Fernando Navalón és un dels fundadors, i un dels portaveus, de la cooperativa Som Alimentació. El projecte, que va començar literalment amb quatre persones, acaba de fer realitat el seu objectiu principal: obrir un supermercat cooperatiu i participatiu a València. Som Alimentació ofereix els productes, ecològics i a preus assequibles, per fer la compra diària, però va també més enllà: vol implicar els qui hi participen i crear comunitat. Es van marcar un mínim de 150 associats per poder arrencar i abans d’obrir portes ja havien doblat aquesta quantitat. Ara, amb la botiga en marxa des del passat 19 de maig, esperen consolidar-se i, amb el temps, arribar a més ciutats.
Teresa Ribera vol enfocar l’acció, compromís amb la lluita contra el canvi climàtic, desbloqueig de les renovables, dins una visió més àmplia que és el convenciment d’una societat. La pregunta que cal fer-se és com ha de ser realment el marc polític que ha de fer possible la transició ecològica.
L’any 2015 l’Assemblea General de Nacions Unides aprovava una nova agenda global per al desenvolupament sostenible en l’horitzó de l’any 2030, amb 17 objectius (a partir d’ara, ODS) i 169 fites associades. El títol de la resolució on es recull aquesta nova agenda – “Transformar el nostre món”– marca la seva voluntat transformadora davant d’uns reptes que cal abordar urgentment i que requereixen visions i actuacions transversals, integradores i a múltiples nivells
Poder posar en marxa polítiques acurades i precises a partir de mapes amb dades sobre diversos paràmetres ambientals molt detallats. Aquest és l'objectiu dels atles de sostenibilitat urbana, una experiència pionera a tot l'Estat. La Diputació de Barcelona ha presentat els atles ambientals de Berga, Esplugues de Llobregat, Sabadell i Sant Cugat del Vallès.
Les ciutats que no contemplin criteris d'igualtat social en les seves estratègies polítiques per fer més verd i ecològic el seu entorn urbà no aconseguiran la sostenibilitat a llarg termini, i s'arrisquen a crear només enclavaments verds destinats a l'elit social. Així es desprèn d'un estudi realitzat per un grup d'investigadors de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB), liderats pels investigadors en planificació urbana Isabelle Anguelovski i James Connolly, que analitza la trajectòria de les polítiques de reverdiment en les últimes tres dècades, a 99 ciutats del món.
Les dues primeres són paraules que descriuen els acords i polítiques del canvi climàtic. La tercera les sintetitza. Totes tres descriuen, de fet, una realitat que es mou entre l’optimisme tecnològic i el pessimisme conformista i que serveixen per explicar molt més que les polítiques de canvi climàtic. Mitigació, adaptació i resiliència no parlen de canvi sinó de resignació.
El Pla Clima és un programa transversal per lluitar contra el canvi climàtic des d’ara fins al 2030 per reduir en un 45% les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle a la ciutat de Barcelona. Sostenible ha volgut parlar amb Irma Ventayol, coordinadora del Pla del Clima per entendre la seva magnitud. Ventayol és biòloga de formació, amb més de 20 anys d’experiència en el camp del medi ambient i la sostenibilitat, especialment en la gestió i planificació estratègica. Des del 2009 treballa a l’Ajuntament de Barcelona participant en varis projectes de construcció de la visió de futur de la ciutat. És especialista en adaptació al canvi climàtic.
Aquest mes de juny la revista infantil El Tatano, el Cavall Fort dels petits, arriba al número 150 i conserva intacta l’aposta per un article mensual d’educació ambiental per a noies i nois de 4 a 8 anys. La secció “La Natura” és un dels àmbits estrella de la revista i dedica quatre pàgines cada mes a descobrir, als menuts de casa, els animals, les plantes i els elements naturals del nostre país i d’arreu del món.
Jordi Sunyer, és cap del programa de Salut infantil d’ISGlobal. És catedràtic de Medicina Preventiva i Salut Pública de la UPF. Internacionalment reconegut per la seva recerca sobre l’impacte de la contaminació de l’aire en la salut respiratòria, cardiovascular i en el desenvolupament neuroconductual en els primers anys de vida de l’infant. El 2014 va guanyar el premi més prestigiós mundialment de medi ambient i recerca en salut, el Premi John Goldsmith. L’entrevistem per saber-ne més sobre la contaminació i com millorar la qualitat de l'aire que respirem.