Arrel de la celebració de la vuitena edició EXPOelèctric, publiquem aquesta entrevista a Ramon Caus, director del que ja és el major esdeveniment del sud d’Europa sobre el vehicle elèctric. La Fira pretén acostar el vehicle elèctric als ciutadans a través d'activitats lúdiques i gratuïtes. Però també és sens dubte un indicador de l’estat de salut i la projecció de la mobilitat elèctrica. Sobre el present i futur de l’electrificació del parc automobilístic parla Caus en aquesta entrevista publicada a la revista “Híbridos y Eléctricos”
Sostenibilitat és internalització, un intent d’incorporar a la matriu que defineix el procés socioeconòmic els paràmetres indesitjables que tradicionalment són externalitzats en l’espai o en el temps. El model industrial insostenible actual, exitós en la seva immensa eficàcia a l’hora d’externalitzar la seva enorme ineficiència, assumeix només la part que li convé de les conseqüències dels seus actes i acaba convençut que ho fa tot perfectament.
Actuant en l’edificació a gran escala es faria un pas signficatiu en la lluita contra el canvi climàtic. En aquest sentit, el passat 23 d’agost s’ha produït una notícia que ha passat força desapercebuda i és d’una gran transcendència. Un total de 19 alcaldes de ciutats d’arreu del món -algunes d’elles pioneres en sostenibilitat com Copenhagen- i que representen conjuntament 130 milions de persones s’han compromès a que els nous edificis siguin de consum d’energia zero per al 2030.
Barcelona ja compta amb una comercialitzadora energètica: Barcelona Energia (BE). Aquesta basa la seva activitat en la transparència, la proximitat, l'apoderament i l'increment de la cultura energètica, i en esdevenir un instrument per facilitar la transició energètica. La ciutat ha iniciat el seu procés cap a un model basat en renovables on l'estalvi, l'eficiència energètica i el consum racional esdevinguin els pilars principals, col·locant les necessitats de les persones al centre del mateix. Parlem amb Irma Soldevilla, directora de projectes de l’Agència d’Energia de Barcelona per saber tots els detalls de funcionament de Barcelona Energia!
Contaminació, soroll, cotxes privats que són els reis de lespai públic, dificultats de convivència entre vianants, ciclistes i motoristes… són algunes de les problemàtiques associades a la mobilitat a les grans ciutats. En aquest Deuwatts es parla de mobilitat sostenible i de diverses iniciatives que proposen altres maneres de moures per la ciutat.
Cada cop hi ha més morts a Catalunya per malalties respiratòries, més càncers causats per la contaminació atmosfèrica i, fins i tot, més casos de malformacions congènites. Hi arriben virus tropicals com el dengue, el chikungunya i el Zika. Hi apareixen malalties de noms nous com la MERS, la febre Crimea-Congo o la febre de Lassa. El canvi climàtic i la contaminació estan causant indirectament un nou fenomen sanitari: les malalties climàtiques. Catalunya no n'és cap excepció. El futur és incert.
Cornellà de Llobregat ha estat reconeguda amb el European Green Leaf 2019, un premi atorgat per la Comissió Europea a ciutats entre 20.000 i 100.000 habitants. El premi reconeix el compromís de Cornellà en transformar-se en una ciutat realment sostenible dins d'una àrea metropolitana d'alta densitat, i que podria ser un model per a altres àrees urbanes compactes. El jurat s'ha mostrat particularment impressionat per les mesures de pacificació del trànsit i per la promoció de modes de transport sostenibles. Hem volgut parlar amb Emília Briones Matamales, Regidora Delegada de l'àrea d'Innovació Urbana per conèixer millor el projecte que ha impressionat Europa.
Tot està calculat. Aquella és la dosis justa. Ni més ni menys. No cal mesurar, no cal controlar el pols per no tirar massa, només cal agafar i deixar caure. I fins i tot, si no tens res més a fer, quedar-te mirant com aquella càpsula es desfà deixant anar el fluid que conté… De què estic parlant? Sembla emocionant i ho pot arribar a ser. Em refereixo a una càpsula de sabó per fregar el terra de casa! Com?
Vet aquí una bona presa de Félix Rodríguez de la Fuente. Pere Alzina (Arenys de Mar, 1967) va ser un de tants nens que mantenia la seva mirada clavada a la pantalla del televisor mentre la peculiar veu de l’‘amic Félix’ detallava com unes bèsties en devoraven d’altres. El medi natural va ser l’espai de joc d’aquest biòleg durant la seva infantesa i adolescència. Amb els seus companys de colla buscava bolets i cargols, i simulaven trinxeres armats amb branques d’arbustos. Pescar pops i congres i construir-se coves al costat de les roques eren altres dels seus plans.