Una gestió integrada de la franja litoral catalana

El Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica de la Generalitat de Catalunya ha finalitzat les obres per recuperar l’únic espai del litoral penedesenc que no ha estat urbanitzat i una de les poques zones humides litorals que queden entre el Delta de l’Ebre i el Delta del Llobregat

Paneque ha anunciat la publicació imminent del document d’objectius i propòsits generals del Pla de protecció i ordenació del litoral, orientat a la gestió integrada de tota la franja litoral, incloses les aigües territorials, les platges i la primera línia de costa terrestre

---

 

La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque i Sureda, ha visitat aquest diumenge la restauració ecològica i ambiental de la zona humida de les Madrigueres, al terme municipal del Vendrell (Baix Penedès), al barri marítim de Sant Salvador, que la Generalitat ha finalitzat en les darreres setmanes i on ha presentat el Pla de protecció i ordenació del litoral (PPOL). “El PPOL neix per garantir una gestió integrada de la franja litoral catalana: aigües territorials, platges i primera línia de costa terrestre”, ha explicat Paneque que ha afegit: “és una política pública sense precedents a Catalunya perquè abastarà simultàniament l’àmbit terrestre i el marí i abordarà la gestió del litoral des dels usos i activitats econòmiques, l’adaptació al canvi climàtic, la regeneració d’ecosistemes i paisatges, i la millora de la governança”.

"El PPOL garanteix una gestió integrada de la franja litoral catalana: aigües territorials, platges i primera línia de costa terreste"

La consellera ha explicat que les Madrigueres és un exemple dels usos que pot tenir el PPOL: “És un projecte de restauració, dels pocs que tenen una continuïtat des de l’interior fins a la costa, i volíem aprofitar per traslladar l’inici de la presentació del PPOL que deriva de la llei del 2020 ha de ser l'eina que en permeti una gestió integral de tot el litoral, en termes de governança. El document d’objectius defineix els objectius generals, identifica els instruments que es crearan i planteja diversos escenaris de futur”. Aquest és l’únic espai del litoral penedesenc que no ha estat urbanitzat i una de les poques zones humides litorals que queden entre el Delta de l’Ebre i el Delta del Llobregat. La intervenció s’emmarca en el Programa d’infraestructura verda de Catalunya, per reforçar la connectivitat ecològica, la funcionalitat dels ecosistemes i la resiliència del territori davant el canvi climàtic.

La consellera ha destacat que dels cinc grans objectius, “els dos elements més destacats és la governança conjunta i la mirada integral dels diferents usos”. I ha volgut posar d’exemple que “el litoral català hi ha 100.000 empleats en l’àmbit de l’economia blava que ha de ser compatible i ordenat en l’àmbit de la biodiversitat”.

 

 

Avui, a l’espai natural de les Madrigueres, al Vendrell, hem presentat el Pla de Protecció i Ordenació del Litoral (PPOL).
Un full de ruta fins al 2100 per garantir un litoral català resilient, viu i sostenible.

692 km de costa
70 municipis costaners pic.twitter.com/N3X5SNwYOF

— Sílvia Paneque (@SilviaPaneque) February 15, 2026

 

 

El Pla de protecció i ordenació del litoral

Paneque ha aprofitat la visita per anunciar que està previst que es publiqui a la web de Participa el document d’objectius i propòsits generals del Pla de protecció i ordenació del litoral (PPOL) i properament al DOGC, un dels objectius del qual, precisament, és la creació d’una infraestructura verda litoral. El Pla treballarà, per primer cop, per a una gestió integrada de tota la franja litoral, incloses les aigües territorials, les platges i la primera línia de costa terrestre. S’elaborarà conjuntament amb tots els actors del litoral per poder comptar amb un full de ruta consensuat que guiarà cap a quin model de costa aposta Catalunya fins l’any 2100.

El Pla constitueix una política pública sense precedents a Catalunya perquè abastarà tant l’àmbit terrestre com el marí, al temps que abordarà la gestió del litoral des de múltiples fronts, com ara els diversos usos i activitats, els reptes d’adaptació costanera al canvi climàtic o la regeneració d’ecosistemes i de paisatges costaners. Serà un instrument innovador perquè posarà en comú tot allò que fem a la costa per passar de decisions fragmentades a una direcció compartida del litoral.

L’elaboració del PPOL emana de la Llei de protecció i ordenació del litoral aprovada l’any 2020 i ha de servir per concretar i dur a la pràctica l’esperit i voluntat de la Llei. Aquest primer document del PPOL és tot just el punt de partida del debat i, com a tal, exposa els objectius que haurà d’abordar, enumera els diversos instruments que es crearan i que es posaran a l’abast de tots els agents del litoral i apunta diferents escenaris futurs cap a on, fruit del debat públic, es podria decidir encaminar el litoral. Serà al llarg de l’elaboració del PPOL que es concretarà cap a quin escenari vol tendir cada àmbit costaner i com es tradueix això en la gestió quotidiana del litoral i en les decisions i accions a emprendre.

El PPOL comportarà determinacions que poden afectar a 70 municipis costaners i a 21 municipis interiors, i abastarà tota la longitud de costa catalana, així com 22,2 quilòmetres mar endins (el domini públic maritimoterrestre emergit i el mar territorial) i un quilòmetre terra endins (la zona d’influència del domini públic).

 

Els cinc objectius a abordar i els 12 instruments per fer-ho

Aquest primer document estratègic sobre l’abast i fonaments del PPOL identifica cinc objectius generals que haurà d’abordar al llarg de la seva redacció:

1. Reduir progressivament els riscos naturals i antròpics del litoral, tenint en compte els efectes del canvi climàtic i amb l’objectiu d’arribar a nivells de risc assumibles per la societat.

2. Recuperar la geomorfologia, els ecosistemes i els paisatges costaners, afavorint la regeneració del litoral i el seu ús públic d’acord amb la normativa vigent en matèria d’accessibilitat i usos comuns.

3. Compatibilitzar l’impuls de l’activitat econòmica, social i cultural del litoral i del medi marí amb la conservació del medi natural i la reducció dels riscos costaners, promovent un ús responsable dels recursos per afrontar l’emergència climàtica.

4. Fer més efectiva, transparent i participativa la governança del litoral, garantint que la ciutadania i els agents del territori puguin intervenir en la presa de decisions.

5. Assegurar la generació, la disponibilitat i la difusió del coneixement científic i tècnic necessari per afrontar els reptes actuals i futurs de la gestió del litoral.

 

Aquests cinc objectius es consideraran tant a curt com a llarg termini, per tal de conèixer avui què hem de començar a fer per a construir el litoral futur que volem com a societat.

A fi de decidir quines accions i polítiques caldria impulsar per abordar aquestes qüestions, al llarg de la redacció del PPOL es treballarà per enllestir els 12 instruments següents, que es posaran a disposició de tots els agents que intervenen en el litoral:

1. Rutes d’adaptació costanera als riscos climàtics. Facilitaran diagrames que ajudaran a visualitzar al llarg del temps les solucions que es poden activar a cada unitat en què es dividirà el litoral per mantenir un nivell de risc climàtic baix, indicant quines guanyaran o perdran utilitat en funció de l’evolució del litoral i de les variables climàtiques (onatge, nivell del mar...).

2. Llibre blanc de gestió integrada. Serà una guia de referència per a la gestió d’usos i activitats al litoral, per facilitar els tràmits i ajudar els ajuntaments a elaborar els seus plans d’usos de les platges, tenint en compte les particularitats i necessitats de cada àmbit costaner, així com la seva capacitat de càrrega. S’incorporarà a la documentació del PPOL i també s’hi accedirà a través del web de la Generalitat.

3. Xarxa de protecció i restauració de la infraestructura verda litoral. Serà una xarxa que integrarà i posarà en relació els espais d’interès natural i paisatgístic litoral, marins i terrestres per a fomentar la recuperació d’espais degradats i la conservació dels espais oberts i paisatges costaners, amb l’objectiu de revertir la pèrdua de biodiversitat litoral i guanyar qualitat paisatgística.

4. Mapa d’accessibilitat al litoral. Serà un visor que servirà per dissenyar les prioritats d’actuació i propostes de millora per garantir l’accessibilitat universal al litoral, analitzant l’estat actual dels accessos a mar, els camins de ronda i altres itineraris litorals. També s’identificaran els serveis de transport públic terrestre i marítims, els aparcaments i els intercanviadors entre modes de transport, entre d’altres, per afavorir sinergies i la descarbonització de la mobilitat litoral.

5. Catàleg de classificació de trams de platja i costa. S’actualitzarà el catàleg del 2016 amb noves subcategories: platges urbanes seminaturals i platges naturals de protecció especial. El Catàleg servirà per definir els serveis admesos en cada tram de platja, en funció de la seva classificació.

6. Atles dels paisatges de risc del litoral. Un visor permetrà consultar tots els paisatges amb algun tipus de risc, ja sigui climàtic, de despreniments, contaminació, erosió, etc. Les dades ajudaran, per exemple, a classificar les platges i altres zones de bany en funció del risc per a les vides humanes.

7. Mapa del coneixement i l’experiència sobre el litoral. Un visor amb una base de dades que recollirà els plans, projectes, estudis o fets històrics al litoral per construir el futur de la costa sobre la base de tot el coneixement generat en els darrers anys, així com per detectar què cal estudiar i fomentar en la recerca i investigació del litoral.

8. Metodologia d’avaluació de les actuacions al litoral. Un aplicatiu que enllaçarà amb eines existents o noves per avaluar l’impacte de les intervencions públiques al litoral i, així, assegurar que les inversions que es deriven del Pla tenen un impacte social, econòmic i sobre el medi positiu. Serà una eina de referència per al futur Consell Rector del PPOL.

9. Programa d’activació i facilitació per a la millora de la governança al litoral. Partint de diferents eines de diagnosi, com ara un mapa que situa sobre el territori els diferents nivells de governança i la relació entre ells o un catàleg de bones pràctiques, el programa podrà recomanar diferents actuacions per a millorar l’efectivitat, la claredat i la permeabilitat a la participació ciutadana del marc de governança del litoral.

10. Unitats de gestió integrada del litoral (UGIs). Es definiran una sèrie d’unitats que reflectiran aquells àmbits del litoral català que comparteixen processos i dinàmiques territorials, des del mercat de treball i xarxes de comunicació locals, fins al moviment de sorres al llarg de la costa i connectors clau entre ecosistemes. Ajudaran a adaptar les mesures del Pla a les necessitats de cada àmbit costaner i a gestionar el dia a dia del litoral amb més coherència. Quedaran reflectides en els plànols que acompanyaran el PPOL.

11. Catalitzador de sinèrgies entre l’ordenació terrestre i marítima. Serà un aplicatiu en el qual, introduint-hi les dades d’un pla litoral, es posaran de manifest potencials sinèrgies, conflictes i solucions amb la resta de plans costaners. Suposa una oportunitat per a coordinar i establir estratègies de cooperació entre els plans existents a l’àmbit terrestre i a l’espai marítim.

12. SIG-BIM d’infraestructures. Un visor on es podrà consultar la cartografia de les diverses infraestructures al litoral i les dades tècniques de cadascuna. Serà interactiu per als titulars de les infraestructures, que hi podran compartir informació. Ajudarà a avançar cap a una gestió del litoral menys burocràtica i basada en resultats, en els efectes reals de les infraestructures al litoral.

Del treball amb totes aquests instruments i del procés de debat i participació pública amb administracions, entitats i ciutadania, en sortiran diversos escenaris que resumeixen cap a on, de manera acordada, volem que evolucioni el litoral català.

 

Cinc escenaris de futur a debat

El document d’objectius i propòsits del PPOL proposa cinc escenaris de futur per estimular el debat sobre el litoral que volem assolir com a societat en cadascun dels àmbits o unitats de gestió en què el Pla estructurarà el litoral. Els escenaris posen de manifest que és possible donar compliment als objectius del Pla amb diferents combinacions de polítiques sectorials, cadascuna amb avantatges i inconvenients. Així, els escenaris no són una proposta tancada i podran ser redefinits durant el procés de participació del pla.

El document final del PPOL establirà quins escenaris s’escullen per a cada unitat de gestió costanera, fet que orientarà les actuacions públiques que s’hi facin.

1. Transformar per continuar. Proposa intervenir en els processos naturals amb solucions artificials (verdes o híbrides) perquè els efectes sobre l’ecosistema humà es trobin dins d’un llindar acceptable. Requeriria adaptar usos i infraestructures per millorar la seva resiliència. Les activitats no adaptables s’haurien de retirar.

2. Un litoral com el d’abans. Planteja recuperar atributs clau del litoral renaturalitzant el paisatge per davant de les infraestructures i els assentaments urbans, guanyant terreny al mar, si cal, i aïllant el nou paisatge litoral dels efectes de l’activitat humana.

3. Aliança amb la natura. S’alliberarien espais antropitzats perquè la natura es regeneri per si sola i es delimitarien els espais d’activitat humana de major valor per a la societat que s’haurien de preservar sota qualsevol futur climàtic amb les obres de defensa que calgués.

4. Un litoral elàstic. Promouria espais d’ús mixt entre natura i societat alternant les seves funcions (reproducció d’espècies, càmpings, esdeveniments culturals, explotació agropecuària) de forma estacional o per períodes superiors a l’any. En comptes de dur a terme grans projectes i intervencions per a l’adaptació del litoral, aposta per actuar per actuar de forma continuada, gradual i a petita escala.

5. Un litoral regeneratiu. L’objectiu seria que l’activitat humana al litoral fos regenerativa i que produís un increment net de la biodiversitat, transformant els usos, les infraestructures i la governança per assimilar-se a la natura. Requeriria una transformació radical de l’activitat humana i una gran aposta per la innovació tecnològica.

 

Una visió integral per sobre de divisions administratives

A més de ser un entorn molt antropitzat i sotmès a interessos i necessitats diferents, al litoral hi actuen diverses administracions, amb competències per aprovar plans, projectes i instruments de diversa naturalesa (territorial, marítima, sectorial) i de diferents nivells jeràrquics (estatal, autonòmic i municipal).

El PPOL recollirà i integrarà les actuacions contingudes en els diferents plans aprovats i en proposarà de noves a més llarg termini, d’acord amb els escenaris de futur que s’acabi acordant. Les disposicions del PPOL seran vinculants per a la Generalitat i orientaran tota la seva actuació futura, inclòs el diàleg amb l’Estat a l’hora d’informar sobre possibles obres d’interès general. A més, algunes disposicions seran d’obligat compliment per als ajuntaments, generalment a través de directrius per als Plans d’ordenació urbanística municipals i pels futurs Plans d’ús del litoral i de les platges.

En aquest sentit, cal tenir en compte que, un cop aprovat el PPOL, seran els ajuntaments els qui elaboraran i tramitaran els seus plans d’ús del litoral i de les platges amb una vigència de cinc anys, prorrogables per cinc anys més. Aquests plans d’ús recolliran els serveis de temporada (guinguetes, camps de boies, lloguer de gandules, etc.) i altres activitats de caràcter temporal (casaments, filmacions, activitats esportives...), apropant la gestió del dia a dia del litoral a la ciutadania. Fins ara, els ajuntaments proposaven aquests serveis de temporada cada any i el Departament els aprovava.

 

La tramitació

El PPOL, d’acord amb la Llei 8/2020, del 30 de juliol, de protecció i ordenació del litoral, es tramita seguint el procediment aplicable als plans directors urbanístics.

El passat 5 de febrer es va iniciar a les Terres de l’Ebre la seva presentació als ajuntaments i les entitats de les vegueries costaneres. El 6 de febrer va tenir lloc l’exposició al Penedès, l’11 de febrer a les Comarques Gironines, el 12 de febrer a la vegueria de Barcelona i, finalment, el 17 de febrer es presentarà al Camp de Tarragona.

Pel que fa estrictament a la ciutat de Barcelona, el PPOL preveurà un règim especial, ateses les competències que té la capital catalana en virtut de la Carta Municipal. Igualment, es preveu la constitució d’una comissió mixta amb l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) per a participar en la redacció dels documents tècnics corresponents des de l'inici de la seva formulació.  

Un cop acabades aquestes presentacions institucionals, s’obrirà la participació ciutadana, que també es desenvoluparà mitjançant jornades, debats i al portal participa.gencat.cat.

Es preveu que el PPOL s’aprovi inicialment a principis del 2027. Aleshores se sotmetrà al preceptiu període d’informació pública i consulta als ajuntaments i altres administracions amb competències al litoral, juntament al tràmit d’avaluació ambiental estratègica, amb la voluntat d’aprovar-lo definitivament el primer semestre de 2028. Un cop aprovat i en vigor, el PPOL s’haurà de revisar passats deu anys, tot i que la voluntat és actualitzar-lo de manera continuada per tal que empari la gestió de la costa fins l’any 2100.

 

La costa catalana, en xifres

• 692 quilòmetres de longitud, si es compten els ports en línia recta, dels quals el 56% són penya-segats o costa baixa; el 22%, platges urbanes; el 17%, platges naturals, i el 5%, ports o obres marítimes.
• Presenta una urbanització més intensa en els primers 100 metres terra endins des del mar, amb 340 quilòmetres lineals, el 59% de tota la costa.
• Entre 1956 i 2019, de les 564 platges o trams de platja analitzats, un 21% (117) presenten  una taxa de regressió compresa entre 20 cm/any i 1 m/any i un 3% (17 platges) tenen una taxa de regressió superior a 1 m/any.
• Pel que fa a la sorra emergida (platges visibles), dues de cada tres platges han perdut sorra des de 1956 i, a títol d’exemple, el mar s’ha elevat a l’Estartit entre 10 i 11 centímetres des del 1990.
• Fins el 70% del litoral podria ser molt vulnerable al risc d’inundacions abans del 2060.
• Compta amb més de 40 espais naturals protegits (PEIN i Xarxa Natura 2000), amb unes 18.000 hectàrees d’Hàbitats d’Interès Comunitari (HIC).
• Representa un 7% del territori català i concentra més del 42% de la població. A l’estiu aquesta població pot augmentar en 7 milions de persones.
• Representa prop del 75% de l’oferta turística catalana, un sector que aportar el 14,5% del PIB català.
• L’economia blava (pesca, transport marítim, turisme i activitats nàutiques) va generar un Valor Afegit Brut (VAB) de 4.985 MEUR el 2021, ocupant més de 103.000 persones.

 

Recuperar la funcionalitat ecològica a Les Madrigueres

La de les Madrigueres ha estat una actuació destinada a recuperar els valors naturals i paisatgístics d’un espai litoral, d’unes 30 hectàrees de superfície, situades entre el mar, la riera de la Bisbal, la via del tren i un camí, amb un elevat potencial ambiental, i que havia patit un procés continuat de degradació. L’espai queda separat per la carretera que comunica Coma-ruga amb Calafell per la costa, en una zona interior i una de litoral.

Les Madrigueres, situada en sòl públic, titularitat de l’Ajuntament del Vendrell, constitueix un espai d’interès ambiental rellevant dins del litoral del Baix Penedès, però presentava una alteració important com a conseqüència de diversos usos i transformacions per l’acció humana acumulats al llarg del temps. Aquesta situació havia afectat tant la qualitat ecològica de la zona humida com la seva integració paisatgística, fet que feia necessària una actuació global de restauració ambiental.

La intervenció ha permès recuperar la funcionalitat ecològica de l’espai, afavorint la millora dels hàbitats i la recuperació progressiva dels processos naturals propis d’una zona humida litoral. Alhora, s’ha treballat per reforçar el paper de les Madrigueres com a element clau dins la infraestructura verda del territori. El Grup Ecologista del Vendrell i del Baix Penedès (GEVEN), que té signat un conveni de custòdia de l’espai, ha col·laborat en les obres de restauració i hi ha fet diverses actuacions.

 

 

Les principals actuacions realitzades són:

·La formació de llacunes i l’increment de les zones humides, creant basses per generar diversos hàbitats i ambients.

·La integració de l’espai agrícola-forestal amb aquestes zones humides.

·La millora de l’espai litoral i la restauració del sistema dunar.

·La integració de l’ús públic de l’espai i l’entorn urbanístic amb els valors naturals.

El sector es troba en una ubicació privilegiada per la seva proximitat al mar, en un entorn de platja i dunes i llacunes litorals, i un altre més interior amb terrenys oberts amb arbustos, situació que afavoreix un hàbitat òptim per a les aus migratòries. La restauració executada contribueix a millorar la funcionalitat ecològica de la zona humida a mitjà i llarg termini, afavorint la recuperació progressiva dels hàbitats i reforçant la capacitat de l’espai per acollir dinàmiques naturals pròpies dels ecosistemes litorals.

Els treballs s’han orientat a millorar l’estat dels ambients presents a l’àmbit d’actuació, afavorint una evolució més natural dels sistemes ecològics i reduint els impactes derivats de les alteracions prèvies. Així mateix, el projecte ha abordat l’ordenació ambiental de l’àmbit, amb actuacions destinades a recuperar l’estructura i la funcionalitat de la zona humida, contribuint a una millor estabilització dels sistemes naturals i a una gestió més adequada de l’espai des d’un punt de vista ambiental.

La restauració de les Madrigueres s’inscriu en l’estratègia global de recuperació i millora dels espais naturals de Catalunya, orientada a reforçar la connectivitat ecològica, la resiliència dels ecosistemes i el valor ambiental del litoral del Vendrell. El pressupost total de l’actuació ha estat de 1.034.423,42 euros, finançats a través de fons Next Generation, en concret, del Mecanisme de Recuperació i Resiliència (MRR) del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència d’Espanya (PRTR).

 

---