Ens hem quedat sense temps per a propostes davant la crisi climàtica, necessitem passar a l'acció de forma immediata. Lo que passi a aquesta Cimera del Clima de Glasgow (COP26) marcarà el nostre futur. Per Pep Canadell, director del Global Carbon Projet, els compromisos han de fixar-se per al 2030, perquè el 2050 està massa lluny i “la meitat dels polítics que diuen que els van a complir estaran morts”.
Cristina Ribas és professora de periodisme i una de les veus de la Plataforma per la Qualitat de l’Aire. Nascuda al 2014, aquesta entitat coordina accions i propostes per a aconseguir els canvis socials i polítics necessaris per a fer efectiu el Dret a respirar un aire net. Ribas ha estat l’encarregada de clausurar el segon Congres de Qualitat de l’Aire, celebrat a Sabadell aquest 14 i 15 d’octubre. Amb ella fem un recorregut per l’activisme per un aire net i els canvis aconseguits en aquests anys.
Set ciutats europees han sigut l’escenari per estudiar els patrons de mobilitat de 4.000 persones i demostrar que les persones que utilitzen la bicicleta tenen un nivell de emissions de CO2 trenta vegades més baix que aquells que fan servir el cotxe. És només un dels beneficis de l’ús de la bicicleta que s’ha pogut veure en l’últim estudi en el que ha participat Mark J Nieuwenhuijsen, director de planificació urbana, medi ambient i salut a l’Insittutt de Salut Global-Barcelona. Nieuwenhuijsen ens explica els resultats obtinguts en aquest i altres estudis sobre els beneficis de l’ús de la bicicleta a la ciutat en relació a la salut i a la disminució de les emissions causants del canvi climàtic.
Avui el tren de l’ecologia comença el trajecte a través de paisatges desolats, transformats: sortim des de Llançà, al bell mig del Cap de Creus, on un gran incendi forestal ha arrasat i calcinat tot allò que vèiem fa uns dies i estimàvem. I ara, els paisatges que eren verds, de colors de flors i plens de vida i olors, són paisatges en escala de grisos. Paisatges que a l’observar-los, transformats en cendres, ens encongeixen el cor i l’ànima. I ara què?
L'últim episodi de mortalitat registrat al Mar Menor ha fet saltar totes les alarmes sobre una situació crònica de degradació de l'ecosistema de la llacuna. Júlia Martínez, directora de la Fundació Nova Cultura de l'Aigua, explica quines són les mesures necessàries per recuperar l'equilibri ecològic a la llacuna costanera salada més important d'Europa.
Per tal d’afrontar el reptes que tenim per davant, els professionals que es dediquen a promoure projectes i activitats de l’àmbit de l’educació ambiental s'haurien de fer més sovint la següent pregunta: quines experiències ambientals s'estan oferint que permetin afrontar els reptes socioambientals actuals?
Quim Lucha i Núria Gómez són autors de Fem Eco, una guia pedagògica que connecta el gènere i el medi ambient destinada a alumnes del cicle superior de primària i a l’etapa de secundària. El seu objectiu és donar eines per la comprensió de les causes estructurals de les vulneracions al medi natural i a les persones des d’una visió de justícia global. Parlem amb ells per saber més d'ecofeminisme i d'aquesta eina educativa.
L’augment de les temperatures i la disminució de les pluges fan preveure un escenari amb menys accés a l’aigua dolça, augment del risc d’incendi, sequeres i un fort impacte sobre el sector primari i les ciutats més poblades. Aquestes són algunes conclusions del primer informe sobre canvi climàtic i mediterrània del MedECC que certifica que el Mediterrani, és una de les regions més vulnerables del món al canvi climàtic. Parlem amb Enrique Doblas-Miranda, investigador del CREAF i un dels autors de l’informe per saber realment com ens hem de preparar per al canvi global a la conca.
