Alexander L. Jones és Director del Clima i Medi Ambient de la l’Organització de les Nacions Unides per l’Alimentació i l’Agricultura (FAO). En aquesta entrevista, reflexiona sobre el gran impacte de l’agricultura en el canvi climàtic, ja que és responsable d’un 24% de les emissions globals. I desgrana el reptes als quals s’enfronta: el necessari augment de la producció per abastir una població mundial cada dia més nombrosa, i l’augment de la inseguretat alimentària a causa dels canvis de patrons que ens ha portat l’escalfament global. Sens dubte un dels temes cabdals als que s’haurà de fer front i sobre el que podem actuar amb decisions molt personals, com la nostra dieta.
La COP 25 ha evidenciat la distància cada vegada més gran que hi ha entre l’esfera política, que no reacciona adequadament a la realitat del canvi climàtic, i la societat civil, que va molt per davant en consciència, actitud i capacitat de mobilització. Els febles acords i les mancances de la cimera han estat un cop de porta a l’exigència de solucions urgents davant l’emergència climàtica. Les expectatives es traslladen ara a Glasgow (Escòcia) el novembre del 2020, quan tindrà lloc la COP 26.
Aquest 2019, davant el repte global del canvi climàtic, els primers ministres de tots els països nòrdics es van prometre convertir la regió en la més sostenible i integrada del món pel 2030. Una promesa del Consell Nòrdic que ha volgut mostrar fermesa a la COP25 i que genera admiració alhora que algunes crítiques internes.
Quins impactes en la salut podem preveure per l'escalfament global? Entre els previsibles hi ha els derivats de les onades de calor, les inundacions, les sequeres, la radiació ultraviolada, les ventades, les allaus, disminució de la producció d'aliments, els problemes d'accés a l'aigua, els cultius menys nutritius, la facilitat per a la disseminació de malalties tropicals (Zika, malària, dengue)... El que s'acosta és molt complex i de gran magnitud, i l'única manera d'afrontar-ho és cooperant de forma multidisciplinària, amb una visió a dècades vista. Ens aproximem a aquest tema amb Josep M. Antó Boqué, director científic de l'Institut de Salut Global de Barcelona -ISGlobal.
Xavier Querol és investigador de l'IDAE -CSIC- i un expert en contaminació atmosfèrica reconegut a nivell internacional. Europa va premiar el seu equip finançant el projecte AIRUSE, per millorar la qualitat de l'aire. Parlem amb ell per clarificar de què parlem quan parlem de contaminació, quines són les fonts principals i les mesures que millorarien l'aire de les nostres ciutats. Ho fem en el context del I Congrés de Qualitat de l'Aire, celebrat a Sabadell.
Maj-Britt Larka Abellan és subdirectora general de Qualitat de l’Aire i Medi Ambient Industrial, al Ministeri per la Transició Ecològica (MITECO). Va ser una de les ponents al I Congrés de Qualitat de l’Aire celebrat a Sabadell el passat 24 i 25 d’octubre. En aquesta entrevista ens parla del I Programa Nacional de Control de la Contaminació Atmosfèrica, aprovat recentment pel govern espanyol per a complir amb la normativa europea de sostres d’emissions contaminants i l’estratègia de descarbonització de l’economia espanyola cap al 2050.
Vivim una època de canvis accelerats, l'ecosistema que suporta la vida manifesta símptomes d’esgotament i els cossos, com a territori, suporten també una dura càrrega derivada de les pressions del sistema de consum. Una de les més importants és l’impacte de la contaminació atmosfèrica en la salut
Martin Williams és científic del grup de recerca de medi ambient del King’s College de Londres i consultor internacional sobre contaminació de l’aire. El doctor Wiliams ens ofereix una mirada internacional d’un dels principals problemes globals de salut pública. Analitza la problemàtica del diferents contaminants i els principals obstacles per arribar a acords internacionals efectius. Va ser ponent destacat al I Congrés de Qualitat de l’Aire celebrat a Sabadell.
El port genera diversos impactes ambientals, en aquest reportatge, Miquel Ortega ens aporta informació de qualitat sobre la aportació d'aquesta infraestructura a la contaminació atmosfèrica per diòxid de nitrogen, partícules i CO2.