Adrià Arenas ha treballat com a llibreter i, entre les seves aficions, destaca planejar rutes amb bicicleta arreu del territori. Actualment es dedica a la recerca de ciutats més sostenibles i creu fermament en la bicicleta com l’eix vertebrador de tots els canvis que avui necessiten els espais urbans. En aquesta conversa amb Sostenible explica els punts més importants de l’estudi Análisis de uso de los carriles bici de Barcelona, recuento según perfiles del qual n’és coautor.
Sense cap mena de dubte, l’estrès hídric a Catalunya s’incrementarà degut al canvi climàtic, amb aquesta certesa parlem amb Xavier Latorre, president del Comitè Organitzador del IV Congrés de l’aigua a Catalunya celebrat recentment. Amb aquesta conversa, arrel del Dia Internacional de l'Aigua, celebrat aquest 22 de març, volem analitzar la situació i perspectives de futur de l'aigua a Catalunya i tenir claredat respecte als reptes i solucions per tenir un abastiment segur i de qualitat, davant la perspectiva d’un canvi global accelerat que demana noves maneres de gestionar aquest recurs vital per la vida, i davant el que Latorre anomena una inmmediata nova edició de la guerra de l'aigua a nivell mundial.
L'accés a l'energia sostenible, a través de serveis d'energia nets, assequibles, fiables i moderns facilita tenir llars i vides saludables. L'equitat en salut implica l'accés universal als serveis energètics.
Ada Parellada va créixer a la cuina de "La Fonda Europa" i porta als gens l'estima pels aliments i la gastronomia. Ara, més enllà de la seva excel·lència com a cuinera i directora del Semproniana, Parellada és reconeguda per la seva implicació en l'aprofitament alimentari i el canvi cultural cap a la recuperació del valor dels aliments. En aquesta entrevista aprofundeix en les arrels socioculturals del malbaratament, com es viu al seu sector i quines són les estratègies que es poden posar en marxa per redreçar aquest problema socioambiental.
Georgina Cepas és enginyera química i postgraduada en Enginyeria Ambiental. Compta amb 19 any d’experiència en gestió mediambiental, la major part dels quals com a cap de Medi Ambient a Mercabarna, on hi treballa des del 2008. En aquesta entrevista ens explica les accions que ha dut a terme el mercat central de Barcelona, un dels més grans d’Europa, per aconseguir un millor aprofitament dels aliments i reduir el malbaratament al mínim, i ens desvela l'última iniciativa: El Foodback!
Productor i fill de productors de fruita, Josep Lluís Escuer, coneix en profunditat el sector agrícola i els seus reptes. Parlem amb Escuer, com a representant de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya, la qual aglutina unes 200 cooperatives repartides per tot el territori, amb un facturació de 1.700 milions, dona feina a uns 4.500 treballadors a les centrals i 35.000 pagesos. Defensor de la producció integrada, en aquesta entrevista analitza alguns factors que contribueixen al malbaratament alimentari, així com algunes solucions.
Isaac Peraire és sociòleg de formació i expert en direcció estratègica de la col·laboració públicoprivada. Ha estat alcalde de Prats de Lluçanès i president del Consorci del Lluçanès. És també autor i coautor de diverses publicacions. Des del juny del 2021 dirigeix l’Agència de Residus de Catalunya. Parlem amb ell de la problemàtica del malbaratament alimentari, i com s’ha reaccionat des de l’administració, en concret de la Llei de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentaris a Catalunya i el Pla de Profit.
Pesa i Pensa és un projecte educatiu que pretén sensibilitzar els infants sobre els malbaratament d'aliments als menjadors escolars per recuperar-ne el valor. El gerent de l’empresa Campos Estela, Martí García, explica com va sorgir la idea d’aquest projecte i què s’està aconseguint amb la seva implementació.
La problemàtica de les pèrdues i el malbaratament alimentari es pot enfocar des de múltiples perspectives. La Fundació Espigoladors, des que va néixer l’any 2014, l’ha entès com una conseqüència del sistema agroalimentari industrialitzat que impera avui en dia i que tant s’allunya de la sostenibilitat i la resiliència. A través del seu model centrat principalment en l’aprofitament alimentari, l’entitat ha volgut donar una resposta unitària a diverses conseqüències d’aquest sistema agroalimentari tals com la falta d’accés a una alimentació saludable i sostenible, i la falta de connexió entre els entorns rurals i urbans.