Líder ambiental de la nació Tacana, Adolfo Chávez ha hagut d’emigrar, amenaçat de mort per oposar-se a l’ocupació de la selva per diferents infraestructures. Defensa amb vehemència la seva forma de viure en llibertat i treballa, des de l’exili, i amb enyorança, perquè es respectin els drets del seu poble i de tots els pobles indígenes representats al a COICA. Chávez demana la implicació de la ciutadania i les institucions europees davant un procés de destrucció de la selva que ara sembla imparable i on conflueixen la cobdícia pels recursos que guarda el territori i els impactes del canvi climàtic ja evidents.
La utilització dels vehicles de mobilitat personal (VMP) com a mitjà de transport ha esdevingut una pràctica generalitzada que ha sorprès tothom. Cal una reflexió profunda sobre com enquibir aquest mode de transport a l'espai urbà i garantir la convivència respectuosa amb vianants i ciclistes.
La creixent complexitat dels reptes ambientals, econòmics, socials o migratoris està superant la capacitat dels estats-nació per abordar les seves solucions; essencialment per ser una estructura massa allunyada del contacte directe i de les demandes quotidianes de la ciutadania. Cercar les solucions al conjunt de reptes transnacionals i donar respostes als problemes quotidians dels ciutadans i de les ciutadanes, sembla que passa per retornar a les institucions públiques locals que estan en la gènesi de la democràcia i han acompanyat als regnes, imperis i estats dels darrers segles: les ciutats.
Javier Martínez, enginyer ambiental i responsable europeu de Turbon Group, és una persona compromesa amb l’avenç de l’economia circular en un sector com és el de les impressores dominat, per una banda, per grans interessos corporatius i, per altra, per la invasió de productes xinesos amb un fort impacte ambiental i a la salut. En aquesta entrevista explica les dificultats de tirar endavant la circularitat en aquest sector, i reflexiona sobre quines són les claus per aconseguir aquest objectiu.
Un cop finalitzada la Cimera del Clima a Polònia trobem diferents opinions sobre el resultat de la cita. En uns casos s'incideix en allò positiu i en els acords assolits. En d'altres, en la manca d'ambició i en la dificultat del consens. Hem volgut publicat un recull de conclusions publicat per #PorElClima que contrasta la informació oficial amb les opinions de les entitats ecologistes, sobre la COP24.
Iñaki Gili ha participat a la COP 24, la cimera pel clima que s’ha celebrat a la ciutat polonesa de Katowice. Sostenible ha conversat amb ell per entendre, de primera ma, què ha passat a Katowice. Gili ens explica que la Cimera ha estat important perquè ha adoptat uns reglaments sòlids, però no s’ha rectificat el rumb, tal com demanen els experts davant el nou creixement d’emissions, i per tant amb aquest ritme, arribarem a un increment de 3 graus, fins i tot aplicant les mesures que els països es van comprometre a prendre a París. Gili també assegura que si els EUA no retornen a l’acord climàtic, el que s’ha aprovat a Katowice no servirà de res.
Laura Gouverneur és gestora municipal de Protecció Climàtica de la ciutat de Wiesbaden (Alemanya) i va ser ambaixadora de la COP2017 de l’Aliança del Clima. La seva tasca es traduir estratègies en accions i involucrar la ciutadania i les empreses. Parlem amb ella sobre els reptes internacionals en la lluita contra el canvi climàtic i el paper dels governs locals en aquesta tasca.
Josep Maria Tost, director de l'Agència de Residus de Catalunya, ens planteja en aquesta entrevista per què Catalunya ha d'apostar per una economia amb una visió circular i sostenible. Segons el seu parer, des dels anys 90 es treballa en aquesta línia però ara tenim una terminologia que ho recull i regula de manera integrada: Economia circular. En el marc de la Jornada de Prevenció de Residus d'enguany, centrada en la simbiosi industrial, Tost ens recorda d'on venim, on som i on hem d'arribar per esdevenir un sistema sostenible, equitatiu i circular.
L’economia circular es basa en la racionalització dels cicles dels recursos (materials, aigua i energia) i la maximització de la utilitat i el valor dels productes, components i materials. S’oposa al model lineal d'extreure, fabricar, usar i llençar, i prima la prevenció de la generació de residus, la reutilització, la remanufactura i el reciclatge dels materials i productes existents. Amb aquest breu reportatge volem fer un tast de quatre projectes públics i privats que volen implantar una economia circular. L’objectiu és mostrar algunes de les iniciatives més consolidades de Catalunya, pel seu àmbit d’actuació o per la ferma aposta per la sostenibilitat, més enllà d’etiquetes.