Reflexió

Reportatge

En un moment crucial en la batalla contra l'ús abusiu i la mala gestió dels plàstic, la pandèmia de la COVID-19 ens enfronta a un nou repte, una major utilització del plàstic com a eina fonamental per la gestió d’aquesta crisi sanitària sense l’oblit de la problemàtica ambiental que aquest material comporta. L'autora ens explica de manera detallada com l’ús del plàstic ha ressorgit, com alguns lobbies industrials, entre ells els transformadors de plàstic, estan sol·licitant un relaxament de certs estàndards ambientals i l'impacte d'aquesta qüestió en la nostra salut i la del planeta.

Reportatge

Una tortuga ofegada per una bossa de plàstic o amb una palleta travessada a la boca, una ‘illa’ de plàstic surant pels oceans o peixos amb ‘microplàstics’ a l’estómac: això és el que omple titulars de diaris i notícies que ens alarmen sobre un material que no només s’acumula al medi sinó que també es bioacumula a les nostres cadenes tròfiques. La problemàtica del plàstic ens és coneguda, visible i comprensible: ens afecta directament i ens preocupa. Ens plantegem què podem fer al respecte, si depèn de nosaltres, com hem arribat fins aquest punt. Intentem respondre pas a pas totes aquests qüestions sense entrar en tecnicismes ni massa dades.

Entrevista
El director de Materfad ens explica que no hi ha un material màgic, sostenible i zero impacte. Cada repte requereix una solució diferent.
Foto: Ana Villagordo

Aquesta entrevista pretenia trobar totes les respostes a les millors alternatives al plàstic. Però com diu l’entrevistat, Robert Thompson, director científic de Materfad. Centre de Materials de Barcelona, no hi ha material bo o dolent i no hi ha una resposta que ho resolgui tot. Així doncs, en aquesta entrevista no donarem solucions alternatives a l’ús del plàstic sinó que entendrem la importància d’escollir els materials més idonis en cada cas. I el que resulta encara més important, que el repte que realment tenim com a societat és el d’assumir canvis de mentalitat que ens permetin ser més eficients.

Entrevista

Philips Gareth Brydon és Director del Departament de Canvi Climàtic de l’African Development Bank, la primera institució de finançament per al desenvolupament del continent africà. Ens va explicar durant la COP-25 el fort lligam entre la pobresa i el canvi climàtic, i com l'adaptació és cada cop més l'objectiu de les seves activitats. El seu discurs ens confronta amb la justícia climàtica, ja que Àfrica és un dels països mes vulnerables al canvi global i en canvi només contribueix amb un 3% al total d'emissions de gasos amb efecte hivernacle.

Entrevista

Francesco La Camera és Director de Institute of Renewable Energy (IRENA), una organització intergovernamental amb 61 membres d’arreu del món, el seu mandat consisteix en promoure les energies renovables en el món. La Camera ens va explicar, durant la COP-25 quins són els principals reptes de la transició energètica cap a les renovables, i com hem de deixar de mirar el futur amb els ulls del passat i buscar la interconnexió de les xarxes, les smart-grid, la intel·ligència artificial o entendre que el futur dels consumidors serà molt diferent i com el mercat s'haurà d'adaptar a aquesta nova realitat.
 

Entrevista

Bobadoye Ayodotun és Director General de Global Emerging Pathogens Treatment Consortium (Ghana). Aquesta entitat té com a objectiu millorar la preparació de sectors, de països, i de sistemes a l’Àfrica per afrontar els seus reptes en relació als temes de salut vinculats al canvi climàtic. Bobadoye ens va explicar durant la COP-25 com de fràgil és aquest continent, i de fet tot el món, als impactes sobre la salut dels canvis globals. Tenim la prova amb l'actual crisi de la COVID-19.

Entrevista

És sens dubte una de les veus més rellevant de la crisi actual. Fernando Valladares, Doctor en Ciències Biològiques per la Universitat Complutense de Madrid, ha passat en unes setmanes a ser la veu més referenciada per fer arribar a la ciutadania, encara en shock per la pandèmia de COVID-19, la importància d ‘aturar la crisi ambiental i restablir l’equilibri de la natura per mantenir la nostra salut. Valladares té un discurs clar sobre la causa primordial d’aquesta crisi sanitaria, que no és una altra que la crisi global, i, sense alarmismes, ens indica que el que cal fer per protegir-nos és “deixar que la natura faci la seva feina”.

Reportatge
Campions i campiones de tota la terra que ens poden inspirar aquí i ara
Foto Unsplash/ Joshua Earle

Les Nacions Unides, a través del Programa de Medi Ambient (PNUMA) conviden a inspirar-vos en persones i en projectes que ja funcionen per fer del món un lloc millor.

Reportatge
Els brots causats a l'Àfrica central per l'Èbola presenten unes taxes de mortalitat d'entre el 55 i el 90%. | OMS/L. Mackenzie

La COVID-19 ens ha commocionat perquè s'ha plantat al primer món i per això ens sembla tan extraordinària, però no n'és gens. És imperdonable que ens hagi agafat tan a contrapeu. Ha estat la primera gran pandèmia controlada.

Reportatge

Si el món ha vist un futur ombrívol amb l'aparició de la COVID-19, els efectes d'un escalfament global de 3-4 ° C a finals de segle ens presenten un nivell d'incertesa completament diferent, fins i tot en termes de salut. L'acció primerenca, dins d'una agenda de treball a llarg termini, per abordar el canvi climàtic, evitar la destrucció i fragmentació d'hàbitats, revertir la pèrdua de biodiversitat, reduir la contaminació i millorar la gestió de deixalles, serà fonamental per a una recuperació transformadora i ecològica.

Reportatge
Article de Núria Marín, Presidenta de la Diputació de Barcelona

Ajuntaments i Diputació ens hem posat en primera línia de la crisi de la COVID-19, gens aliena a l'emergència ambiental. I ho estarem en la postpandèmia, tot i que per a això reclamem més reconeixement institucional i capacitat de despesa i inversió.