Les qüestions ambientals, paisatge inclòs, són incomprensibles a la sola llum de la ciència ecològica, que no ha estat concebuda per explicar el comportament dels agents socials que hi ha al darrere del territori. Les maneres de l’economia o de la sociologia, al seu torn, són més o menys científiques, però el seu material de treball està constituït per convencions sense preexistència física i per processos subjectius inhàbils com a referent segur. D’aquí la necessitat de resoldre posicions i inclinar-se per l’aproximació holística propugnada per la socioecologia.
L'Organització Mundial de la Salut estima que al món 400 milions de persones no tenen accés a serveis sanitaris, i que un de cada tres habitants del planeta no té accés als medicaments que necessita. Davant d'aquesta terrible realitat, la nova agenda global 2030 representa una oportunitat única que col·loca la salut com un element transversal i necessari per assolir les altres metes. Com? Universalitzant l'accés a la salut per contrarestar aquestes grans iniquitats.
El gel marí més antic i gruixut de l'oceà Àrtic s'ha trencat per primera vegada des que hi ha registres. La trencadissa s'ha produït en dues ocasions aquest any, segons ha publicat aquesta setmana el diari The Guardian. L'última, a principis d'agost, ha estat la més gran. Les prediccions indiquen que el gel de l'oceà Àrtic desapareixerà del tot a l'estiu en algun moment entre el 2030 i el 2050.
L’aire de Barcelona és dels més insalubres de tot l’estat. Principalment, l’aire de les grans ciutats conté massa òxid de nitrogen. En casos com els de la capital catalana aquest nivell supera el permès per llei. Es tracta de partícules microscòpiques molt perjudicials per a la salut que en un 70% són provocades pels tubs d’escapament dels cotxes. Aquestes partícules agreugen les malalties respiratòries i cardiovasculars. L’ambientòleg i professor d’investigació Xavier Querol indica el camí per aconseguir un aire net a les ciutats
Sembla una redundància però no ho és. Intuïm que quelcom te més valor si és quilòmetre zero, encara que no quedi massa clar quin és aquest valor. És com si per vacances no dius que et quedes a casa sinó que faràs “housing”. Sigui com sigui, l’expressió “quilòmetre zero” comença a resultar més còmica que transformadora.
La crema de la palla d ‘arrós al Parc Natural de l’Albufera és un problema ambiental i de salut de primer ordre al País Valencià. Sostenible ha volgut entrevistar Pepe Castro, director de projectes de la Unió de Llauradors i Ramaders per conèixer el programa LIFE LowCarbon Feed. Aquest projecte té com a objectiu l’elaboració d’aliment per al ramat a partir de restes de cítrics i de la sega de l’arròs. Aquest projecte pot ser una solució més que ajudi a aprofitar un residu per al que fa anys que es busca una sortida que pugui ser beneficiosa per a totes les parts implicades.
Si alguna cosa m'ha sorprès coneixent gent que treballa en biologia i medi ambient a Espanya i a Europa, és l'alta proporció de gent que ha trepitjat el Pallars alguna vegada a la seua vida i n'ha quedat fascinada. De fet, quan parles amb ells, la majoria fan referència ràpidament a la bellesa dels nostres paisatges, de la gran varietat d'hàbitats, fauna i flora que tenim. Molts d'ells es fan creus que al país del sol i la platja, per molts anomenat el sur caluroso, pugui existir una cosa tan radicalment diferent com els nostres Pirineu i Prepirineu.
Ara fa mig segle els cinemes de bona part del món exhibien un parell de pel·lícules que van capturar l’esperit del seu temps: El planeta dels simis i 2001 una odissea de l’espai. I ho van fer situant-se en el futur (...) Pensant en l’estiu del 68, jo ho matisaria bastant. És innegable que les comunicacions han experimentat un avenç sense precedents, però no és menys cert que els grans temes d’aleshores continuen damunt la taula. La humanitat segueix posant en perill la seva existència (amb nous perills que s’han unit als vells) i el món continua dividit entre tendències autoritàries i democràtiques, si bé sota banderes ideològiques diferents.
La nostra salut depèn de com dissenyem les ciutats. Hem volgut parlar amb Glòria Carrasco, investigadora de ISGlobal, especialitzada en salut pública, per saber què és una ciutat saludable i com podem dissenyar ciutats on les persones pugin viure bé i estar sanes. L'entrevista va tenir lloc en el marc d'una jornada dins el projecte Enlaira't, de la plataforma Qualitat de l'Aire.