La pandèmia i la por al contagi del coronavirus han fet canviar els hàbits de mobilitat a les grans ciutats. Així ho constata un estudi de la Plataforma Veïnal Nextdoor, fet a Barcelona.
L’Ajuntament ha posat en funcionament una xarxa de carrers amb prioritat per a les bicicletes sota el nom de “Zona 20”. Aquests carrers enllacen amb els carrils per a bicicletes ja existents creant una veritable anella circulatòria amb garanties de seguretat, batejada com “anella holandesa”.
L’Ajuntament de Castellar del Vallès ha començat a implantar la reducció de la velocitat màxima permesa en vies urbanes per a tot tipus de vehicles dels 40 als 30 quilòmetres per hora, una mesura que té per objectiu pacificar el trànsit de vehicles als diferents nuclis urbans del municipi.
Barcelona és una ciutat compacta i forma part d’una gran àrea metropolitana. Tot i que només un de cada quatre viatges a Barcelona es fa en cotxe, el trànsit motoritzat domina la ciutat a causa de la gran demanda d’espai i infraestructura. A més, falten espais verds a la ciutat, que només té uns pocs parcs.
Des que la COVID19 ens va canviar el món ha ocorregut un boom de la bicicleta a les nostres ciutats: notícies amb imatges de botigues de bicicletes buides, nous carrils bici per tot arreu, estocs esgotats ... A nivell mundial! Però tot això no es deu només a la covid19. Aquesta tendència ve de lluny i la pandèmia actual només ha accelerat el canvi en el com es realitza la mobilitat.
La pregunta ara és: Realment hi ha hagut un canvi modal? Ha crescut l'ús de la bicicleta? Vegem-ho a continuació.
La pandèmia i el confinament ha possibilitat el ressorgiment de la bicicleta arreu del món com un mitjà segur de desplaçament i les ciutats i pobles s’han apressat a crear més espais, mes carrils bici en detriment de l’espai dedicat al cotxe. Això ha estat possible gràcies a les actuacions d’urbanisme tàctic que l’estat d’alarma ha possibilitat. El gran repte que s’analitza a continuació és el fet de consolidar les actuacions provisionals en definitives com estan fent grans ciutats com Paris.
L’actuació forma part de les mesures adoptades per l’Ajuntament a l’espai públic per la COVID-19 i per fomentar la mobilitat sostenible. Els treballs, que tenen una durada aproximada d’un mes, permetran els desplaçaments segurs en bici a la ciutat, de nord a sud i d’est a oest
L’estudi té com objectiu la definició diferents propostes d’actuació per tal d’impulsar la mobilitat elèctrica a la comarca. Cada mesura que es definirà tindrà el seu àmbit d’actuació, la implementació del conjunt de les mesures suma facilitats a la utilització del vehicle elèctric.
Barcelona es prepara per encarar una tardor amb noves restriccions per al cotxe. L’Ajuntament ha tret a concurs les obres per ampliar algunes voreres del centre i construir un carril bici de cap a cap de la ciutat. Els treballs implicaran reduir el nombre de carrils per al trànsit privat en vies com Aragó, Pelai o la ronda de la Universitat.
Joan Herrera, exdirector de l’IDAE i actual director d’acció ambiental i energia de l’Ajuntament del Prat, ens explica en aquesta entrevista com la pandèmia hauria d’accelerar la transició energètica i la reconnexió entre el planeta, la ciutadania i biosfera. Insisteix que hauríem de sortir de la crisi preparant-nos per la propera crisi climàtica i apunta al món local com a protagonista i motor de la nova transició energètica, accelerada pel canvi tecnològic i legislatiu.
