Notícia
Barcelona rep 33 milions de visitants a l'any (Georges Jansoone-Wikimedia Commons)

Cada persona que visita Barcelona es deixa encesa una bombeta led de 6,4 watts durant 4 anys seguits per cada dia que es queda a la ciutat. No és un fet real, òbviament, sinó la comparació per comprendre les emissions equivalents de diòxid de carboni que produeix cada turista. Dit en quilos de CO2, en són 96,9 diaris. Les dades s'extreuen del primer estudi que calcula l'impacte de l'activitat turística en una ciutat concreta. Investigadors de l'ICTA-UAB.

Entrevista

Javier Martínez, enginyer  ambiental i responsable  europeu de Turbon Group, és una persona compromesa amb l’avenç de l’economia circular en un sector com és el de les impressores dominat, per una banda, per grans interessos corporatius i, per altra, per la invasió de productes xinesos amb un fort impacte ambiental i a la salut. En aquesta entrevista explica les dificultats de tirar endavant la circularitat en aquest sector, i reflexiona sobre quines són les claus per aconseguir aquest objectiu.

Notícia

L’Ajuntament de Mataró ja va signar al 2017 un acord institucional per a la millora de la qualitat de l’aire a la conurbació de Barcelona, per contribuir en la difusió i sensibilització entre la ciutadania. Amb l’aprovació d’un protocol propi ara es fa un pas més, davant el fet que el 35% dels vehicles matriculats a la ciutat no poden circular per Barcelona en cas d’episodis de contaminació ambiental i tenint en compte que en el futur es podrien rebaixar els llindars de contaminació.

Notícia

El comerç electrònic genera 53 milions de compres l’any a Catalunya, el 73% es lliuren a domicili i el 15% es recullen en punts físics de proximitat, aquestes són dades de l’estudi encarregat per la Generalitat de Catalunya sobre “Comerç online i mobilitat: orientacions cap a un model sostenible a Catalunya”, que ha presentat avui la directora general de Comerç, Muntsa Vilalta, per tal “d’analitzar els hàbits dels compradors online i dotar d’eines al sector i les administracions per al desenvolupament d’iniciatives sostenibles que generin visites cap als eixos comercials”.

Notícia

El Consell Consultiu de la Reserva de la Bioesfera de les Terres de l’Ebre ha fet balanç de les accions empreses durant el 2018 i ha posat de relleu els principals projectes que s’han iniciat. Destaquen l’Observatori de la Sequera, que desenvoluparan l’Observatori de l’Ebre i l’Escola de Capacitació Agrària de Gandesa, o el Hatchery (viver) de cries d’ostra autòctona que anirà de la mà de la federació de mariscadors FEPROMODEL i l’Escola d’Aqüicultura de l’IES els Alfacs de la Ràpita.

Notícia

Els Premios Progreso estan destinats a reconèixer els projectes impulsats pels govern locals a tot Espanya, en diferents àmbits, per afavorir el desenvolupament econòmic, sociocultural, mediambiental o en matèria d'igualtat. L'Ajuntament de Cornellà de Llobregat ha estat guardonat en l'àmbit de desenvolupament urbà integrat i ordenació del territori pel projecte ‘Cornellà Natura'.

Notícia

Les dades de recollida selectiva avalen l'èxit del sistema porta a porta. Allà on està implementat milloren significativament els resultats.

Notícia

La Diputació de Barcelona inici un pla de millora de la seguretat viària per a ciclistes i motoristes en el conjunt de la seva xarxa de carreteres locals. Aquest pla de millora de la seguretat viària, al que el diputat Fàbrega ha convidat a sumar-s’hi al conjunt d’administracions amb competència en carreteres a Catalunya, contempla la incorporació de nous aforadors que facin més fiable les dades d’intensitat de circulació (IMD) de motocicletes i bicis, així com d’un estudi específic d’accidentabilitat d’usuaris vulnerables a la xarxa de carreteres locals.

Notícia

Les últimes dades que ha calculat l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic, corresponents a l’exercici 2016, indiquen un augment del 2,6% de les emissions respecte l’any anterior, tot i que, en relació al PIB, estan seguint una tendència a la baixa des del 1995. Tot i així, l'economia catalana, és cada cop més eficient a l'hora de generar riquesa amb menys emissions de gasos amb efecte d'hivernacle.

Notícia

L’Ajuntament de Lleida ha presentat els nous vehicles de neteja urbana i de recollida de residus que s’incorporen al servei. Són 15 unitats de nova generació: 6, amb motor elèctric; 8, de baixa combustió i una, d’híbrida

Opinió

Li aniria millor als rius, els mars, els ecosistemes, les espècies naturals si tinguessin drets? La situació de crisi climàtica exigeix solucions però els missatges alarmistes no funcionen i, encara pitjor, creen anticossos. Davant la crisi podem fer revolucions o reformes. Les revolucions lluiten per aconseguir drets i les reformes els reconeixen i posen en valor. Però, ara per ara, els drets ambientals els conquereixen les persones, no el medi, i tota revolució o reforma és antropocèntrica.

Erling Kagge proposa detenir la urgència vital sense sentit «i trobar en el silenci els secrets del món». Aïllar-se, diu, no és donar l’esquena a l’ entorn, consisteix en veure el món amb una mica més de claredat, mantenir el rumb i intentar estimar la vida. «El silenci és enriquidor en ell mateix. És una qualitat, un luxe. Una clau que ens pot obrir a noves maneres de pensar i d’escoltar-nos a nosaltres mateixos»

Els efectes negatius de la contaminació lumínica sobre la salut i el medi ambient són incontestables. Però l’excés de llum perjudica també la ciència, especialment l’astronomia. La pèrdua del cel estrellat en les nostres ciutats, lluny de ser considerat com un mal menor, té un preu difícil de quantificar en pèrdua de vocacions científiques, i en pèrdua o malbaratament de patrimoni cultural.

L’educació ha de servir per donar sentit a la nostra existència i per fer un bon ús de la nostra llibertat. L’educació en la sostenibilitat no l’hauríem de concebre tant com una nova finalitat educativa, sinó més aviat com a una seqüència d’accions basades en la viabilitat econòmica, en l’equitat social i en la sustentabilitat ecològica per assolir la finalitat del benestar individual i col·lectiu de les generacions presents i futures.

La sensorització del món farà aflorar causes i efectes ni tan sols intuïts, patrons ocults, o mapes insospitats. Les dades en si mateixes no són gran cosa. Tot depèn de les intencions de qui les recull i les gestiona. En un règim ideal democràtic la traçabilitat universal només hauria de preocupar els malfactors. Un sistema de garanties robust amb un equilibri de poders que fes de contrapès a possibles excessos serviria per donar resposta a la qüestió: qui vigila els vigilants?

Butlletí

Propers actes

Dreceres