Reflexió

Reportatge
La contaminació per ozó troposfèric afecta principalment a les zones rurals, tant a la salut de les persones com dels ecosistemes

Aquest estiu, la Generalitat ha emès sis alertes de superació dels llindars de contaminació per ozó troposfèric en el territori català. És una xifra molt més tranquilitzadora que la de l’any anterior, on es va arribar a les 116 alertes. Tot i això, el problema d’arrel segueix intacte: l’ozó continua sent un dels principals gasos contaminants a l’estat espanyol, provocant les mateixes morts que els accidents de cotxe. Mentre països com França han començat a prendre mesures efectives per limitar la formació d’aquest gas durant els episodis de màxima concentració, l’actuació a Catalunya es limita a la informació als ciutadans.

Entrevista

Xavier Basagaña és investigador d’ISGlobal i coordinador de CitieS-Health, un projecte de ciència ciutadana sobre qüestions de salut en entorns urbans, en concret avui parlem amb ell de la relació entre contaminació atmosfèrica i la salut mental. I és que més de 300 persones a Barcelona mesuraran com la contaminació atmosfèrica afecta el seu nivell d'estrès, qualitat de la son i l'atenció. Els resultats que s'obtinguin es creuaran amb mapes de contaminació, soroll i espais verds i blaus per estimar a quanta contaminació està exposada la ciutadania i els seus efectes en la salut mental.

Entrevista

Xesco Gomar, diputat d’espais naturals i acció climàtica de la Diputació de Barcelona és el nou president de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat. En aquesta entrevista, arrel de la 20 ena Assemblea de la Xarxa, ens explica els reptes de les ciutats i pobles davant aquesta crisi social i sanitària, el compromís de la Xarxa en la recuperació verda i socialment justa i la tasca continuada en la lluita contra el canvi climàtic i la transició energètica.

Reportatge

La pandèmia i el confinament ha possibilitat el ressorgiment de la bicicleta arreu del món com un mitjà segur de desplaçament i les ciutats i pobles s’han apressat a crear més espais, mes carrils bici en detriment de l’espai dedicat al cotxe. Això ha estat possible gràcies a les actuacions d’urbanisme tàctic que l’estat d’alarma ha possibilitat. El gran repte que s’analitza a continuació és el fet de consolidar les actuacions provisionals en definitives com estan fent grans ciutats com Paris.  

Reportatge

Segons l’informe presentat per l’Agència Catalana del Consum (ACC) sobre l'Impacte de la COVID-19 en els hàbits de consum a Catalunya en el postconfinament, a partir d’ara els consumidors seran més ètics, més responsables i també més digitals. El document assegura que la tendència del consum cap a preferències més locals i socialment responsables i la disminució del malbaratament alimentari s’han accelerat i sembla que es mantindran en el temps.

Entrevista

La Cambra de Comerç de Barcelona lidera una iniciativa per crear un hub industrial de mobilitat sostenible aglutinant 28 grans institucions i empreses, per trobar, impulsar i acompanyar projectes industrials innovadors orientats a la mobilitat sostenible. Hem volgut conèixer aquesta iniciativa de ma de Joan Canadell, president de la Cambra de Barcelona. Joan Canadell és enginyer industrial per la Universitat Politècnica de Catalunya i màster en màrqueting i distribució comercial. Al llarg de la seva trajectòria professional ha estat directiu de multinacionals i gerent d’una empresa del sector de l’embalatge. És fundador i soci de Petrolis Independents i cofundador del Cercle Català de Negocis. El juny del 2019 va ser elegit president la Cambra de Barcelona.

Reportatge
Els horts comunitaris reforcen el companyerisme i les activitats compartides. En aquesta foto es pot observar el treball en un bancal. Crèdit: Anna Àvila.

Les persones necessitem trobar vies alternatives de consum i de vida, i tenir més i millor accés al verd. Aquesta és la lliçó apresa després d’una pandèmia mundial vinculada a la globalització i la destrucció de la natura que se suma a la situació actual de crisi climàtica. Una opció interessant per donar-hi resposta des de  les ciutats són els horts urbans, espais multifuncionals que proporcionen un abastiment més sostenible alhora que obren tot un ventall de vincles amb el medi ambient, la comunitat i l’aprenentatge.

Entrevista

Roger Miralles és estudiant de batxillerat a l'Escola Industrial de Sabadell i des de fa uns mesos és també un dels portaveus de Fridays For Future a Sabadell. Miralles s’ocupa de les relacions externes amb altres col·lectius socials amb l’objectiu de teixir una aliança ecologista a la ciutat. Amb ell encetem una sèrie de mirades per comprendre el paper de la joventut en la lluita contra l'emergència climàtica, en un moment que crisi sistèmica on sembla que han agafat el lideratge en l'àmbit de la mobilització social.

Entrevista

Pep Canadell és director executiu del Global Carbon Project, el consorci científic mundial on uneixen esforços les grans institucions científiques, com la NASA, per estudiar l’impacte de l’activitat humana en el cicle del carboni i en el canvi climàtic. Canadell, una de les veus més prestigioses en la ciència del canvi climàtic ens explica com la crisi sanitària de la COVID-19 ens situa en un punt d'inflexió davant l'evolució climàtica, i desgrana com aprofitar aquesta oportunitat si volem evitar la disrrupció que podria significar l'escalfament global.

Entrevista

Bangladesh, país de 170 milions d’habitants, amb la intensificació d'inundacions, sequeres, pluges torrencials, i grans ciclons és un dels països que està patint més l'impacte del canvi climàtic i un dels més vulnerables en el futur. Munjurul Hannan Khan, secretari del Ministeri de Medi Ambient, Boscos i Canvi Climàtic es mostra especialment indignat pel fet que els països desenvolupats, responsables en gran part del canvi climàtic, no estan oferint recursos, capacitat, tecnologia i coneixement als països en desenvolupament perquè es puguen adaptar al canvi climàtic, tot i el seu compromís d'assumir la responsabilitat climàtica.