Les conseqüències ambientals del canvi climàtic tenen efectes directes i indirectes sobre la salut humana. La perspectiva de salut és clau per avançar cap a una societat baixa en carboni i resilient al canvi climatic.
Can Cabanyes és un espai natural de 8 hectàrees situat al sud de Granollers, a tocar del riu Congost. Aquest indret ha passat de ser un solar de pins pinyoners al costat d’un antic dipòsit de residus de runa i deixalles a un espai de gran importància biològica, inclòs com a part del riu Congost al a Xarxa Natura 2000. Els aiguamolls han esdevingut una parada obligatòria en l’educació ambiental de la ciutat i voltants, i rep la visita diària de fins a 400 persones. Xavier Romero és Tècnic de Medi Ambient i Medi Natural de l’Ajuntament de Granollers, i el gestor principal del projecte.
A la perifèria de Mollet del Vallès s’hi troben el parc dels Pinetons i l’espai rural dels Gallecs, dues àrees periurbanes connectades per un camí rural que conformen una matriu paisatgística diversa. Amb l’objectiu de recuperar els valors agraris que tradicionalment han cobert el paisatge, aquest espai ha esdevingut el pulmó verd de Mollet, l’hàbitat d’una gran biodiversitat, 203 espècies d'animals i vegetals, i un punt de referència per a l’educació ambiental de la ciutat. Parlem amb Raul Broto, regidor de Justícia ambiental, transició energètica i ecologisme de Mollet, que actualment està a càrrec del projecte.
Encarna Garcia fa deu anys que treballa en el projecte Bee Happy de Viladecans des de la regidoria de Medi ambient i sostenibilitat. Prenent les abelles com a emblema dels pol·linitzadors, aquest projecte de sensibilització ambiental acosta la biodiversitat urbana als veïns i veïnes. Des que l’any 2016 es va instal·lar el primer apiari urbà oficial de Catalunya a la coberta de l’auditori ATRIUM, el projecte ha anat creixent i actualment compta amb dos ruscs més, situats a la zona de la muntanya i a la costa. Tots tres integren la recerca científica i l’educació ambiental a través de la producció local de mel.
La Lídia Blanch és dinamitzadora de l’Hort al terrat que hi ha a l’Espai Jove La Fontana, a Gràcia. Aquesta iniciativa, impulsada per l’Ajuntament de Barcelona mitjançant l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat, promou la creació i el manteniment d’horts urbans en espais en desús d’equipaments socials per part de persones amb trastorn mental. El manteniment d’aquest hort aporta múltiples beneficis pels participants i els organitzadors del projecte, i representa una oportunitat per dur a terme una tasca comunitària i trencar l’estigma associat al trastorn mental.
Des del Barcelona Lab for Urban Environmental Justice and Sustainability (BCNUEJ) ja fa anys que estudien els impactes que tenen les àrees verdes i les Solucions basades en la Natura (SbN) per a resoldre els reptes de les ciutats. Es tracta d’un laboratori fundat per l’ICTA de la UAB i l’Institut de Recerca de l’Hospital del Mar, que més enllà dels beneficis que tenen aquests espais en les ciutats, posa el focus en els fenòmens que poden desencadenar, com les desigualtats socials o la gentrificació verda; i com aquests factors determinen les possibilitats de governança d’aquests espais. La Filka Sekulova n’és investigadora, amb una llarga experiència en l’estudi de la natura urbana des dels camps de la psicologia, l’economia i la justícia ambiental.
Joám Evans Pim és coautor de l’informe d’Ecologistes en Acció El reciclaje de metales. La alternativa a la minería, un estudi que fa una anàlisi de la situació vigent del reciclatge de metalls a l’estat espanyol, conegut com la “mineria urbana”. El document exposa conclusions contundents, com el fet que si es reciclés el coure i l’or de l’estoc nacional de bateries i aparells elèctrics i electrònics, se’n podria cobrir la demanda en un 5.814% i un 137,5%, respectivament. L’informe proposa, a més, una extensa llista de mesures sobre com la mineria urbana pot ser una eina estratègica per avançar envers a una transició energètica més justa.
Qui és el Santiago Vilanova? Li pregunto un cop ens instal·lem al jardí de l’Ateneu Barcelonès per l’entrevista. I Santiago dibuixa un nen que es perdia pels paisatges volcànics de la Garrotxa. Me n’adono que aquest nen, de 76 anys ara, continua amb el mateix esperit rebel i compromès amb l’ecologia. Periodisme, ecologisme, lluita política es barregen. Demana una autèntica revolució de la governança, decisions valentes i urgents per fer front al col·lapse. Avisa de la necessitat d’actuar i del perill de caure en l’autoritarisme.
Joandomènec Ros ens cita al pati de l’Institut d’Estudis Catalans. És a casa. Impressiona parlar amb aquest home de ciència, tota una institució a Catalunya. No obstant, el seu tarannà sembla senzill i humil, cita en diverses ocasions al seu mestre Ramon Margalef. Ens diu que aquest llibre és un nou intent de ser escoltat, sobretot pels que tenen capacitat de decisió i no estan actuant. Ecòleg marí, docent i divulgador científic des de fa més de 30 anys, ens convida a assumir a nostra responsabilitat i ser masovers d’aquest món.
El llibre “Cal que siguem masovers del món” ha estat publicat per l’editorial Empúries.
Xavier Soler ha avançat la seva tornada d’un viatge només per atendre’ns. Ens cuida durant tot el procés fins arribar a la seva casa davant del mar a Vilanova i la Geltrú. És molt important per ell arribar a la gent, per això s’explica amb la passió d’aquell que ha passat anys entenent els processos naturals del planeta i el funcionament de l’esser humà i necessita transmetre els seus coneixements abans de marxar. És passió i és deure ètic, ens diu. Veu amb netedat el camí i ens crida a redreçar la ruta amb urgència. Dir la veritat amb vehemència és ja en aquest moment un exercici de tendresa.