Notícia

En un projecte desenvolupat a la platja del Racó de Begur, l’Àrea de Medi Ambient de l’Ajuntament continua treballant en el creixement i conservació de l’espècie Stachys marítima, una planta en perill d’extinció.

Notícia

L'AMB, en coordinació amb altres administracions i organismes implicats, ha engegat diferents estudis per adquirir més coneixement sobre la dinàmica del litoral i, d'aquesta manera, trobar solucions per aturar la regressió de les platges metropolitanes.

Notícia

L'actuació es complementarà a curt i mitjà termini amb la connexió amb els districtes i mesures de promoció de l'ús de la bicicleta

Notícia

S'aprova el projecte executiu per construir el tram entre la plaça de les Glòries i Verdaguer, amb unes obres que començaran previsiblement durant el primer semestre del 2021 i duraran 21,5 mesos.

Notícia

Durant el mes de juny s’ha dut a terme la darrera tanda de mostrejos per avaluar la qualitat de l’aigua del riu Besòs arran de l’incendi a les instal·lacions de l’empresa Ditecsa, a Montornès del Vallès, produït a mitjan desembre de 2019.

Notícia
La contaminació per ozó troposfèric és un problema recurrent a la Plana de Vic durant els mesos d’estiu, quan se supera amb freqüència els llindars d’avís i alerta. Amb tot, aquest 2020, encara sense episodis d’onada de calor, amb fortes pluges i la crisi sanitària, els valors són inferiors. De totes maneres es continua treballant per la millora de la qualitat de l’aire i ahir es presentava als ajuntaments el Pla d’Acció per a la millora de la Qualitat de l’aire que contempla 47 accions.
Notícia

Aquest dilluns, 20 de juliol, s’han iniciat les obres de tancament de 119 illes de contenidors soterrats, els quals tenen més de 12 anys i es considera que han finalitzat la seva vida útil. Segons el conseller de Neteja de l’Ajuntament de Tarragona, Jordi Fortuny, "la substitució dels contenidors respon a una reivindicació veïnal de fa temps, que millorarà substancialment la vida a la ciutat".

Notícia

L'Ajuntament elabora un pla que preveu una inversió de 1.400 milions en 80 anys per construir dipòsits d'aigües pluvials, clavegueres i instal·lar paviments drenants

Notícia

El nou full de ruta posa l’accent en el medi ambient i fixa l’objectiu que el transport públic guanyi 200 milions de viatges anuals.

Notícia

La humitat de la vegetació és un bon presagi de cara als incendis aquest estiu a Collserola. La serra acumula més de 550 litres per metre quadrat enguany i els arbres encara mantenen a finals de juliol una verdor poc habitual en aquesta època de l'any. Això sí, el combustible present als boscos del parc segueix creixent i augmenta el perill d'incendis greus en el futur si no se'n fa una gestió eficient.

Butlletí

Opinió

Sempre s’havia dit que, per vèncer l’impuls de fer servir el vehicle privat, l’oferta de transport col·lectiu havia de ser més ràpida o més barata que el cotxe, o les dues coses alhora. Caldrà sumar-hi el factor de la salut. És cert que aquest aspecte, des del punt de vista de mantenir a ratlla la pol·lució atmosfèrica, fa anys que és un poderós argument per estimular l’abandonament del vehicle privat. Ara hi ha una nova perspectiva: la seguretat d’autobusos, trens i tramvies en relació als contagis.

Avui sabem que n’hi ha bilions de virus i que exerceixen un rol molt important en els ecosistemes marins, doncs diàriament eliminen entre el 20 i el 40% de les bactèries presents als oceans. Tot apunta, a més, que tenen una funció important en els cicles biogeoquímics de l’oceà: segresten CO2 i intervenen en l’intercanvi de gasos atmosfèrics.

La Terra no és a les nostres mans. No cal que la protegim amb paternalisme. Tot i que la inundéssim de contaminació, la Terra continuaria existint, això sí, sense nosaltres, la qual cosa demostraria fins a quin punt encara no hem comprès la veritable transcendència del joc de la vida, i el fet que aquesta es fonamenta en un meravellós equilibri dinàmic de tot amb tot.

Davant del risc cal abandonar dues visions força habituals. Una és que la ciència i la tecnologia ho resoldran tot. L’altra és que estem condemnats pel destí. Ambdues visions són fruit del pensament màgic.

Seria útil deixar de parlar de tots aquests temes horrorosos que tant ens fascinen avui dia, com la distòpia, la fi del món, l‘apocalipsi o el col·lapse, i ens centréssim a debatre altres qüestions molt més interessants i transcendents que sembla que ens facin més por que la pròpia destrucció del planeta. Per exemple, el decreixement, la demografia i la limitació de la riquesa

Propers actes

Dreceres