Llicenciada en Biologia per la Universitat de Granada i Màster en Gestió Marina per la Universitat de Dalhousie, Alba García és la responsable de la Campanya de Plàstics en Greenpeace Espanya. Al davant té un repte gran, però també una cojuntura favorable, ja que per primera vegada la ciutadania ha començat a percebre les dimensions de la problemàtica dels plàstics, i com realment afecta la seva salut i la del planeta. Però tot i l'impacte d'aquesta problemàtica, no sempre tenim els conceptes clars, ni estem encertats en les solucions. Alba ens ajuda a clarificar i afinar el repte i les solucions.
Tot un sistema de vida de més de 3.000 hectàrees ha estat engolit per l’aigua, i a poc a poc comença a recuperar-se del temporal Glòria. Arran de la pressió mediàtica, les administracions s’han reunit amb els actors del territori i han promès accions urgents. Recuperant-se lentament de la ressaca del Gloria, el Delta s’enfronta a un combat gens fàcil però ho fa amb certa esperança. Sabent del cert que els efectes del canvi climàtic aniran en augment durant els pròxims anys; i que, tota possibilitat de supervivència passarà per una gestió adequada dels sediments de l’Ebre.
L’Ajuntament de Barcelona tallarà el trànsit a artèries principals de la ciutat, com la via Laietana i el carrer d’Aragó, el primer cap de setmana de mes. Els carrers s’aniran tallant progressivament. Ho ha anunciat l’alcaldessa, Ada Colau, en l’edició del 2020 de “L’alcaldessa respon”, la trobada amb mitjans de comunicació organitzada pel Col·legi de Periodistes. Els periodistes Paco Espiga i Víctor Mondelo debaten al ‘Cara a cara’ l’efectivitat de la mesura: servirà per reduir la contaminació a Barcelona?
Jaume Funes és psicòleg, educador, periodista, i un referent intel·lectual en la comprensió del món adolescent. Al llarg de molts anys ha treballat a l’administració, l’escola, el carrer i els espais terapèutics i és autor de nombrosos llibres i articles. Sostenible ha pogut conversar amb ell en el decurs de la Jornada de reflexió Davant del repte climàtic: moviment juvenil i educació ambiental, on ha parlat joves, educació i emergència climàtica. En aquesta entrevista posa en relleu alguns trets de la psicologia adolescent, sovint desconeguts, que expliquen la seva relació amb el món i, en especial, amb el medi ambient.
Marc Castellnou és cap dels GRAF (Bombers de la Generalitat), en aquesta entrevista reflexiona sobre els incendis d'Austràlia, que ha viscut en primera persona i el què representen en relació al canvi climàtic. És un document imprescindible per entendre els riscos associats al canvi climàtic i les actuacions que cal implementar ja per l'adaptació.
Eduard Furró és enginyer i divulgador. El seu últim llibre La transformació del sistema energètic. Recursos, raons i eines es presenta com una doble eina de comprensió i d’acció a l’entorn del canvi de paradigma que estem vivint en l’ àmbit energètic. Furró ens ofereix, en aquesta conversa, una visió de l’evolució dels models energètics lligada al context polític, socioeconòmic i cultural i es mostra força crític amb la manca d’un veritable pla estratègic a Catalunya per impulsar la transició cap a les renovables.
Yunus Arikan és cap de polítiques globals d’ICLEI-local governments for sustainability. Aquesta entitat, amb més de 1.500 membres ha estat veu dels governs locals i regionals a la COP25. Arikan, ens recorda a l'entrevista que vivim a un món urbà i que no s'aconseguirà res sense adonar-se'n de la potència dels actors urbans, i destaca que per fi estem entenent que el finançament per l'acció climàtica ha d'arribar a les ciutats. Ha volgut també enviar un missatge clar des del món local, l'esperança que els nous plans nacionals de mitigació siguin més ambiciosos i tinguin en compte als governs locals.
Niklas Hagelberg és Coordinador de canvi climàtic del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (UN ENVIRONMENT). Estem en un canvi de fase, assegura Niklas Hagelberg, per primera vegada tenim la voluntat de la ciutadania a favor. Hagelberg es mostra en aquesta entrevista optimista, contrasta amb els resultats d’un últim informe de Nacions Unides, que segons ens explica té un missatge molt clar: ens estem quedant enrere respecte als objectius per evitar un augment de la temperatura superior als 1,5 graus.
Henning Wuester és director de l’ICAT (Initiative for Climate Action Transparency) una entitat que té com a objectiu recolzar els països per obtenir transparència en relació als compromisos climàtics. Va ser creada pel govern alemany i la Children’s Investment Fund Foundation, i ara és recolzada per una xarxa d’institucions, experts que s’estén per 30 països. Wuester alerta dels perills de la informació falsa sobre acció climàtica i insisteix en la necessitat de crear sistemes d’informació online oberta per a tothom i des de qualsevol dispositiu per accedir a dades tècniques i científiques sobre l’emergència climàtica.