L’Ajuntament de Barcelona tallarà el trànsit a artèries principals de la ciutat, com la via Laietana i el carrer d’Aragó, el primer cap de setmana de mes. Els carrers s’aniran tallant progressivament. Ho ha anunciat l’alcaldessa, Ada Colau, en l’edició del 2020 de “L’alcaldessa respon”, la trobada amb mitjans de comunicació organitzada pel Col·legi de Periodistes. Els periodistes Paco Espiga i Víctor Mondelo debaten al ‘Cara a cara’ l’efectivitat de la mesura: servirà per reduir la contaminació a Barcelona?
Jaume Funes és psicòleg, educador, periodista, i un referent intel·lectual en la comprensió del món adolescent. Al llarg de molts anys ha treballat a l’administració, l’escola, el carrer i els espais terapèutics i és autor de nombrosos llibres i articles. Sostenible ha pogut conversar amb ell en el decurs de la Jornada de reflexió Davant del repte climàtic: moviment juvenil i educació ambiental, on ha parlat joves, educació i emergència climàtica. En aquesta entrevista posa en relleu alguns trets de la psicologia adolescent, sovint desconeguts, que expliquen la seva relació amb el món i, en especial, amb el medi ambient.
Marc Castellnou és cap dels GRAF (Bombers de la Generalitat), en aquesta entrevista reflexiona sobre els incendis d'Austràlia, que ha viscut en primera persona i el què representen en relació al canvi climàtic. És un document imprescindible per entendre els riscos associats al canvi climàtic i les actuacions que cal implementar ja per l'adaptació.
Eduard Furró és enginyer i divulgador. El seu últim llibre La transformació del sistema energètic. Recursos, raons i eines es presenta com una doble eina de comprensió i d’acció a l’entorn del canvi de paradigma que estem vivint en l’ àmbit energètic. Furró ens ofereix, en aquesta conversa, una visió de l’evolució dels models energètics lligada al context polític, socioeconòmic i cultural i es mostra força crític amb la manca d’un veritable pla estratègic a Catalunya per impulsar la transició cap a les renovables.
Yunus Arikan és cap de polítiques globals d’ICLEI-local governments for sustainability. Aquesta entitat, amb més de 1.500 membres ha estat veu dels governs locals i regionals a la COP25. Arikan, ens recorda a l'entrevista que vivim a un món urbà i que no s'aconseguirà res sense adonar-se'n de la potència dels actors urbans, i destaca que per fi estem entenent que el finançament per l'acció climàtica ha d'arribar a les ciutats. Ha volgut també enviar un missatge clar des del món local, l'esperança que els nous plans nacionals de mitigació siguin més ambiciosos i tinguin en compte als governs locals.
Niklas Hagelberg és Coordinador de canvi climàtic del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (UN ENVIRONMENT). Estem en un canvi de fase, assegura Niklas Hagelberg, per primera vegada tenim la voluntat de la ciutadania a favor. Hagelberg es mostra en aquesta entrevista optimista, contrasta amb els resultats d’un últim informe de Nacions Unides, que segons ens explica té un missatge molt clar: ens estem quedant enrere respecte als objectius per evitar un augment de la temperatura superior als 1,5 graus.
Henning Wuester és director de l’ICAT (Initiative for Climate Action Transparency) una entitat que té com a objectiu recolzar els països per obtenir transparència en relació als compromisos climàtics. Va ser creada pel govern alemany i la Children’s Investment Fund Foundation, i ara és recolzada per una xarxa d’institucions, experts que s’estén per 30 països. Wuester alerta dels perills de la informació falsa sobre acció climàtica i insisteix en la necessitat de crear sistemes d’informació online oberta per a tothom i des de qualsevol dispositiu per accedir a dades tècniques i científiques sobre l’emergència climàtica.
Alexander L. Jones és Director del Clima i Medi Ambient de la l’Organització de les Nacions Unides per l’Alimentació i l’Agricultura (FAO). En aquesta entrevista, reflexiona sobre el gran impacte de l’agricultura en el canvi climàtic, ja que és responsable d’un 24% de les emissions globals. I desgrana el reptes als quals s’enfronta: el necessari augment de la producció per abastir una població mundial cada dia més nombrosa, i l’augment de la inseguretat alimentària a causa dels canvis de patrons que ens ha portat l’escalfament global. Sens dubte un dels temes cabdals als que s’haurà de fer front i sobre el que podem actuar amb decisions molt personals, com la nostra dieta.
La COP 25 ha evidenciat la distància cada vegada més gran que hi ha entre l’esfera política, que no reacciona adequadament a la realitat del canvi climàtic, i la societat civil, que va molt per davant en consciència, actitud i capacitat de mobilització. Els febles acords i les mancances de la cimera han estat un cop de porta a l’exigència de solucions urgents davant l’emergència climàtica. Les expectatives es traslladen ara a Glasgow (Escòcia) el novembre del 2020, quan tindrà lloc la COP 26.