Barcelona ja fa uns anys va apostar per la naturalització dels espais verds de la ciutat, per tal d’afavorir la biodiversitat. En aquest sentit, l’any 2016 l’Ajuntament va aprovar l’erradicació del glifosat, un herbicida químic no selectiu, altament contaminant del medi, que s’usava per eliminar herbes i arbustos.
L’evidència disponible indica que la infraestructura verda urbana (els parcs urbans, els arbres dels carrers, les cobertes i els murs verds, etc.) pot contribuir de manera molt modesta a compensar les emissions de carboni, a reduir l’estrès per la calor i a disminuir la contaminació atmosfèrica de la ciutat. Si volem actuar sobre aquests problemes, hem de treballar sobre les fonts de pol·lució, perquè les mesures compensatòries basades en la natura no són, ni de lluny, suficients. Les estratègies d’infraestructura verda urbana tenen un paper complementari, i no alternatiu, a les polítiques de reducció de la contaminació.
Un estudi d'ISGlobal va avaluar l'impacte de la regeneració del Parc Fluvial del Besòs al barri de la Ribera. Els resultats reforcen l’evidència que la regeneració d’espais naturals en àrees urbanes és útil per crear oportunitats d’interacció social, espais per relaxar-se i divertir-se, i promocionar l’activitat física, millorant així la salut i el benestar de la població que utilitza aquests espais. A més, es podrien reduir les desigualtats entre grups de població més desafavorits en l’accés a espais naturals en entorns urbans.
Parterres de flors silvestres, diversitat d’arbres als carrers, escocells poblats d’herbes… Els enjardinaments, els parcs i el verd urbà estan canviant a molts municipis de Catalunya. Es tracta d’una forma de projectar i gestionar el verd fonamentada en atendre els ritmes i les dinàmiques pròpies dels ecosistemes, mitjançant actuacions per a potenciar la biodiversitat, els processos ecològics i, com a conseqüència, millorar la qualitat de vida de les persones.
Corina Basnou és doctora en biologia (Cluj-Napoca, Romania) i actualment treballa al CREAF en serveis ecosistèmics, infraestructura verda i solucions basades en la natura. Es va incorporar al CREAF el 2005, on s’ha centrat en l’estudi dels canvis en el paisatge i els seus efectes sobre la biodiversitat, tant a nivell europeu como a nivell local i regional. En el camp de l’ecologia de les invasions ha coordinat la construcció de bases de dades de plantes exòtiques en projectes europeus.
Xoriguers i mussols són els nous exemplars del programa de reintroducció de rapinyaires a les instal·lacions de la planta potabilitzadora de Sant joan Despí
Centenars de persones a tot Catalunya han celebrat el Dia Mundial dels Ocells, el primer cap de setmana d’octubre. Ho han fet especialment als espais naturals protegits, que han organitzat activitats per acostar el món dels ocells i els seus hàbitats a la ciutadania, donar a conèixer la diversitat i l’interès de les espècies presents, i transmetre els problemes de conservació que les afecten. Algunes de les localitats on s’ha celebrat han sigut Gavà, Viladecans, el Prat, Santa Eulàlia de Ronçana o la ciutat de Lleida.
‘Healthy Cities’ se centrarà en aprofundir en la relació entre la salut i el medi urbà, desenvolupar polítiques centrades en la millora de l'estat de salut de la població; així com desenvolupar una rigorosa avaluació de l’impacte sanitari d’aquestes polítiques.
Nil Codina Martínez aporta una mirada sobre el moviment activista suec contra l'emergència climàtica, tot analitzant el lideratge de Suècia en la lluita contra les emissions de gasos amb efecte hivernacle.
La lluita contra la contaminació i el canvi climàtic farà un nou pas amb l'impost que el consell de govern aprovarà les properes setmanes. Catalunya serà la primera comunitat amb un impost al carboni. Més de tres milions i mig de vehicles pagaran impostos pel CO2 que emeten a l'atmosfera. Els més vells i més contaminats pagaran més.
