Alden Meyer és director d’estratègia i polítiques de la Union of Concerned Scientists, una organització sense ànim de lucre de promoció científica amb seu als Estats Units. En el marc de la COP25 vàrem reflexionar amb ell sobre les conseqüències que té per al món la retirada dels EUA de l’Acord de París, el paper dels governs locals i el lideratge necessari d'Europa.
Què passaria si planificàrem les nostres ciutats pensant en la salut, en la seguretat dels nens i ancians, en l’autonomia i el contacte amb la natura? És el que somia, i pel que treballa Carolyn Daher, coordinadora de la Iniciativa de Planificació Urbana, Medi Ambient i Salut d’ISGlobal. Sostenible va parlar amb ella arrel del 1er Congrés de Qualitat de l’Aire celebrat a Sabadell.
Per primera vegada una Conferència de l’ONU sobre el canvi climàtic, la COP25, acollia l’estand –normalment reservats per als països- de la criosfera, el terme que descriu la part de la superfície de la Terra on l’aigua es troba en estat sòlid. Aquest fet demostra la vulnerabilitat a la que es troben sotmeses les masses d’aigua congelades al planeta, i la importància de protegir-les. Sostenible va conversar amb Regine Hock, professora de geofísica i experta en glaceres de l’institut de geofísica de la Universitat d’Alaska Fairbanks sobre aquest tema.
Una tortuga ofegada per una bossa de plàstic o amb una palleta travessada a la boca, una ‘illa’ de plàstic surant pels oceans o peixos amb ‘microplàstics’ a l’estómac: això és el que omple titulars de diaris i notícies que ens alarmen sobre un material que no només s’acumula al medi sinó que també es bioacumula a les nostres cadenes tròfiques. La problemàtica del plàstic ens és coneguda, visible i comprensible: ens afecta directament i ens preocupa. Ens plantegem què podem fer al respecte, si depèn de nosaltres, com hem arribat fins aquest punt. Intentem respondre pas a pas totes aquests qüestions sense entrar en tecnicismes ni massa dades.
El 2020 es presenta com un any ple d’oportunitats i amenaces per al desenvolupament de la mobilitat en bicicleta a Barcelona i a Catalunya. La capital desenvolupa un seguit d’activitats que repercutiran en la resta de poblacions catalanes, ja que Barcelona continua sent motor i exemple de les polítiques de la bicicleta. La ciutat disposa de 209 Km de carrils bici i de 33.000 aparcaments en U, i registra més de 200.000 desplaçaments diaris en bicicleta.
Incrementar la biodiversitat del verd urbà permetria augmentar la presència d’aus passeriformes a les ciutats mediterrànies. Aquesta és la conclusió principal d’ un estudi científic realitzat a la ciutat de Valls per investigadors del grup de recerca en Conservació, Biodiversitat i Canvi Global de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB) encapçalats per Jaume Marlès. Aquest estudi pioner aporta algunes claus als gestors i tècnics per afavorir la naturalització de les ciutats.
Ulrike Rabmer-koller, és vicepresidenta de la cambra econòmica federal d’Àustria. La seva entrevista forma part de la sèrie de Sostenible.cat, especial COP25 Madrid. Amb Ulrike reflexionem sobre el compromís d'Àustria en la lluita contra el canvi climàtic i els reptes de la Unió Europea en aquesta emergència.
Llicenciada en Biologia per la Universitat de Granada i Màster en Gestió Marina per la Universitat de Dalhousie, Alba García és la responsable de la Campanya de Plàstics en Greenpeace Espanya. Al davant té un repte gran, però també una cojuntura favorable, ja que per primera vegada la ciutadania ha començat a percebre les dimensions de la problemàtica dels plàstics, i com realment afecta la seva salut i la del planeta. Però tot i l'impacte d'aquesta problemàtica, no sempre tenim els conceptes clars, ni estem encertats en les solucions. Alba ens ajuda a clarificar i afinar el repte i les solucions.
Tot un sistema de vida de més de 3.000 hectàrees ha estat engolit per l’aigua, i a poc a poc comença a recuperar-se del temporal Glòria. Arran de la pressió mediàtica, les administracions s’han reunit amb els actors del territori i han promès accions urgents. Recuperant-se lentament de la ressaca del Gloria, el Delta s’enfronta a un combat gens fàcil però ho fa amb certa esperança. Sabent del cert que els efectes del canvi climàtic aniran en augment durant els pròxims anys; i que, tota possibilitat de supervivència passarà per una gestió adequada dels sediments de l’Ebre.