990.

Notícia

L'ICAEN, a través del Fons Social Europeu, convoca aquests ajuts per a l'autoconsum i emmagatzematge d'energia renovable adreçats a les empreses i a la ciutadania.

Notícia

Ametller Origen, La Sirena, Veritas, Condis, Sorli, Grup Llobet, Gremi de Carnissers i Xarcuters de Barcelona i Província, Gremi de Peixaters de Catalunya i Gremi de Carn de Barcelona han estat els primers que s'han compromès a facilitar als clients que reomplin els seus propis envasos de productes disposats a granel com la carn, el peix, els llegums, els ous, els sucs o altres aliments.

Notícia

Del 20 al 28 de novembre s’organitzen arreu d'Europa accions de sensibilització sobre la prevenció de residus. Els focus de l’edició d’enguany són les comunitats circulars i sostenibles, apel·lant al treball en xarxa de les comunitats locals en la prevenció de residus. Tornen les accions presencials, es reedita el portal català interactiu de recursos virtuals i s’estrenen nous capítols del ‘Fes-ho tu mateix!’

Notícia
23 municipis hauran de tenir zona de baixes emissions

El govern espanyol proposa quatre models de Zona de Baixes Emissions, que han de tenir tots els municipis de més de 50.000 habitants

Entrevista

Gustavo Duch és coordinador de la revista: "Soberanía Alimentaria, Biodiversidad y Culturas", també es escriptor i poeta, i sobretot és una de les veus més contundents contra el sistema alimentari global, basat en la sobreexplotació del planeta i els essers vius. Denuncia en aquesta entrevista els privilegis que s’amaguen darrere el concepte d’alimentació sostenible, la manca de polítiques valentes de les administracions i com segueixen recolzant el poder econòmic i el model capitalista i crida a la radical utopia de tornar a inserir-nos en el sistema terra, en la natura. 

Entrevista

Laia Serra és una de les portaveus de "Veus per la Sobirania Alimentària a ciutat" Aquesta plataforma heterogènia aglutina persones, entitats i moviments socials que treballen per la Sobirania alimentària des de diversos àmbits per construir unes ciutats veritablement sostenibles en relació a l'alimentació. Neixen, com diu Serra, no per fer una crítica a les polítiques municipals, sinó per reivindicar que fa anys que dediquen els seus esforços a transformar el sistema alimentari. Amb Laia Serra repassem quines són les seves propostes.

Entrevista

Amaranta Herrero és la coordinadora estratègica de Barcelona Capital Mundial de l'Alimentació Sostenible 2021. Herrero ens explica com l'objectiu de la capitalitat ha sigut posar l'alimentació sostenible a l'agenda política. Repassem amb ella les principals polítiques municipals de la ciutat de Barcelona en aquest àmbit i la col.laboració entre ciutats per incidir en el sistema alimentari global i poder fer de l'alimentació sostenible una realitat també urbana.

Entrevista

Farem tomàquets/hora, igual que fem kilowatts/hora a les cobertes de la ciutat. Amb aquesta imatge provocadora Joan Rieradevall, investigador de l’ICTA i reconegut expert en agricultura urbana, ens mostra la seva visió de la ciutat del futur, i ho fa al mig de l’hort del seu balcó.

Butlletí

Opinió

La pandèmia ha amplificat altres crisis globals com l’ambiental, la de valors o la psicosocial, que tenen la seva arrel en els efectes del neoliberalisme.

L'aposta per consumir de proximitat no ha de ser només per reduir el transport, ha de ser també per tenir un control i una influència sobre com es produeix l’aliment, les condicions socials i les tècniques de cultiu sostenible que com a consumidors hem d’exigir i de les quals n’hauríem de tenir més informació.

Per a la majoria d’aliments la majoria del GEH són fruit del canvi d’ús del sòl i dels processos que tenen lloc a la granja. Aquestes dues etapes representen més del 80% de la petjada de la majoria d’aliments. Per contra, el transport no arriba al 10% o menys.

L’ecofilosofia advoca per un altre paradigma, bo i proposant una relació més harmoniosa entre la humanitat i la Natura. En aquest sentit, propugna l’ecocentrisme, una nova i alhora ancestral cosmovisió, la qual assenyala el valor intrínsec i meravellós de tots els éssers vius i la nostra interdependència amb ells.

Què ha passat a Glasgow? Joaquim Elcacho fa un repàs clarificador comparant els resultats obtinguts amb els objectius marcats: l'abandonament del carbò, els plans nacionals d'acció climàtica, la reducció de les emissions de metà, el pacte contra la deforestació, el pacte per a la fi de la fabricació de cotxes que cremen combustibles fòssils l'any 2035 o la promesa adoptada al 2015 a l'Acord de París de dedicar 100.000 milions de dòlars anuals a la lluita contra el canvi climàtic i facilitar accions d'adaptació en països en desenvolupament.

Propers actes

Dreceres