Reflexió

Entrevista

Des del Barcelona Lab for Urban Environmental Justice and Sustainability (BCNUEJ) ja fa anys que estudien els impactes que tenen les àrees verdes i les Solucions basades en la Natura (SbN) per a resoldre els reptes de les ciutats. Es tracta d’un laboratori fundat per l’ICTA de la UAB i l’Institut de Recerca de l’Hospital del Mar, que més enllà dels beneficis que tenen aquests espais en les ciutats, posa el focus en els fenòmens que poden desencadenar, com les desigualtats socials o la gentrificació verda; i com aquests factors determinen les possibilitats de governança d’aquests espais. La Filka Sekulova n’és investigadora, amb una llarga experiència en l’estudi de la natura urbana des dels camps de la psicologia, l’economia i la justícia ambiental.

Entrevista

Carles Castell és responsable de seguiment de programes i accions ambientals a Àrea d’Acció Climàtica de la Diputació de Barcelona. Doctor en Ecologia i investigador del CREAF durant anys, s’ha especialitzat en la conservació dels espais naturals. A través del Pacte d'Alcaldies pel Clima i l'Energia, coordina accions de mitigació i adaptació al canvi climàtic en els municipis. En el marc de les estratègies d’adaptació, un dels eixos que aborda és el de les Solucions basades en la Natura (SbN), com una eina que permet recuperar espais degradats i fomentar el contacte de les persones amb el verd urbà; accions amb un gran impacte positiu sobre el territori i la qualitat de vida de les persones.

Reportatge
Les instal·lacions hidroelèctriques per alimentar les fàbriques tèxtils al riu Llobregat van detonar la regressió del delta

Un estudi de la UPC revela que entre 1891 i 2000 el delta del Llobregat hauria retrocedit uns 800 metres, molt abans del desviament de la desembocadura per l’ampliació del port de Barcelona. El detonant de la regressió del delta es trobaria al s. XIX, amb la construcció de rescloses per a l’aprofitament de l’energia hidroelèctrica.

Reportatge

Foto: Compostatge a El Boalo (Font. Cadena Ser)

Aquestes van ser les principals conclusions d'una trobada en línia amb ciutats i pobles d'arreu de l'Estat que va permetre compartir experiències de compostatge casolà i comunitari, recollida selectiva porta a porta i programes de prevenció de residus d'un sol ús.

Entrevista

“Persones que cuiden dels boscos, boscos que cuiden de les persones” Aquest és el lema del projecte simbiosi, una iniciativa de l’Agrupació naturalista i ecologista de la Garrotxa, en col.laboració amb l’Hospital d’Olot que ha aconseguit revaloritzar un bosc madur, convertit en un recurs de medicina forestal i un espai d’educació ambiental i vinculació amb la natura. Parlem amb Tura Puntí, una de les coordinadores del projecte per saber-ne més.

Reportatge
Foto: Associació Selvans

Què són els boscos madurs?  Per què poden funcionar com petites vacunes contra el canvi climàtic i global? Cal gestionar-los? Com? Un reportatge del CREAF

Reportatge

El programa “Reset” analitza les transformacions econòmiques i socials que vivim a Barcelona després de la crisi de la covid-19.

Entrevista

A la Judit Lecina li apassiona estudiar els espais naturals, els boscos i els incendis forestals. En aquesta entrevista fem un repàs a la seva tesi doctoral que relaciona aquests tres conceptes en una col·lecció d’estudis científics “The key role of ecosystem services in forests: spatial relationships, conservation Implications and risk to climate change hazards “

Entrevista

El comissionat d’Ecologia de l’Ajuntament de Barcelona, Frederic Ximeno, ha estat entrevistat al programa ‘bàsics’, de betevé, per parlar de l’adjudicació de la gestió del servei de neteja, que ha recaigut en quatre empreses: FCC Medio Ambiente, Corporación CLD, Servicios Urbanos de Tratamiento de Residuos, Valoriza Servicios Medioambientales i URBASER.

Entrevista
Parlem amb Irene Cervera Buisán, coordinadora de l’estudi “Diagnosi inicial sobre la professionalització del sector de l’educació ambiental”

Parlem amb Irene Cervera Buisán, la coordinadora de l’estudi “Diagnosi inicial sobre la professionalització del sector de l’educació ambiental” presentat aquest 26 de febrer al Congrés Nacional d’Educació Ambiental. L'informe ha aconseguit recollir l’experiència de prop de 300 professionals i més de 50 contractants, a través de qüestionaris, grups de discussió i entrevistes en profundita. L’objectiu principal ha estat fer una diagnosi de la situació del sector i identificar perfils i competències per fer aquesta feina, que avui resulta fonamental en el guiatge cap a la transició a un nou model de societat.

Entrevista

La doctora Laila Darwich és professora de malalties infeccioses del Departament de Sanitat Animal i Anatomia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), investigadora adscrita al Centre Recerca Sanitat Animal (CReSA-IRTA) i coordinadora del Màster Universitari en Zoonosis i One Health de la UAB des del 2016. En aquesta entrevista la doctora Darwich aporta la seva visió experta sobre les causes profundes de la pandèmia que estem vivint i defensa la necessitat d’una visió integral de la salut humana i ambiental, que se sintetitza en el concepte de One Health.