A Sostenible.cat ens comprotem amb l'Agenda 2030 i publiquem un nou 
Segons l’informe presentat per l’Agència Catalana del Consum (ACC) sobre l'Impacte de la COVID-19 en els hàbits de consum a Catalunya en el postconfinament, a partir d’ara els consumidors seran més ètics, més responsables i també més digitals. El document assegura que la tendència del consum cap a preferències més locals i socialment responsables i la disminució del malbaratament alimentari s’han accelerat i sembla que es mantindran en el temps.
La Cambra de Comerç de Barcelona lidera una iniciativa per crear un hub industrial de mobilitat sostenible aglutinant 28 grans institucions i empreses, per trobar, impulsar i acompanyar projectes industrials innovadors orientats a la mobilitat sostenible. Hem volgut conèixer aquesta iniciativa de ma de Joan Canadell, president de la Cambra de Barcelona. Joan Canadell és enginyer industrial per la Universitat Politècnica de Catalunya i màster en màrqueting i distribució comercial. Al llarg de la seva trajectòria professional ha estat directiu de multinacionals i gerent d’una empresa del sector de l’embalatge. És fundador i soci de Petrolis Independents i cofundador del Cercle Català de Negocis. El juny del 2019 va ser elegit president la Cambra de Barcelona.
Les persones necessitem trobar vies alternatives de consum i de vida, i tenir més i millor accés al verd. Aquesta és la lliçó apresa després d’una pandèmia mundial vinculada a la globalització i la destrucció de la natura que se suma a la situació actual de crisi climàtica. Una opció interessant per donar-hi resposta des de les ciutats són els horts urbans, espais multifuncionals que proporcionen un abastiment més sostenible alhora que obren tot un ventall de vincles amb el medi ambient, la comunitat i l’aprenentatge.
Roger Miralles és estudiant de batxillerat a l'Escola Industrial de Sabadell i des de fa uns mesos és també un dels portaveus de Fridays For Future a Sabadell. Miralles s’ocupa de les relacions externes amb altres col·lectius socials amb l’objectiu de teixir una aliança ecologista a la ciutat. Amb ell encetem una sèrie de mirades per comprendre el paper de la joventut en la lluita contra l'emergència climàtica, en un moment que crisi sistèmica on sembla que han agafat el lideratge en l'àmbit de la mobilització social.
Pep Canadell és director executiu del Global Carbon Project, el consorci científic mundial on uneixen esforços les grans institucions científiques, com la NASA, per estudiar l’impacte de l’activitat humana en el cicle del carboni i en el canvi climàtic. Canadell, una de les veus més prestigioses en la ciència del canvi climàtic ens explica com la crisi sanitària de la COVID-19 ens situa en un punt d'inflexió davant l'evolució climàtica, i desgrana com aprofitar aquesta oportunitat si volem evitar la disrrupció que podria significar l'escalfament global.
Bangladesh, país de 170 milions d’habitants, amb la intensificació d'inundacions, sequeres, pluges torrencials, i grans ciclons és un dels països que està patint més l'impacte del canvi climàtic i un dels més vulnerables en el futur. Munjurul Hannan Khan, secretari del Ministeri de Medi Ambient, Boscos i Canvi Climàtic es mostra especialment indignat pel fet que els països desenvolupats, responsables en gran part del canvi climàtic, no estan oferint recursos, capacitat, tecnologia i coneixement als països en desenvolupament perquè es puguen adaptar al canvi climàtic, tot i el seu compromís d'assumir la responsabilitat climàtica.
El sector del turisme afronta l'estiu amb incertesa a causa de la crisi econòmica que està causant la pandèmia del coronavirus. Després d'un llarg confinament, la població vol sortir de casa i la indústria turística busca maneres d'oferir solucions que permetin unes vacances segures i sostenibles. Pablo Díaz, professor de Turisme dels Estudis d'Economia i Empresa de la UOC i expert en desenvolupament del turisme i en turisme electrònic (e-turisme) exposa la tensió que hi ha actualment sobre la taula: mantenir el model turístic de masses actual, majoritàriament contaminant, o apostar per un canvi cap a una alternativa que vetlli per l'entorn. Ara més que mai, assegura, és el moment d'introduir hàbits nous i fomentar el turisme nacional i rural.
La crisi del coronavirus posa d´actualitat plantejaments com els de la “vida senzilla”, el “bon viure” o la ”slow life”, que fa dècades que proposen models d'èxit i qualitat de vida alternatius al consumisme. Toni Lodeiro analitza què ens passa quan la vida frenètica s'atura i tenim la possibilitat de mirar cap a dintre, quins canvis personals i globals poden esdevenir després d'un periode de reflexió sobre la nostra vida i el món que volem.