Josep Maria Tost, director de l'Agència de Residus de Catalunya, ens planteja en aquesta entrevista per què Catalunya ha d'apostar per una economia amb una visió circular i sostenible. Segons el seu parer, des dels anys 90 es treballa en aquesta línia però ara tenim una terminologia que ho recull i regula de manera integrada: Economia circular. En el marc de la Jornada de Prevenció de Residus d'enguany, centrada en la simbiosi industrial, Tost ens recorda d'on venim, on som i on hem d'arribar per esdevenir un sistema sostenible, equitatiu i circular.
L’economia circular es basa en la racionalització dels cicles dels recursos (materials, aigua i energia) i la maximització de la utilitat i el valor dels productes, components i materials. S’oposa al model lineal d'extreure, fabricar, usar i llençar, i prima la prevenció de la generació de residus, la reutilització, la remanufactura i el reciclatge dels materials i productes existents. Amb aquest breu reportatge volem fer un tast de quatre projectes públics i privats que volen implantar una economia circular. L’objectiu és mostrar algunes de les iniciatives més consolidades de Catalunya, pel seu àmbit d’actuació o per la ferma aposta per la sostenibilitat, més enllà d’etiquetes.
Julie Laernoes va ser una de les veus més lúcides i crítiques de l'última conferència de l'Aliança del Clima celebrada el passat octubre a Barcelona. Laernoes és vicepresidenta de l'àrea metropolitana de Nantes i membre de la Junta Directiva de l'Aliança, aquesta gran xarxa de ciutats contra el canvi climàtic, però també ha estat militant ecologista durant anys.
El concepte d'economia circular no és nou, però cada cop s'està dotant de més contingut i s'està ampliant el seu abast i significació. Avui a més, comencem a parlar de ciutats circulars. Transitar cap a una ciutat circular implica incorporar l'economia circular en l'estratègia de ciutat des del punt de vista de les activitats i del sistema productiu, però també des de la ciutadania i de les pròpies polítiques locals. Tal i com s'afirma a l'informe Circular Glasgow: “Per les ciutats, l'economia circular té el potencial de millorar la qualitat de vida dels seus ciutadans a través de la creació de llocs de treball i l'estímul de la innovació, reduint la demanda de recursos”.
Aquest reportatge d’Àmbit B30 aprofundeix en el concepte d’economia circular, a través de la intervenció de diferents experts i l’anàlisi de diverses iniciatives que ja estan posant en marxa aquesta economia regenerativa, que pretén tancar el cicle dels materials, i eliminar la idea de residu. Això significarà repensar tota la indústria i el consum.
Què es pot aprendre quan hom navega pel món pel seu compte? Quan Ellen MacArthur va fer la volta al món, sola, portant tot el que necessitava amb ella, va tornar amb una nova idea sobre la manera com funciona el món, com a lloc de cicles entrellaçats i recursos finits, on les decisions que prenem avui afecten el que queda per demà . Proposa una nova i atrevida manera de veure els sistemes econòmics del món: no tan lineal, sinó circular, on tot té lloc.
La ciutat d’Amsterdam es la més ambiciosa del món pel que fa a l’impuls de la transició cap a una economia circular. Sostenible ha entrevistat Sladjana Mijatovic, que des del 2014 treballa per a l'Oficina de Tecnologia com a Responsable d'Innovació Circular d’Amsterdam. Sladjana Mijatovic ens explica quins objectius s’ha marcat la ciutat en aquest terreny, en què consisteix la seva estratègia i com l’està desplegant en diferents àmbits, projectes, i iniciatives.
Les energies renovables són les que han de prendre el relleu als combustibles fòssils en un món colonitzat per les infotecnologies. En aquest Deuwatts es parla de la transició energètica.
Rikki Nitzkin és la coordinadora de la Red de Construcción con Paja (RCP), una associació que promou l’ús d’aquest material a tot Espanya i que acaba de celebrar el seu V encontre estatal a València. Allà s’ha constatat que la construcció amb palla té cada vegada més demanda: de ser una opció minoritària habitualment lligada a l’autoconstrucció ha passat a despertar l’interès d’un públic més ampli i fins i tot s’ha usat ja en alguns edificis públics. L’expansió, però, es troba amb un obstacle important: falten constructores professionals especialitzades.