Amb bici a l’escola: d’un moviment individual, a una transformació col·lectiva

Aquest article no vol ser res més que unes simples reflexions de tres famílies que vam decidir en el seu moment apostar per portar als nostres infants amb bici a l’escola. Segurament, no és casualitat que aquestes famílies tinguem forts vincles personals i professionals amb el món educatiu  i l’associacionisme, però la finalitat és només compartir aquelles converses que durant aquests darrers anys hem tingut al pati quan hem parlat - a vegades amb preocupació a vegades amb eufòria - sobre el fet educatiu que hi ha darrera de portar els infants amb bici a l’escola. 

L’escola Andersen és una escola que queda, com la majoria d’escoles públiques de Vic, a les afores de la ciutat. A diferència dels altres centres educatius, aquesta escola queda apartada de la trama urbana per uns 500 metres de terreny agrícola. Això fa que  només s’hi pugui arribar per una carretera d’un carril per banda - que porta al municipi de Gurb i a un club esportiu privat – i un camí de sorra que la ressegueix. 

A manca d’un transport públic ben estructurat, la majoria de famílies van amb cotxe a l’escola. Només algunes nens i nenes al barri més proper hi van a peu cada dia. Els que hi anem amb bici, estem condemnats a compartir la calçada amb els cotxes en aquest tram final sense cap senyalització especial que indiqui que és un espai compartit. 

El bicibus es basa en crear uns recorreguts ciclabes fixos, que com si fossin línies d’autobus, porten els infants fins l’escola

Potser perquè la pandèmia ens havia apartat dels carrers durant molts mesos, el curs 2020/21 va fer que algunes famílies  de manera individual i gens organitzada comencéssim a portar els nostres infants amb bici a l’escola. En el nostre cas, es tractava sobretot de nens i nenes de l’etapa d’infantil, que portàvem amb cadireta o amb carros biplaces, que compartien amb germans encara més petits. Aquells primers mesos portàvem els infants amb bicicleta unes 4 o 5 famílies de l’escola de manera regular, alguns a diari i d’altres algun dia de la setmana.

Al febrer de l’any 2021 vam transformar el moviment individual d’anar en bici, en un moviment col·lectiu gràcies a la iniciativa del BusBici que havia nascut a la mateixa ciutat de Vic i que estava impulsada per les associacions Canvis en Cadena i Osona amb Bici amb col·laboració amb les AFA dels centres educatius.

La iniciativa que des de Vic s’ha traslladat a molts municipis catalans, funciona sobretot els divendres i es basa en crear uns recorreguts ciclabes fixos, que com si fossin línies d’autobus, porten els infants fins l’escola. Els recorreguts tenen  unes parades amb un horari establert, on els infants sols o amb algun familiar s’afegeixen a la comitiva de bicicletes. Alguns adults són els motors de línia amb la responsabilitat d’acompanyar els infants, garantir la seguretat i vetllar per acomplir els horaris.  

Aquell primer curs, la iniciativa a l’escola va ser un èxit inesperat, l’escola va obrir 3 línies de Bus Bici i alguns divendres es van congregar més de 70 persones anant amb bici a l’escola. L’energia col·lectiva compartida d’aquelles primeres pedalades va fer que el Busbici arrelés i transformés de manera important l’escola: es va consolidar una comissió de mobilitat a dins de l’AFA, que a banda d’organitzar el BusBici, també volia promoure el transport sostenible i la seguretat dels infants; es va ampliar el pàrquing de bicis del pati;  i el BusBici es va mantenir com a activitat fixa a partir d’aquell moment, encara que mai ha retornat als números d’aquell primer curs. 

Una experiència no formal d’educació ambiental

Les famílies que usem la bicicleta per anar a l’escola de manera regular i de manera organitzada entenem que pedalant cada dia estem fent educació ambiental. Segurament, no és una educació ambiental lligada a l’àmbit formal i curricular de l’escola, sinó que es tracta segurament d’una acció d’educació ambiental en l’àmbit informal. 

Amb el fet d'anar amb bici a l’escola estem fent que els nostres infants participin de manera activa en un projecte d'educació ambiental transformador

Segons la Carta de Belgrad de l’any 1975, l’objectiu de l’educació ambiental és canviar la relació dels éssers humans amb el medi, així com canviar la relació dels éssers humans amb sí mateixos. Com es va expressar en el II Congrés Nacional d’Educació Ambient (Amat, Espinet, Sanmartí 2021), una de les millors maneres de fer possible aquest objectiu és incorporar els participants en experiències que generin una transformació real i poder reflexionar sobre aquestes transformacions. 

Amb el fet d'anar amb bici a l’escola estem fent que els nostres infants participin de manera activa en aquest context de transformació. Aquesta participació no només es tradueix amb el trajecte de casa a l’escola, sinó amb totes les accions que des de l’associacionime de Vic estan promovent la bici com a eina quotidiana de desplaçament: les bicicletades populars, les festes per la bici o les manifestacions que es generen per reivindicar un espai ciclable segur. 

A  cop de pedal, estem ajudant a reduir el nombre de cotxes que circulen per la ciutat. Aquest fet, té un efecte directe amb la densitat de trànsit, però a la vegada reduïm l’emissió de gasos d’efecte hivernacle i també la contaminació atmosfèrica, cosa important tenint en compte que la Plana de Vic és una de les zones amb més contaminació de Catalunya. Però movent-nos amb bici en una ciutat que no està gens preparada a nivell d’infraestructures per fer-ho, sobretot, mostrem que un altre tipus de mobilitat és possible. D’aquesta manera, ajudem a que altra gent vegi que és possible i que se sumi al moviment col·lectiu que estem generant.  

Pedalant cada dia, també estem ajudant a millorar la salut física, al benestar emocional i al desenvolupament cognitiu dels nostres fills i filles (Campo, 2023). Els adults que els acompanyem, ho notem cada dia quan arribem més desperts, més contents i menys estressats a la feina que quan ens desplacem en cotxe. 

Les transformacions no estan lliures de tensions

Segurament, l’educació ambiental planteja la idea més disruptiva dins del panorama educatiu, ja que en el fons té la voluntat de transformar relacions molt profundes que venen fortament condicionades pel model econòmic imperant. És, per tant, inevitable que aquestes transformacions generin tensions. 

Les tensions que es generen bàsicament són per la reapropiació per l’espai públic. Anant amb bici a l’escola en una ciutat on les infraestructures ciclables són precàries, es fa evident com l’espai públic ha estat segrestat pel cotxe. Les polítiques urbanístiques en pobles i ciutats a favor de ciclistes i vianants, en detriment del cotxe, és un bàsicament una competència per l’espai: si hi ha més espai per la bicicleta, no hi ha tant espai pel cotxe. 

Aquesta lluita per l’espai públic es tradueix en diversos conflictes, el més evident dels quals és la seguretat dels més fràgils: els nens i nenes que van amb bici. Si les infraestructures de la ciutat no són adequades i no estan pensades per les bicicletes, estem posant en perill als infants que tot just estan aprenent a anar-hi. 

"Com més apte sigui la ciutat pels infants, més apte serà per a tota la ciutadania" Francesco Tonnucci

Precisament, als Països Baixos l’obsessió per la seguretat dels més petits va ser un dels motors de canvi que va provocar que esdevingués el paradís ciclista que coneixem avui en dia. En concret, el moviment “Stop de Kindermoord” (Pareu d’assassinar els nostres infants) liderat per famílies preocupades per la mort de nens i nenes a causa d’atropellaments de cotxes, va generar una pressió popular que va provocar  un canvi polític en relació a la mobilitat. 

Per promoure un canvi profund cap a una mobilitat sostenible basada en l’ús de la bicicleta, cal que les administracions juguin un paper clau a l’hora de repensar l’espai públic  per incrementar la percepció de seguretat per a ciclistes. Aquest és un dels principals factors per generar més massa crítica de gent optant pels desplaçaments en bici i, en conseqüència, gent consolidant polítiques públiques en favor d’una transició ecològica real. 

Anar amb bicleta a l’escola, et fa recordar cada dia allò que apuntava ja fa anys el pedagog Francesco Tonnucci a la Ciutat dels infants: se suposa que com més apte sigui la ciutat pels infants, més apte serà per a tota la ciutadania. Posar els infants al centre, imaginar-se la fragilitat d’aquests nens i nenes amb bicicletes, fa que puguem generar unes infraestructures segures ja no només pels infants, sinó per a tothom. 

De la mateixa manera que el moviment de cada pedalada activa els mecanismes que impulsen la bicicleta cap endavant, estem convençuts que amb cada viatge que fem amb bicicleta a l’escola estem impulsant les transformacions que necessiten les nostres ciutats perquè siguin més amables per a totes les persones que hi viuen. 

Referències:

Amat, A., Espinet, M., Sanmartí, N (2021). Els reptes pedagògics de l’educació ambiental: la construcció d’experiències socioambiental autèntiques orientades a la transformació. Sostenible. Extret de: https://www.sostenible.cat/reportatge/els-reptes-pedagogics-de-leducacio-ambiental-la-construccio-dexperiencies-socioambientals 

Campo, N. (2023). Why bicycling might keep mental health in high gear. National Geographic. Extret de: https://www.nationalgeographic.com/premium/article/why-bicycling-might-keep-mental-health-in-high-gear  

Tonnucci, F. (2015). La ciudad de los niños. Graó. 

Van der Zee, R. (2015). How Amsterdam became the bicycle capital of the world. The Guardian. Extret de: https://amp.theguardian.com/cities/2015/may/05/amsterdam-bicycle-capital-world-transport-cycling-kindermoord 

Arnau Amat. Responsable del Busbici de l’AFA de l’escola Andersen de Vic. Professor i investigador en didàctica de les ciències i en educació ambiental de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya. 

Lluís Marco Planells. Responsable del Busbici de l’AFA de l’escola Andersen de Vic. Consultor organitzacional i enginyer de camins. 

Gerard Torrent. Responsable del Busbici de l’AFA de l’escola Andersen de Vic. Educador social de l’escola Andersen de Vic.