En els meus 30 anys com a metge i científica que treballa amb al·lèrgies i asma, he vist que les taxes i la gravetat de les al·lèrgies i l'asma augmenten a un ritme increïble. Durant les últimes dècades, els científics han tractat d'entendre les causes darrere d'aquestes taxes cada vegada majors d'al·lèrgia i asma. Ara ja està molt clar que les alteracions ambientals i els augments en els contaminants de l'aire i l'aigua causats per l'activitat humana són els principals impulsors d'aquests augments.
El canvi climàtic i la globalització han afavorit les invasions biològiques, i això té un impacte en la salut i la biodiversitat. Parlem amb Frederic Bartumeus, cocreador de Mosquito Alert, per conèixer millor aquesta plataforma de ciència ciutadana i les claus dels seu èxit i per saber com la participació de tots pot ajudar a prevenir i combatre els problemes derivats de les espècies invasores.
Quan pensem en la lluita contra el canvi climàtic, la majoria de nosaltres pensem en energia neta: des dels vehicles elèctrics fins a les cases amb energia solar. Però sovint passem per alt una de les fonts més significatives d'emissió de gasos d’efecte hivernacle: els aliments. A nivell mundial, utilitzem 8,7 milions de quilòmetres quadrats de terra, aproximadament un 10% de la superfície habitable del planeta, per produir aliments que mai es mengen.
Es considera sostenible un model socioeconòmic que, ambientalment, consumeix recursos renovables per sota de la seva taxa de renovació, consumeix recursos no renovables per sota de la seva taxa de substitució (paisatge inclòs), genera residus per sota de les seves possibilitats d’assimilació i manté in situ la biodiversitat planetària; socialment, aquest model sostenible garanteix bons nivells d’equitat redistributiva.
Ja son 730 ciutats i pobles d'arreu de Catalunya les que s’han adherit en els darrers 10 anys a la corrent principal del moviment europeu que involucra les Autoritats Locals i la seva ciutadania en la lluita contra el canvi climàtic. Aquesta iniciativa renovada defineix els nous compromisos i la visió compartida per abordar reptes interconnectats: la mitigació del canvi climàtic, l’adaptació i l’energia sostenible. Deu anys després de l'inici del camí amb les primeres adhesions de municipis i de convertir-se en entitat coordinadora, la Diputació de Barcelona ha presentat un primer balanç d'aquest primers anys d'una història d'èxit... que encara s'ha d'acabar d'escriure.
Els canvis ambientals provocats pel clima ja estan afectant la salut de les nenes i nens a tot el món. Amb el seu ràpid desenvolupament físic i psicològic, la infància és especialment vulnerable als impactes del medi ambient en la salut. Les generacions que no han contribuït al problema es quedaran amb el llegat d'aquells que han utilitzat els recursos de la terra de manera insostenible, arriscant el futur del nostre planeta i les seves espècies, inclosa la nostra
Tine Heyse és copresidenta de la Aliança del Clima, la major xarxa de ciutats del món, amb 1.700 membres a 26 països, per l'acció contra el canvi climàtic. Aquest 2 i 3 d'octubre es va celebrar a Barcelona la Conferència Internacional de l'Aliança del Clima 2018. Hem entrevistat a Heyse per saber els reptes de futur de la Aliança i la rellevància dels govern locals a la lluita global contra l'escalfament.
Els passats 2 i 3 d’octubre, la Xarxa i la Diputació de Barcelona hem acollit a Barcelona la Conferència Internacional de l'Aliança del Clima 2018, que hem organitzat conjuntament amb l’entitat municipalista europea de lluita contra el canvi climàtic, Climate Alliance. La Conferència ha rebut més de 200 representants d'ens municipals d’arreu del món —incloent-hi delegats de la COICA, Coordinadora de las Organizaciones Indígenas de la Cuenca Amazónica—, que han intercanviat experiències amb municipis catalans i estatals.
Es pot viure la discapacitat de manera sostenible quan encara vivim la capacitat de manera tan insostenible? Europa vol prohibir les palletes, bastonets i coberts de plàstic. Les tovalloletes d’un sol ús i tantes altres “comoditats” poden anar darrera, com ha passat amb les bosses de plàstic. Hi ha moltes discapacitats físiques amb problemes associats de manipulació i deglució per a les quals les palletes i tovalloletes són tan normals i necessàries com disposar d’un got per beure.