Font: Ajuntament de Barcelona i CNEA
Del 26 de gener al 26 de febrer ha tingut lloc el IV Congrés Nacional d’Educació Ambiental (CNEA), un espai de reflexió sobre com podem imaginar el futur des de l’educació, per tal de transformar el present.
Durant el congrés, que s’ha desplegat al llarg d’un mes en format híbrid, amb sessions en línia i una trobada final presencial, el 26 de febrer a Manresa, es van abordar diferents dimensions de l’educació ambiental, des del seu paper transformador en un context de crisi ecosocial fins als reptes associats a la recerca, la pràctica educativa i la comunicació.
Imaginar el futur per canviar el present
La sessió inaugural, celebrada el 26 de gener amb la participació de Jorge Riechmann, poeta i filòsof ecosocial, va posar el focus en la necessitat de repensar el paper de l’educació ambiental davant l’actual crisi ecològica i social. Durant la ponència, Riechmann va advertir que la resposta als reptes ecosocials ha de contribuir a una transformació col·lectiva que permeti avançar cap a formes de producció i consum compatibles amb els límits biofísics del planeta.
Tres fils, una trena: docents, educadores ambientals i investigadores
El 2 de febrer es va celebrar la segona sessió del congrés, centrada en l’educació ambiental que es desenvolupa amb i des dels centres educatius.
La sessió va comptar amb Joan Manel Riera, de l’Escola de Natura del Corredor, Lluís Sala de l’Escola del FEP Sant Ramon, i Marta Gual, investigadora de la Universitat de Girona. Els ponents van assenyalar la manca de temps i recursos del professorat com un dels principals reptes a l’hora de sostenir projectes compartits, i també van posar en relleu la necessitat que la recerca educativa doni resposta a realitats concretes dels centres i s’adapti als seus tempos.
Educació ambiental en temps d’IA: cap a una convivència conscient
La sessió del 9 de febrer va abordar l’impacte de la intel·ligència artificial en l’àmbit de l’educació ambiental. Durant la trobada, Neus Lorenzo, experta en educació i innovació pedagògica, va reflexionar sobre com aquestes tecnologies poden incidir en els processos d’aprenentatge. Per la seva banda, Alfonso Peña va assenyalar la necessitat de garantir la transparència i conèixer l’origen de les dades amb què s’entrenen. També va alertar dels impactes socials, educatius i ambientals que pot comportar el seu ús.
Educació ambiental: influència o referència?
El 16 de febrer es va celebrar la quarta sessió en línia, centrada en els reptes de la comunicació climàtica en context de transformació social i crisi ecològica. Fernando Valladares, biòleg i investigador del CSIC especialitzat en canvi climàtic, va reflexionar sobre el repte de comunicar la crisi climàtica en un context marcat per la desinformació, i va destacar la necessitat d’adaptar el coneixement científic a nous llenguatges i formats per arribar a públics diversos.
Carmen Huidobro i Belén Hinojar, de Climabar, van posar l’accent en la importància de vincular el canvi climàtic amb problemàtiques com l’habitatge o la salut, i van compartir estratègies per arribar a públics més amplis, a través de referents culturals populars o narratives presents a les xarxes socials.
Sessió presencial a Manresa
El congrés va finalitzar el 26 de febrer amb una trobada presencial al Conservatori Municipal de Música de Manresa. La jornada va incloure una taula rodona moderada per Teresa Franquesa, referent en educació ambiental, amb la participació de Jorge Riechmann, Neus Lorenzo i Arnau Amat, educador vinculat a projectes de lleure i sostenibilitat.
Durant el debat, Lorenzo va advertir del risc que l’ús de la intel·ligència artificial desplaci espais de socialització o activitats a l’aire lliure en infants i joves. Riechmann va identificar la comunitat com a generadora de la identitat ecosocial, que ha de ser la força de l’educació a contracorrent, mentre que Amat va posar en valor el paper d’entitats de lleure en el desenvolupament de projectes vinculats al respecte per l’entorn.
La jornada es va completar amb tallers paral·lels per definir els reptes de l’educació ambiental i, posteriorment, amb dues visites a projectes comunitaris locals d’educació ambiental: la riba del riu Cardener, en el que es va poder conèixer el projecte de recuperació i ús educatiu d’aquesta, o el supermercat cooperatiu Supercoop.
En conjunt, el IV Congrés Nacional d’Educació Ambiental va evidenciar la necessitat d’abordar els reptes ecosocials actuals de manera interdisciplinària i treballar en xarxa per avançar cap a models educatius i socials més transformadors.
