En el seu nou llibre, Jaume Terradas plasma una mirada crítica i profunda sobre la història de la humanitat, el col·lapse ecològic i les paradoxes de la modernitat.
Terradas ha combinat la recerca científica amb una tasca constant d’educació i consciència ecològica.
Foto: CEDIDA
L’ecòleg i divulgador científic Jaume Terradas (Barcelona, 1943) és una de les veus més lúcides i respectades del panorama ambiental català. Amb una trajectòria intel·lectual que travessa més de cinc dècades, ha combinat la recerca científica amb una tasca constant d’educació i consciència ecològica. Ens atén des de casa seva, a través de videotrucada, amb un to que desperta respecte i, sobretot, ganes de què no s’acabi mai la conversa. Acaba de publicar El carro de fenc (Arcàdia, 2025), un llibre que no és només una síntesi d’anys d’estudi i reflexió, sinó també una mirada crítica i profunda sobre la història de la humanitat, el col·lapse ecològic i les paradoxes de la modernitat.
El títol del llibre, d’entrada enigmàtic, ens condueix a una metàfora poderosa extreta del famós tríptic d’El Bosch, que ens interpel·la sobre la cobdícia i la destrucció. Al llarg de l’obra, Terradas traça una línia que connecta biologia, cultura, economia, política i futur. En aquesta conversa, revisem amb ell les idees centrals del llibre i, sobretot, la seva visió sobre el present i el que vindrà.
Què és un carro de fenc i per què aquest títol per al llibre?
El títol fa referència al tríptic El carro de fenc de Hieronymus Bosch. És una obra inquietant: a la primera taula hi ha l’expulsió d’Adam i Eva; a la central, un carro ple de fenc —que simbolitza les riqueses efímeres— és perseguit per figures grotesques que s’hi aferren desesperadament; i a la tercera hi ha l’infern. Aquesta imatge resumeix molt bé el que hem fet com a espècie: hem anat acumulant recursos i desitjos, sense límits, fins a conduir-nos cap a un col·lapse. El carro simbolitza la carrera esbojarrada pel creixement i el consum, sense tenir en compte les conseqüències.
Al llibre expliques com la cultura i la biologia han anat sempre juntes, però també com ens han portat a una situació límit. Què hi aporta El carro de fenc que no hagin dit altres llibres sobre la crisi climàtica?
He volgut fer una mirada panoràmica. Parteixo de l’evolució biològica de la nostra espècie, però també de com aquesta ha generat una cultura particular, expansiva i dominadora. Sovint s’ha explicat la cultura com quelcom purament humà, però altres espècies també tenen formes culturals. Ara bé, nosaltres hem anat molt més enllà, i això ens ha portat a dominar el planeta d’una manera sense precedents. Aquesta dominació ha vingut acompanyada de tecnologia, agricultura, ramaderia, industrialització... tot plegat ha permès el creixement demogràfic, però també ha provocat destrucció ecològica, pèrdua de biodiversitat i alteracions climàtiques.
És realista pensar que encara hi som a temps per evitar el pitjor?
Som a temps de fer dues coses: mitigar i adaptar-nos. La mitigació vol dir reduir emissions de gasos d’efecte hivernacle, però això no és suficient. Hem de preparar-nos per les conseqüències inevitables. Per exemple, a Catalunya segurament superarem l’augment d’1,5 °C que es va fixar com a límit. Això afectarà l’agricultura, les ciutats, l’aigua... Ens cal adaptar-nos, anticipar-nos, transformar sectors sencers. Quan esclata una guerra, els països canvien la seva economia en qüestió de setmanes. Doncs el canvi climàtic és una guerra més greu, i l’hauríem d’afrontar amb la mateixa urgència.
«Hi ha líders com Trump que neguen el canvi climàtic públicament, però aposten estratègicament pel que en resultarà. Volen explotar l’Àrtic, treure petroli del desglaç, aprofitar el caos»
Però la realitat política internacional sembla anar en direcció contrària. Veiem governs que neguen el canvi climàtic o fins i tot en treuen profit...
Exactament. És una gran perversió. Hi ha líders com Trump que neguen el canvi climàtic públicament, però aposten estratègicament pel que en resultarà. Volen explotar l’Àrtic, treure petroli del desglaç, aprofitar el caos. És una mentida planificada. Ens governen autèntics gàngsters que pensen només a fer diners, encara que això condemni el futur del planeta. A més, hi ha gent poderosa a qui interessa que el canvi climàtic avanci, perquè en poden treure benefici. És una lluita de classes a escala global: uns pocs guanyaran molt, mentre la majoria ho perdrà tot.
També hi ha qui defensa que la lluita climàtica pot ser una oportunitat per reactivar l’economia. Ho comparteixes?
Sí. No es tracta de tornar a l’edat mitjana, com alguns volen fer creure. Es tracta de canviar de model. Substituir activitats destructives per d’altres sostenibles. Invertir en energies netes, en mobilitat sostenible, en regeneració de sòls, en renaturalització... És una oportunitat per crear llocs de treball i fer una economia més justa. Però cal voluntat política i suport social.
Tot i això, sembla que molta gent no percep encara la gravetat de la situació...
És el gran repte. Hi ha una certa fatiga, i també molta desinformació. Les riuades, els incendis o sequeres cada cop són més freqüents, però no s’interpreten com una conseqüència directa del canvi climàtic. A més, sovint es posa fre fins i tot a les solucions: a Girona, per exemple, només es produeix l’1% de l’energia que es consumeix, però cada cop que es volen instal·lar molins de vent o plaques solars, hi ha oposició. No podem seguir pensant que tot canvi és una amenaça. Fins i tot els conservacionistes hem d’adaptar-nos a una nova realitat: si el clima canvia, la biodiversitat també canviarà, i limitar-nos a protegir espais sense actuar no servirà de res.
Mentrestant, el focus polític està posat en guerres, tensions i rearmaments. Estem deixant de banda l’emergència real?
Totalment. A Europa ja no es parla gaire de transició ecològica. Ara tot gira entorn de la defensa i la seguretat. Però les conseqüències del canvi climàtic ja són aquí. Fins i tot les asseguradores estan alarmades. Hi ha zones com Califòrnia que ja no són assegurables per l’alt risc d’incendis. Si no reaccionem, el canvi climàtic pot acabar amb el capitalisme i amb la civilització tal com la coneixem. És un risc molt més gran que qualsevol conflicte bèl·lic. Però seguim perdent temps i recursos en guerres que només serveixen per enriquir uns quants.
Tota una vida dedicada a l’educació ambiental. Quin balanç en fas? S’ha avançat prou?
Hi ha hagut avenços, és clar. Avui hi ha molta més educació ambiental que fa cinquanta anys. Però no n’hi ha prou. L’educació és necessària però no suficient. També cal consciència social, polítiques valentes, capacitat d’aprenentatge col·lectiu. I també caldrà aprendre del desastre. Ja hi ha migrants climàtics. Ja hi ha llocs inhabitables. Les societats complexes son vulnerables, com han mostrat la pandèmia, les riuades o l’apagada ibèrica recent. Si no canviem, tindrem una davallada demogràfica global. El pitjor seria que només reaccionéssim quan ja fos massa tard.
I tu, personalment, ets optimista?
Tinc esperances, però no cegues. La ciència ens ha mostrat el camí. Ara cal que la societat i la política tinguin el coratge de seguir-lo. I això només passarà si la gent pressiona, s’organitza i entén que el canvi climàtic no és un problema dels seus nets, sinó seu, d’avui mateix.
