Eduard Furró és enginyer i divulgador. El seu últim llibre La transformació del sistema energètic. Recursos, raons i eines es presenta com una doble eina de comprensió i d’acció a l’entorn del canvi de paradigma que estem vivint en l’ àmbit energètic. Furró ens ofereix, en aquesta conversa, una visió de l’evolució dels models energètics lligada al context polític, socioeconòmic i cultural i es mostra força crític amb la manca d’un veritable pla estratègic a Catalunya per impulsar la transició cap a les renovables.
Yunus Arikan és cap de polítiques globals d’ICLEI-local governments for sustainability. Aquesta entitat, amb més de 1.500 membres ha estat veu dels governs locals i regionals a la COP25. Arikan, ens recorda a l'entrevista que vivim a un món urbà i que no s'aconseguirà res sense adonar-se'n de la potència dels actors urbans, i destaca que per fi estem entenent que el finançament per l'acció climàtica ha d'arribar a les ciutats. Ha volgut també enviar un missatge clar des del món local, l'esperança que els nous plans nacionals de mitigació siguin més ambiciosos i tinguin en compte als governs locals.
Niklas Hagelberg és Coordinador de canvi climàtic del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (UN ENVIRONMENT). Estem en un canvi de fase, assegura Niklas Hagelberg, per primera vegada tenim la voluntat de la ciutadania a favor. Hagelberg es mostra en aquesta entrevista optimista, contrasta amb els resultats d’un últim informe de Nacions Unides, que segons ens explica té un missatge molt clar: ens estem quedant enrere respecte als objectius per evitar un augment de la temperatura superior als 1,5 graus.
Henning Wuester és director de l’ICAT (Initiative for Climate Action Transparency) una entitat que té com a objectiu recolzar els països per obtenir transparència en relació als compromisos climàtics. Va ser creada pel govern alemany i la Children’s Investment Fund Foundation, i ara és recolzada per una xarxa d’institucions, experts que s’estén per 30 països. Wuester alerta dels perills de la informació falsa sobre acció climàtica i insisteix en la necessitat de crear sistemes d’informació online oberta per a tothom i des de qualsevol dispositiu per accedir a dades tècniques i científiques sobre l’emergència climàtica.
Alexander L. Jones és Director del Clima i Medi Ambient de la l’Organització de les Nacions Unides per l’Alimentació i l’Agricultura (FAO). En aquesta entrevista, reflexiona sobre el gran impacte de l’agricultura en el canvi climàtic, ja que és responsable d’un 24% de les emissions globals. I desgrana el reptes als quals s’enfronta: el necessari augment de la producció per abastir una població mundial cada dia més nombrosa, i l’augment de la inseguretat alimentària a causa dels canvis de patrons que ens ha portat l’escalfament global. Sens dubte un dels temes cabdals als que s’haurà de fer front i sobre el que podem actuar amb decisions molt personals, com la nostra dieta.
La COP 25 ha evidenciat la distància cada vegada més gran que hi ha entre l’esfera política, que no reacciona adequadament a la realitat del canvi climàtic, i la societat civil, que va molt per davant en consciència, actitud i capacitat de mobilització. Els febles acords i les mancances de la cimera han estat un cop de porta a l’exigència de solucions urgents davant l’emergència climàtica. Les expectatives es traslladen ara a Glasgow (Escòcia) el novembre del 2020, quan tindrà lloc la COP 26.
Aquest 2019, davant el repte global del canvi climàtic, els primers ministres de tots els països nòrdics es van prometre convertir la regió en la més sostenible i integrada del món pel 2030. Una promesa del Consell Nòrdic que ha volgut mostrar fermesa a la COP25 i que genera admiració alhora que algunes crítiques internes.
Quins impactes en la salut podem preveure per l'escalfament global? Entre els previsibles hi ha els derivats de les onades de calor, les inundacions, les sequeres, la radiació ultraviolada, les ventades, les allaus, disminució de la producció d'aliments, els problemes d'accés a l'aigua, els cultius menys nutritius, la facilitat per a la disseminació de malalties tropicals (Zika, malària, dengue)... El que s'acosta és molt complex i de gran magnitud, i l'única manera d'afrontar-ho és cooperant de forma multidisciplinària, amb una visió a dècades vista. Ens aproximem a aquest tema amb Josep M. Antó Boqué, director científic de l'Institut de Salut Global de Barcelona -ISGlobal.
Xavier Querol és investigador de l'IDAE -CSIC- i un expert en contaminació atmosfèrica reconegut a nivell internacional. Europa va premiar el seu equip finançant el projecte AIRUSE, per millorar la qualitat de l'aire. Parlem amb ell per clarificar de què parlem quan parlem de contaminació, quines són les fonts principals i les mesures que millorarien l'aire de les nostres ciutats. Ho fem en el context del I Congrés de Qualitat de l'Aire, celebrat a Sabadell.