Notícia

El projecte de servei comunitari 'Els guardians dels arbres', presentat pel Parc de la Serralada Litoral, de la Xarxa d’Espais Naturals de la Diputació de Barcelona, ha rebut una menció especial en el II Premi Experiències inspiradores del Programa societat i àrees protegides d'EUROPARC-Espanya. La menció rebuda distingeix la iniciativa com a exemple d'original pràctica en la gestió d'espais naturals protegits capaç de generar aliances amb el sector de l'educació, els municipis del Parc de la Serralada Litoral i les entitats del territori.

Entrevista

Roger Miralles és estudiant de batxillerat a l'Escola Industrial de Sabadell i des de fa uns mesos és també un dels portaveus de Fridays For Future a Sabadell. Miralles s’ocupa de les relacions externes amb altres col·lectius socials amb l’objectiu de teixir una aliança ecologista a la ciutat. Amb ell encetem una sèrie de mirades per comprendre el paper de la joventut en la lluita contra l'emergència climàtica, en un moment que crisi sistèmica on sembla que han agafat el lideratge en l'àmbit de la mobilització social.

Notícia

Durant els mesos de la crisi sanitària per la covid-19 es van impulsar diverses mesures municipals per fomentar la mobilitat sostenible i garantir la distància de seguretat. A partir del setembre es posaran en marxa més actuacions per seguir incrementant l’espai públic per als vianants i ampliar els carrils bus i els corredors bici. També es mantenen 34 dels 60 carrers delimitats com a itineraris segurs temporals que es van obrir durant el desconfinament i alguns, com la via Laietana, s’incorporaran al programa “Obrim carrers”, que es reactivarà a la tardor.

Notícia
Iniciativa 'Obrim els Carrers' Foto: Ajuntament de Barcelona

Via Laietana, carrer de Sants i passeig de Sant Joan quedaran lliures de trànsit el cap de setmana, i els ciclistes i el bus guanyen espai als cotxes.

Notícia

L’equip de sanejament d’Aigües Sabadell, en coordinació amb els serveis tècnics de l’Ajuntament, recull mostres de les aigües residuals que arriben a les dues plantes depuradores de la ciutat, la del Ripoll i la del Riu-sec, i s’envien a analitzar a un laboratori centralitzat del projecte coordinat per Cetaqua (Centre Tecnològic de l’Aigua), que transfereix els resultats de forma automàtica a una plataforma digital. Aquesta eina permetria al gestor públic visualitzar gràficament les dades, a través d'un mapa dinàmic de cada municipi amb una sectorització per zones d'influència que facilita traçar el possible origen del SARS-CoV-2.

Notícia

 

La Diagonal ampliarà els carrils bus, en detriment d'un carril per als cotxes, i la Gran Via desdoblarà el carril bus fins a Marina. A partir d’aquest octubre, el carrer d’Aragó tindrà carril bici. L’Ajuntament l’implantarà entre l’avinguda Meridiana i el carrer de Tarragona i serà unidireccional; en total farà 4,8 km de llarg. L’entrada en funcionament del carril bici d’Aragó comportarà l’eliminació d’un carril per als cotxes.

Notícia

El projecte està centrat en el sector agrari i agroalimentari i en l’ús dels recursos energètics. El projecte està centrat en el sector agrari i agroalimentari i en l'ús dels recursos energètics. El seu objectiu és convertir la producció d'aliments al Penedès –amb el vi i el cava com a productes capdavanters- en una producció amb els mínims residus nocius per a la salut i en base a un model energètic que redueixi les emissions de carboni.

Notícia

El projecte RePli-CAR ha obtigut finançament de l’Agència de Residus de Catalunya i permetrà a PLASTICS SYC durant un any fer un prova pilot per testejar i validar a nivell industrial la possibilitat d’incorporar matèries primes secundàries (plàstics reciclats) en el sector de l´automoció.

Notícia

El Consell Metropolità de l’AMB ha aprovat, en el ple del mes de juny celebrat de manera telemàtica, diverses iniciatives referents a les infraestructures metropolitanes del cicle de l’aigua i de residus, tant per millorar les que estan en actiu com per clausurar les que han quedat obsoletes i que fa anys que no responen al model actual de l’AMB.

Notícia

El projecte, liderat per la Diputació, donarà servei a la piscina, el pavelló municipal, la pista coberta de les escoles i els dos edificis de l’escola Mare de Déu del Remei, reduirà les emissions de CO2 i estalviarà 24.000 euros l’any

Butlletí

Opinió

Sempre s’havia dit que, per vèncer l’impuls de fer servir el vehicle privat, l’oferta de transport col·lectiu havia de ser més ràpida o més barata que el cotxe, o les dues coses alhora. Caldrà sumar-hi el factor de la salut. És cert que aquest aspecte, des del punt de vista de mantenir a ratlla la pol·lució atmosfèrica, fa anys que és un poderós argument per estimular l’abandonament del vehicle privat. Ara hi ha una nova perspectiva: la seguretat d’autobusos, trens i tramvies en relació als contagis.

Avui sabem que n’hi ha bilions de virus i que exerceixen un rol molt important en els ecosistemes marins, doncs diàriament eliminen entre el 20 i el 40% de les bactèries presents als oceans. Tot apunta, a més, que tenen una funció important en els cicles biogeoquímics de l’oceà: segresten CO2 i intervenen en l’intercanvi de gasos atmosfèrics.

La Terra no és a les nostres mans. No cal que la protegim amb paternalisme. Tot i que la inundéssim de contaminació, la Terra continuaria existint, això sí, sense nosaltres, la qual cosa demostraria fins a quin punt encara no hem comprès la veritable transcendència del joc de la vida, i el fet que aquesta es fonamenta en un meravellós equilibri dinàmic de tot amb tot.

Davant del risc cal abandonar dues visions força habituals. Una és que la ciència i la tecnologia ho resoldran tot. L’altra és que estem condemnats pel destí. Ambdues visions són fruit del pensament màgic.

Seria útil deixar de parlar de tots aquests temes horrorosos que tant ens fascinen avui dia, com la distòpia, la fi del món, l‘apocalipsi o el col·lapse, i ens centréssim a debatre altres qüestions molt més interessants i transcendents que sembla que ens facin més por que la pròpia destrucció del planeta. Per exemple, el decreixement, la demografia i la limitació de la riquesa

Propers actes

Dreceres