Notícia

El Pacte per la sostenibilitat de les Falles que desenvolupa la Diputació amb la Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural i l’Ajuntament de València té l’objectiu d’estudiar l’impacte real de la festa en els àmbits econòmic, social, turístic i mediambiental a la ciutat de València i als municipis de les comarques valencianes que també celebren falles.

Notícia

Investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i de la Universitat de Girona (UdG) lideren el projecte AMiCC (Acidificació de les masses d'aigua d'alta muntanya i la seva relació amb el canvi climàtic, toxicitat i implicacions en la Biodiversitat), l'objectiu del qual és investigar els drenatges àcids naturals enriquits en metalls que estan afectant espais protegits d'alta muntanya al Pirineu. El projecte compta amb el suport de la Fundación Biodiversidad, del Ministeri per a la Transició Ecològica.

Notícia

L’Institut Alzina (Sant Andreu) de Barcelona ha estat el primer de la segona edició d’Enlaira’t. Aquest projecte de la Plataforma per la Qualitat de l’Aire inicia el 2019 amb 30 estudiants de quart de la ESO reflexionant sobre la qualitat de l’aire a la ciutat, els efectes sobre la seva salut i els missatges que hi ha rere els anuncis de cotxes. Durant la primera sessió, dirigida per l’Alexandra Farbiarz, els i les estudiants han participat de diverses dinàmiques que els han permès debatre sobre què els inspira l’AIRE, sobre la ciutat que volen per a ells i el seu futur i també sobre com el màrqueting i la publicitat ens transmet certs valors (sense ser-ne conscients) amb els que no ens sentim identificats així com missatges equívocs i falsos en molts casos.

Notícia

Els autobusos urbans de Lleida estrenen cinc nous vehicles amb tecnologia híbrida de la marca Volvo, que permetran rejovenir la flota, formada per un total de 48 vehicles, i fer-la més sostenible, ja que amb aquestes incorporacions gairebé un terç dels autobusos urbans de Lleida tindran motors elèctrics. Les motoritzacions híbrides estan donant molt bon resultat tant d’estalvi d’emissions i consum -fins a un 30% menys de combustible-, com de confort i manteniment.

Notícia

La Comissió d’urbanisme de Girona suspèn durant un any la tramitació d’instruments de planejament i de gestió i la concessió de llicències d’obra nova en els primers 500 metres del litoral gironí per a projectes situats majoritàriament en terrenys amb pendent. La moratòria impedirà l’execució dels projectes més insostenibles mentre el Departament de TES redacta el nou Pla director urbanístic (PDU) que analitzarà l’ordenació de tots els sòls pendents de desenvolupar.

Notícia

 

Entre les accions que s'acaben de dur a terme hi ha la instal·lació de 68 caixes-niu, 58 per a ocells i 10 per a ratpenats i dues rampes en basses per facilitar el cicle biològic dels amfibis. Aquestes mesures formen part d'un pla global per protegir la biodiversitat a la ciutat.

Notícia

El nou servei municipal de bicicleta  de Barcelona funciona les 24 hores del dia i s’implantarà progressivament al llarg de l’any: durant els pròxims tres mesos, se substituiran les estacions i les bicicletes amb un disseny renovat, i a partir de l’abril s’ampliarà el servei i la cobertura territorial.

Notícia

L’àrea d’horts d’ús lúdic i no comercial es farà en una franja de 8.000 metres quadrats delimitada pel riu Anoia i l’aparcament del Vapor. Part d’aquesta superfície -4.800 m2- es destinarà exclusivament a superfície cultivable, repartida en 72 parcel·les rectangulars de 66 metres quadrats cadascuna (5,50 m d’amplada i 12 de llargària). Completaran la superfície total els carrers que comunicaran les parcel·les i els espais per a ubicar 16 barraques, 2 àrees de descans i pícnic i les taules per fer planter.

Notícia

Per un costat, es reforçarà la campanya per regularitzar la situació elèctrica de les persones més vulnerables econòmicament de la ciutat i s’augmentarà el personal de serveis socials destinat a informar sobre aquest tema al Centre Cívic Onyar. D’aquesta manera, la major part dels afectats, residents al barri de Font de la Pólvora, podran solucionar la seva situació a l’equipament de referència del sector.

Entrevista

Líder ambiental de la nació Tacana, Adolfo Chávez ha hagut d’emigrar, amenaçat de mort per oposar-se a l’ocupació de la selva per diferents infraestructures. Defensa amb vehemència la seva forma de viure en llibertat i treballa, des de l’exili, i amb enyorança, perquè es respectin els drets del seu poble i de tots els pobles indígenes representats al a COICA. Chávez demana la implicació de la ciutadania i les institucions europees davant un procés de destrucció de la selva que ara sembla imparable i on conflueixen la cobdícia pels recursos que guarda el territori i els impactes del canvi climàtic ja evidents.

Opinió

Li aniria millor als rius, els mars, els ecosistemes, les espècies naturals si tinguessin drets? La situació de crisi climàtica exigeix solucions però els missatges alarmistes no funcionen i, encara pitjor, creen anticossos. Davant la crisi podem fer revolucions o reformes. Les revolucions lluiten per aconseguir drets i les reformes els reconeixen i posen en valor. Però, ara per ara, els drets ambientals els conquereixen les persones, no el medi, i tota revolució o reforma és antropocèntrica.

Erling Kagge proposa detenir la urgència vital sense sentit «i trobar en el silenci els secrets del món». Aïllar-se, diu, no és donar l’esquena a l’ entorn, consisteix en veure el món amb una mica més de claredat, mantenir el rumb i intentar estimar la vida. «El silenci és enriquidor en ell mateix. És una qualitat, un luxe. Una clau que ens pot obrir a noves maneres de pensar i d’escoltar-nos a nosaltres mateixos»

Els efectes negatius de la contaminació lumínica sobre la salut i el medi ambient són incontestables. Però l’excés de llum perjudica també la ciència, especialment l’astronomia. La pèrdua del cel estrellat en les nostres ciutats, lluny de ser considerat com un mal menor, té un preu difícil de quantificar en pèrdua de vocacions científiques, i en pèrdua o malbaratament de patrimoni cultural.

L’educació ha de servir per donar sentit a la nostra existència i per fer un bon ús de la nostra llibertat. L’educació en la sostenibilitat no l’hauríem de concebre tant com una nova finalitat educativa, sinó més aviat com a una seqüència d’accions basades en la viabilitat econòmica, en l’equitat social i en la sustentabilitat ecològica per assolir la finalitat del benestar individual i col·lectiu de les generacions presents i futures.

La sensorització del món farà aflorar causes i efectes ni tan sols intuïts, patrons ocults, o mapes insospitats. Les dades en si mateixes no són gran cosa. Tot depèn de les intencions de qui les recull i les gestiona. En un règim ideal democràtic la traçabilitat universal només hauria de preocupar els malfactors. Un sistema de garanties robust amb un equilibri de poders que fes de contrapès a possibles excessos serviria per donar resposta a la qüestió: qui vigila els vigilants?

Butlletí

Propers actes

Dreceres