Pep Canadell és director executiu del Global Carbon Project, el consorci científic mundial on uneixen esforços les grans institucions científiques, com la NASA, per estudiar l’impacte de l’activitat humana en el cicle del carboni i en el canvi climàtic. Canadell, una de les veus més prestigioses en la ciència del canvi climàtic ens explica com la crisi sanitària de la COVID-19 ens situa en un punt d'inflexió davant l'evolució climàtica, i desgrana com aprofitar aquesta oportunitat si volem evitar la disrrupció que podria significar l'escalfament global.
Bangladesh, país de 170 milions d’habitants, amb la intensificació d'inundacions, sequeres, pluges torrencials, i grans ciclons és un dels països que està patint més l'impacte del canvi climàtic i un dels més vulnerables en el futur. Munjurul Hannan Khan, secretari del Ministeri de Medi Ambient, Boscos i Canvi Climàtic es mostra especialment indignat pel fet que els països desenvolupats, responsables en gran part del canvi climàtic, no estan oferint recursos, capacitat, tecnologia i coneixement als països en desenvolupament perquè es puguen adaptar al canvi climàtic, tot i el seu compromís d'assumir la responsabilitat climàtica.
El sector del turisme afronta l'estiu amb incertesa a causa de la crisi econòmica que està causant la pandèmia del coronavirus. Després d'un llarg confinament, la població vol sortir de casa i la indústria turística busca maneres d'oferir solucions que permetin unes vacances segures i sostenibles. Pablo Díaz, professor de Turisme dels Estudis d'Economia i Empresa de la UOC i expert en desenvolupament del turisme i en turisme electrònic (e-turisme) exposa la tensió que hi ha actualment sobre la taula: mantenir el model turístic de masses actual, majoritàriament contaminant, o apostar per un canvi cap a una alternativa que vetlli per l'entorn. Ara més que mai, assegura, és el moment d'introduir hàbits nous i fomentar el turisme nacional i rural.
La crisi del coronavirus posa d´actualitat plantejaments com els de la “vida senzilla”, el “bon viure” o la ”slow life”, que fa dècades que proposen models d'èxit i qualitat de vida alternatius al consumisme. Toni Lodeiro analitza què ens passa quan la vida frenètica s'atura i tenim la possibilitat de mirar cap a dintre, quins canvis personals i globals poden esdevenir després d'un periode de reflexió sobre la nostra vida i el món que volem.
Repassem l’acció de la Diputació de Barcelona en el suport a les polítiques ambientals en aquests 40 anys a través de 40 accions pel medi ambient i per l’emergència climàtica.
40 propostes per un futur sostenible, col·laboratiu, net, just, igualitari i verd.
Una de cada vuit espècies d’animals i vegetals estan en risc de desaparèixer, estem davant del que s'anomena ja la ‘sisena extinció’ de la història de la Terra, segons l’informe que va publicar al 2019 la Plataforma Intergovernamental en Biodiversitat i Serveis dels Ecosistemes (IPBES), encarregat per l’ONU. Parlem amb Victoria Reyes-Garcia, antropòloga investigadora a l’ICREA de l’ICTA, va participar en l’elaboració de l’estudi de l’IPBES sobre biodiversitat.
Aquesta entrevista pretenia trobar totes les respostes a les millors alternatives al plàstic. Però com diu l’entrevistat, Robert Thompson, director científic de Materfad. Centre de Materials de Barcelona, no hi ha material bo o dolent i no hi ha una resposta que ho resolgui tot. Així doncs, en aquesta entrevista no donarem solucions alternatives a l’ús del plàstic sinó que entendrem la importància d’escollir els materials més idonis en cada cas. I el que resulta encara més important, que el repte que realment tenim com a societat és el d’assumir canvis de mentalitat que ens permetin ser més eficients.
En un moment crucial en la batalla contra l'ús abusiu i la mala gestió dels plàstic, la pandèmia de la COVID-19 ens enfronta a un nou repte, una major utilització del plàstic com a eina fonamental per la gestió d’aquesta crisi sanitària sense l’oblit de la problemàtica ambiental que aquest material comporta. L'autora ens explica de manera detallada com l’ús del plàstic ha ressorgit, com alguns lobbies industrials, entre ells els transformadors de plàstic, estan sol·licitant un relaxament de certs estàndards ambientals i l'impacte d'aquesta qüestió en la nostra salut i la del planeta.
Philips Gareth Brydon és Director del Departament de Canvi Climàtic de l’African Development Bank, la primera institució de finançament per al desenvolupament del continent africà. Ens va explicar durant la COP-25 el fort lligam entre la pobresa i el canvi climàtic, i com l'adaptació és cada cop més l'objectiu de les seves activitats. El seu discurs ens confronta amb la justícia climàtica, ja que Àfrica és un dels països mes vulnerables al canvi global i en canvi només contribueix amb un 3% al total d'emissions de gasos amb efecte hivernacle.