Font: Renovem-nos
Les dades de potència renovable instal·lada a finals del 2025 permeten visualitzar si l’objectiu 2030 és assolible quan queden 4 anys. Mentre que Espanya presenta uns resultats que van per bon camí, Catalunya difícilment podrà assolir els seus compromisos climàtics en matèria de renovables amb els projectes que té sobre la taula.
Les dades de potència renovable instal·lada a finals del 2025 permeten visualitzar si l’objectiu 2030 és assolible quan queden 4 anys. Mentre que Espanya presenta uns resultats que van per bon camí, Catalunya difícilment podrà assolir els seus compromisos climàtics en matèria de renovables amb els projectes que té sobre la taula.
Renovables a Catalunya
Amb les dades de REE a 31/12/2025, la fotografia de Catalunya comparada amb els objectius PROENCAT 2030 mostra un contrast molt clar: anem relativament bé en autoconsum sobre cobertes, però anem tard en nova potència al sòl i en capacitat de flexibilitat del sistema.
El millor indicador és la fotovoltaica en teulades: amb 1,2 GW instal·lats ja som a prop del 55% de l’objectiu 2030 (2,19 GW). Això confirma que quan la implantació no genera conflictes territorials, té tramitació més simple i reparteix beneficis (llars, pimes i polígons), el creixement és sostingut. Cal afegir que una part significativa d’aquest boom es va produir en el context de preus elevats de l’energia associats a la crisi derivada de la guerra d’Ucraïna.
En canvi, la fotovoltaica sobre terreny està molt lluny de l’objectiu: només 0,2 GW “en servei” davant d’un objectiu d’uns 5,0 GW (terra + infraestructures), és a dir, tot just al voltant del 4% del que hauríem de tenir instal·lat d’aquí a quatre anys. El “pipeline” és gran (3,6 GW en tràmit i 0,8 GW sol·licitats), però no és sinònim d’assoliment: cal superar tramitació ambiental i urbanística, assegurar calendari realista, no perdre finançament ni punt de connexió i evitar encallaments per litigis.
Pel que fa a l’energia eòlica terrestre, amb 1,2 GW en servei, tot just arriba a un 23% de l’objectiu (5,23 GW) i ni amb els projectes en tràmit es pot assolir l’objectiu, quan falten només quatre anys per a la fita i les tramitacions poden trigar anys a materialitzar-se.
L’eòlica marina encara és 0 davant del primer 1 GW previst el 2030: aquí el repte no és només tècnic, sinó també de planificació, acceptació social i consens territorial.
Finalment, l’emmagatzematge en bateries ara mateix no està a l’alçada del que demana un mix renovable massiu: amb 0,532 GW en servei davant d’un objectiu de 2,2 GW. Malgrat tot té grans perspectives gràcies als dos projectes de bombeig reversible que s’estan tramitant (Baells i Fatarella). El volum en tràmit (3,104 GW) i sol·licitat (2,647 GW) és molt elevat i, si es concreta, podria canviar substancialment el panorama. La recent actualització de la normativa amb una tramitació clara per a les bateries hauria de facilitar que el 2026 sigui un any d’impuls efectiu de nous projectes i d’execució.
Renovables a Espanya
Comparant les dades de REE a 31/12/2025 amb els objectius del PNIEC 2030, Espanya ja ha avançat molt en fotovoltaica i eòlica, però encara té un dèficit important en flexibilitat (emmagatzematge) i, sobretot, un repte d’execució real del “pipeline” que avui consta als registres d’accés i connexió.
En eòlica, hi ha 32,8 GW “en servei”, que equivalen a aproximadament un 53% de l’objectiu PNIEC (62 GW). El volum “en tràmit” (26,1 GW) i “sol·licitat” (13,1 GW) és molt elevat: sobre el paper, hi ha prou projectes per superar el 2030. Però això no garanteix res si els colls d’ampolla (permisos, evacuació, terminis i acceptació territorial) fan caure o ajornar una part significativa dels projectes.
En solar fotovoltaica, la potència “en servei” suma 36,0 GW davant d’un objectiu de 76 GW (47%). Dins d’això, el PNIEC fixa 19 GW d’autoconsum; avui REE situa l’autoconsum fotovoltaic en 8,7 GW (al voltant del 46% del camí). El “pipeline” en fotovoltaica és enorme (80,4 GW en tràmit i 18,7 GW sol·licitats) i tot apunta al fet que s’assolirà l’objectiu sense problema. Ara bé, aquí el repte no és de falta d’interès inversor, sinó de xarxa, tramitació i ritme d’obra per convertir expedients en MW reals.
On Espanya va més endarrerida és en emmagatzematge. Sumant bateries i bombeig reversible, hi ha 5,49 GW en servei, lluny dels 22,5 GW del PNIEC (24%). La bona notícia és que el pipeline també és molt gran (25,6 GW en tràmit i 16,8 GW sol·licitats), i aquí la política pública és decisiva: mecanismes i regulació estables per atreure inversió, i plans de xarxa a l’alçada del volum renovable que es vol integrar.
En definitiva, l’any 2025 tanca amb bones perspectives per a Espanya, on s’estan fent els deures, mentre que Catalunya segueix molt lluny dels seus objectius pel 2030, gairebé inassolibles a 4 anys vista si no hi ha un impuls decidit per part del Govern de la Generalitat. I d’altra banda cal no oblidar que la fita 2030 és tan sols la primera de les tres etapes de la transició energètica. Tot el que no e faci en aquest període obliga a un eforç major en el període següent.
