Reflexió

Entrevista

Fa un segle que algunes ciutats del món estan reinventant-se conscients que els seus habitants necessiten espais més naturals per mantenir la salut física i mental. Per entendre què és la naturalització, que implica per als ciutadans i com és aquest procés internacional que està transformant també algunes ciutats catalanes, hem entrevistat una de les veus europees amb més experiència en el tema: Margarida Parés, responsable de biodiversitat de l’Ajuntament de Barcelona.

Opinió

L’anomenada educació ambiental ha desatès la dimensió territorial i paisatgística. Ha reincidit una vegada més en les dificultats d’encaix entre una visió ambiental, en bona mesura marcada per una aproximació separativa de l’entorn, i la necessària visió complexa i interdisciplinària que requereix el tractament del territori i del paisatge.

La dada

Article

Un total de 4.434 brosses han estat escanejades, és a dir, reciclades amb del sistema de lectura d’etiquetes identificadores de QR RECICLOS. La campanya, un projecte pilot que estudia els principals motius que motiven a reciclar més i millor a la societat, ha implicat a 1.042 nuclis familiars del Pla de l’Estany, involucrant a tots els membres de cada família per obtenir una millor qualitat de reciclatge.

Reportatge
 

Aquest reportatge d’Àmbit B30 aprofundeix en el concepte d’economia circular, a través de la intervenció de diferents experts i l’anàlisi de diverses iniciatives que ja estan posant en marxa aquesta economia regenerativa, que pretén tancar el cicle dels materials, i eliminar la idea de residu. Això significarà repensar tota la indústria i el consum.

Reportatge

Què es pot aprendre quan hom navega pel món pel seu compte? Quan Ellen MacArthur va fer la volta al món, sola, portant tot el que necessitava amb ella, va tornar amb una nova idea sobre la manera com funciona el món, com a lloc de cicles entrellaçats i recursos finits, on les decisions que prenem avui afecten el que queda per demà . Proposa una nova i atrevida manera de veure els sistemes econòmics del món: no tan lineal, sinó circular, on tot té lloc.

Entrevista

La ciutat d’Amsterdam es la més ambiciosa del món pel que fa a l’impuls de la transició cap a una economia circular. Sostenible ha entrevistat Sladjana Mijatovic, que des del 2014 treballa per a l'Oficina de Tecnologia com a Responsable d'Innovació Circular d’Amsterdam. Sladjana Mijatovic ens explica quins objectius s’ha marcat la ciutat en aquest terreny, en què consisteix  la seva estratègia i com l’està desplegant en diferents àmbits, projectes, i iniciatives.

Opinió

Sense caure en els tòpics demonitzadors de la tècnica i del progrés, cal admetre que la societat industrial s’ha desenvolupat a l’empara de la premissa que la praxi tècnica resta fora de l’esfera moral. Tant pel seu caràcter instrumental, com per la seva vinculació amb la ciència, se l’ha cregut exempta de judicis de valor. No és així. Les males opcions quant a l’ús dels recursos i de l’energia, la manca de consideració envers els cicles naturals, l’abocament al medi de residus i tantes altres decisions deletèries han estat fruit de la ignorància, de la sobergueria o de la mala fe.

Entrevista

Rikki Nitzkin és la coordinadora de la Red de Construcción con Paja (RCP), una associació que promou l’ús d’aquest material a tot Espanya i que acaba de celebrar el seu V encontre estatal a València. Allà s’ha constatat que la construcció amb palla té cada vegada més demanda: de ser una opció minoritària habitualment lligada a l’autoconstrucció ha passat a despertar l’interès d’un públic més ampli i fins i tot s’ha usat ja en alguns edificis públics. L’expansió, però, es troba amb un obstacle important: falten constructores professionals especialitzades.

Opinió

Cap societat no pot aspirar a la salut ni al benestar, físic, anímic o espiritual, si no viu en un entorn natural íntegre i sa. I Catalunya, que té una gran biodiversitat, sotmesa a extraordinàries pressions, no podrà conservar-la, ni adaptar-se als canvis climàtics, sense impulsar nous models de conservació, integrant la prevalença dels criteris de conservació, de manera transversal, en totes les polítiques sectorials, amb determinació i  transparència.

Reportatge
El model de cogestió de les petites agrupacions de pescadors contribueix a una major abundància i hàbitats de les espècies

La cogestió de les pesqueres artesanals per part dels propis pescadors i el govern ofereix majors beneficis ecològics i socials que el model de gestió centralitzat per part dels governs. Així es posa de manifest en un estudi realitzat per investigadors de l'ICTA-UAB en què demostren els avantatges d'aquest model de gestió però assenyalen possibles aspectes de millora.

Entrevista

Hicham Achebak és un jove investigador que està investigant l'impacte de la calor en la salut. Parlem amb ell per esbrinar les conseqüències de l'escalfament global en la salut i sobretot com establir mecanismes d'adaptació davant l'augment de les onades de calor que ens portarà el canvi climàtic.