Medellín ha acollit la 6a trobada plenària de l’IPBES, una plataforma intergovernamental que vetlla per la protecció i la restauració de la biodiversitat mundial. La trobada ha servit per constatar l’alarma que suposa el declivi de la biodiversitat arreu del món i la conseqüent amenaça del benestar de la població humana. A totes les regions de la Terra, la natura ha d’afrontar pressions generalitzades com l’estrès dels hàbitats naturals, la sobreexplotació dels recursos, i la contaminació de l’aire i l’aigua.
El 23 de març l’Ajuntament de Barcelona ha anunciat una "proposta de decisió política" sobre la connexió del tramvia per l'avinguda Diagonal en el ple municipal. A priori no sembla clar que aquesta connexió pugui obtenir la majoria de vots. Sostenible parla amb Susana Pascual, ambientòloga, vocal de l’Associació per a la Promoció del Transport Públic, i col·laboradora de la Federació de Veïns i Veïnes de Barcelona, dues entitats membres de la plataforma Unim els tramvies, sobre les possibilitats que hi ha en aquest moment damunt la taula.
Representants i tècnics municipals s’han reunit en aquesta cita anual per valorar la feina feta i abordar junts els reptes del 2018. En aquesta Assemblea s’ha aprovat també la “Declaració de Castellar del Vallès per un cicle sostenible dels aliments. Del Malbaratament a l’Aprofitament”.
Fa dos anys un equip d’investigadors de l’Institut Català d’Investigació Química (ICIQ) va trobar una fórmula per separar el CO2 d’altres gasos i així evitar que s’emeti a l'atmosfera. L’impacte del descobriment ha esta tal que, per primer cop, l’ICIQ ha creat una spin-off per comercialitzar-lo a partir del 2019: Orchestra Scientific. Sostenible ha parlat amb Cristina Sáenz de Pipaón, directora general de la nova empresa, i investigadora que ha participat en aquesta recerca. En aquesta entrevista explica els detalls d’aquest mètode de captura de CO2 i quin és el seu potencial d’aplicació, que va de la limitació de les emissions causants de l’escalfament global fins a l’estímul en l’ús d’energia renovable (biogàs).
Alexandra Farbiarz és sociòloga, coach i comunicòloga ambiental. Treballa en l’àmbit de la comunicació i divulgació ambiental des de l’any 1999. Olga Margalef és geòloga i investigadora postdoctoral al Centre de Recerca Ecològica i d’Aplicacions Forestals (CREAF). Totes dues són membres de la Plataforma per la Qualitat de l’Aire. En aquesta entrevista ens expliquen els detalls del projecte d’educació i sensibilització ambiental Enlaira’t, que s'ha desenvolupat a 10 centres de Secundària de Barcelona.
Si viu a prop d'un aeroport, el ferrocarril o una carretera molt transitada, potser li preocupa que els fums d'aquests avions, trens i automòbils afectin la seva salut. Ara bé, segons un nou estudi del Journal of the American College of Cardiology, pot haver-hi una altra amenaça: els alts nivells de soroll poden ser dolents per al cor.
En els darrers anys ha emergit amb força el concepte de “Solucions basades en Natura” (SbN), especialment en el context de les ciutats verdes, la resiliència urbana o la urbanització sostenible. Els investigadors Francesc Baró, Panagiota Kotsila; Filka Sekulova del grup de recerca BCNUEJ de l’ICTA-UAB, aborden en aquest reportatge la clarificació del concepte SbN, aporten models i exemples i les claus per dissenyar-les de manera que sigui realment efectives per, a través dels beneficis de la natura, abordar reptes socials.
Va néixer a Sabadell però viu al Baix Empordà. És professora d’universitat, ha donat classes a la Universitat de Girona, a la UAB i des de fa 9 anys a la UPF. També ha fet de periodista. Ara mateix dirigeix el màster en Estudis Internacionals sobre Mitjans, Poder i Diferència. És co-directora de l’UPF-Centre for Animal Ethics i la directora del projecte de recerca THINKClima que investiga el paper que tenen els grups d’interès en el coneixement que rebem sobre el canvi climàtic.
Marina Mir és, amb Jaume Terradas, una de les introductores de l’educació ambiental al país. Pionera en l’aportació de didàctica als primers itineraris de la natura —entre els quals Bosc de Santiga i Can Lleonart—, a equipaments i publicacions capdavanters i a recursos de l’impacte del Joc de l’Aigua, des de la seva posició de biòloga i de professora d’institut, avui ja jubilada, va tenir l’oportunitat de treballar les herències de figures com Ramon Margalef i, sobretot, Angeleta Ferrer i Sensat. Dins de l’aula, Marina Mir va crear xarxa d’ensenyants a casa nostra i va posar en pràctica plenament la metodologia de projectes, avui redescoberta per alguns àmbits educatius i pels mitjans.