Investigadores de la UPC conclouen que el 80% dels enquestats recolzen les solucions basades en la natura per la restauració d’ecosistemes
Míriam Villares, Montse Badia, Elsa Giffard i Elisabet Roca, investigadores del projecte CoastSpace (Universitat Politècnica de Catalunya).
FOTO: CEDIDA
El litoral català es troba en una cruïlla davant els efectes cada vegada més evidents del canvi climàtic: erosió de les platges, pèrdua d’ecosistemes i augment del nivell del mar. Davant d’aquest escenari, el projecte europeu CoastSpace, liderat per l’equip de Laboratoris d’Estudis Socials de l’Enginyeria Civil i l’Institut de Ciència i Tecnologia de la Sostenibilitat (ISST) de la UPC, vol identificar quines estratègies d’adaptació compten amb més suport social i com poden implementar-se de manera participativa.
En una entrevista concedida a SOSTENIBLE.CAT, Elsa Giffard, investigadora del projecte, destaca que «el que hem constatat és que hi ha un ampli suport ciutadà a les solucions basades en la natura, especialment la restauració d’ecosistemes com dunes o aiguamolls, que actuen com a barreres naturals davant les tempestes i l’erosió».
Durant la tardor de 2024, l’equip va dur a terme una enquesta representativa arreu de Catalunya, amb 1.612 participants, per mesurar la percepció sobre diferents opcions d’adaptació. Els resultats mostren que un 80% de la població dona suport a la restauració d’ecosistemes, especialment entre els perfils amb estudis universitaris.
En canvi, les mesures tradicionals com la construcció de dics o espigons reben menys del 40% d’acceptació. L’aportació de sorres, una pràctica freqüent els darrers anys, només compta amb un 43% de suport i és particularment qüestionada entre els col·lectius més formats.
Sorprenentment, gairebé la meitat de la població estaria disposada a acceptar reubicacions d’infraestructures (com ara passejos marítims o xiringuitos) per guanyar espai a la platja i facilitar les restauracions ambientals.
Diferències territorials i socials
Les investigadores subratllen que l’opinió pública no és homogènia. Factors com el gènere, l’edat, la ideologia política o el territori influeixen en el suport a unes o altres mesures. Per exemple, a Girona hi ha més resistència a la reubicació (52,1% en contra), mentre que a Tarragona el 63,8% s’hi mostra favorable.
«Aquestes diferències ens recorden que qualsevol actuació ha de tenir en compte el context local i comptar amb processos de governança participativa», explica Giffard.
El projecte CoastSpace també inclou tallers participatius en tres casos d’estudi (Tarragona, l’Ampolla i la Pineda) on s’analitzen escenaris de futur amb la implicació d’actors locals. Aquestes trobades no només serveixen per recollir opinions, sinó també per millorar la comunicació del risc i la comprensió de les mesures.
«Quan la gent entén millor en què consisteixen les actuacions, augmenta l’acceptació social i es redueixen els rebuigs inicials», apunta Giffard.
Els resultats del projecte posen en relleu la importància de polítiques valentes i inclusives que integrin la veu de la ciutadania. Invertir en educació ambiental, en transparència i en processos de co-disseny serà clau per adaptar la costa catalana a un futur marcat per la crisi climàtica.
«Les nostres dades mostren que la ciutadania no només és conscient del problema, sinó que està disposada a apostar per solucions sostenibles. Ara toca que els responsables polítics en prenguin nota», conclou Giffard.
