La sensorització del món farà aflorar causes i efectes ni tan sols intuïts, patrons ocults, o mapes insospitats. Les dades en si mateixes no són gran cosa. Tot depèn de les intencions de qui les recull i les gestiona. En un règim ideal democràtic la traçabilitat universal només hauria de preocupar els malfactors. Un sistema de garanties robust amb un equilibri de poders que fes de contrapès a possibles excessos serviria per donar resposta a la qüestió: qui vigila els vigilants?
Som ecodependents, necessitem la natura per sobreviure. I també interdependents: la vida necessita ser sostinguda, les persones necessitem d’altres persones per progressar en el camí de l’existència, un suport que, en molts trams de la vida i arreu del món, mantenen bàsicament les dones.
Un cop finalitzada la Cimera del Clima a Polònia trobem diferents opinions sobre el resultat de la cita. En uns casos s'incideix en allò positiu i en els acords assolits. En d'altres, en la manca d'ambició i en la dificultat del consens. Hem volgut publicat un recull de conclusions publicat per #PorElClima que contrasta la informació oficial amb les opinions de les entitats ecologistes, sobre la COP24.
Ja s’ha acabat la cimera del clima a Katowice. La COP24 s’ha saldat amb un balanç pobre, esquifit, amb un text malgirbat però això sí, parit amb els malucs eixarrancats i coberts de confeti petulant. Ho lamente, però no puc -ni dec, crec- ser especialment benèvol amb els resultats (?) de la darrera, de l’enèsima cimera climàtica.
Iñaki Gili ha participat a la COP 24, la cimera pel clima que s’ha celebrat a la ciutat polonesa de Katowice. Sostenible ha conversat amb ell per entendre, de primera ma, què ha passat a Katowice. Gili ens explica que la Cimera ha estat important perquè ha adoptat uns reglaments sòlids, però no s’ha rectificat el rumb, tal com demanen els experts davant el nou creixement d’emissions, i per tant amb aquest ritme, arribarem a un increment de 3 graus, fins i tot aplicant les mesures que els països es van comprometre a prendre a París. Gili també assegura que si els EUA no retornen a l’acord climàtic, el que s’ha aprovat a Katowice no servirà de res.
S’acosta fi d’any i moment de balanços des de cada isme possible, en un període sociopolític més ple d’ismes que mai. Hi haurà varietat. Per no ser menys, a continuació es proposa un balanç optimalista de l’estat actual en el procés de la transició sostenible. En altres paraules, es suggereix que el moment actual per a la sostenibilitat és el millor dels possibles seguint la lògica de Leibniz. O per als que veuen el got mig buit, el pitjor possible a excepció dels altres segons diria Churchill.
Ja ens trobem a la cua per pagar i marxar. Portem una hora donant voltes, valorant pros i contres, rebaixant les expectatives, renegociant termes i condicions, etc. I allà, en la cua que tot ho acaba i que ens hauria d’apropar a la pau interior i a la tranquil·litat després de la incertesa de la compra, segueix el debat i la negociació, i el neguit es torna en dubte i estrès. En la cadena d’esdeveniments associats a la compra d’un objecte, es realitzen tota una sèrie de reaccions químiques en el nostre cos que ens porten a patir tot un cúmul d’emocions i sensacions contradictòries i, en alguns casos, addictives.
Laura Gouverneur és gestora municipal de Protecció Climàtica de la ciutat de Wiesbaden (Alemanya) i va ser ambaixadora de la COP2017 de l’Aliança del Clima. La seva tasca es traduir estratègies en accions i involucrar la ciutadania i les empreses. Parlem amb ella sobre els reptes internacionals en la lluita contra el canvi climàtic i el paper dels governs locals en aquesta tasca.
Josep Maria Tost, director de l'Agència de Residus de Catalunya, ens planteja en aquesta entrevista per què Catalunya ha d'apostar per una economia amb una visió circular i sostenible. Segons el seu parer, des dels anys 90 es treballa en aquesta línia però ara tenim una terminologia que ho recull i regula de manera integrada: Economia circular. En el marc de la Jornada de Prevenció de Residus d'enguany, centrada en la simbiosi industrial, Tost ens recorda d'on venim, on som i on hem d'arribar per esdevenir un sistema sostenible, equitatiu i circular.