Reflexió

Politòloga, assessora executiva de Ecodes, professora de sociologia a la Universitat de Saragossa i analista política.
Investigadora de l'Observatori del Deute en la Globalització i membre d'Acció Ecofeminista
Entrevista

La Cambra de Comerç de Barcelona lidera una iniciativa per crear un hub industrial de mobilitat sostenible aglutinant 28 grans institucions i empreses, per trobar, impulsar i acompanyar projectes industrials innovadors orientats a la mobilitat sostenible. Hem volgut conèixer aquesta iniciativa de ma de Joan Canadell, president de la Cambra de Barcelona. Joan Canadell és enginyer industrial per la Universitat Politècnica de Catalunya i màster en màrqueting i distribució comercial. Al llarg de la seva trajectòria professional ha estat directiu de multinacionals i gerent d’una empresa del sector de l’embalatge. És fundador i soci de Petrolis Independents i cofundador del Cercle Català de Negocis. El juny del 2019 va ser elegit president la Cambra de Barcelona.

Reportatge
Els horts comunitaris reforcen el companyerisme i les activitats compartides. En aquesta foto es pot observar el treball en un bancal. Crèdit: Anna Àvila.

Les persones necessitem trobar vies alternatives de consum i de vida, i tenir més i millor accés al verd. Aquesta és la lliçó apresa després d’una pandèmia mundial vinculada a la globalització i la destrucció de la natura que se suma a la situació actual de crisi climàtica. Una opció interessant per donar-hi resposta des de  les ciutats són els horts urbans, espais multifuncionals que proporcionen un abastiment més sostenible alhora que obren tot un ventall de vincles amb el medi ambient, la comunitat i l’aprenentatge.

Entrevista
Font: Enciclopèdia.cat

Jaume Terradas és biòleg, ecòleg i escriptor català.  Professor emèrit d’Ecologia de la UAB. Investigador del CREAF en temes d’ecologia de la vegetació. I un dels pioners en l’àmbit de l’educació ambiental. L’entrevistem arrel del seu anàlisi en profunditat sobre la COVID-19 "Indispensables, de vegades letals. Els microbis, els virus i nosaltres" per tenir una anàlisi aprofundit del seu origen i els reptes que ens porta aquesta pandèmia.

Reportatge
Treballadors temporals romanesos esperen per volar a Alemanya, aquest divendres a l'aeroport de Bucarest (Reuters)

La Covid-19 ens ha fet sentir la incertesa a la qual estem exposats i ens ha recordat que som éssers biològics que depenem completament de la biosfera. Amb la crisi del coronavirus tenim una bona oportunitat per començar a practicar. Per exemple: preparant-nos de debò per mitigar la crisi climàtica que ens caurà a sobre en les pròximes dècades. Que, de fet, ja tenim al damunt.

Reportatge

La contaminació atmosfèrica a les ciutats de gran part del món està marcant mínims històrics. Durant l'epidèmia de la COVID-19 i, a causa de les mesures de confinament que estem vivint, la contaminació per diòxid de nitrogen (NO2), un dels principals contaminants relacionats amb el trànsit a les ciutats, ha baixat entre un 70% i un 80% a Barcelona des del 21 de març, segons dades de la Generalitat de Catalunya. S'estima que la disminució mitjana a les principals ciutats de tot Espanya podria ser del 64%, segons un estudi de la Universitat Politècnica de València (UPV).

Entrevista

En plena crisi pel coronavirus, centres de recerca d’arreu del món – inclosa Catalunya – pugnen per ser els primers a trobar la vacuna contra el virus i frenar la pandèmia, que ja ha traspassat les fronteres de pràcticament tots els països del planeta. Segurament no serà la darrera; en els últims anys, les pandèmies mundials han anat en augment (l’OMS va registrar 1.483 brots epidèmics en 172 països entre el 2011 i el 2018); i juntament amb el Banc Mundial va elaborar el setembre passat un informe alertant del perill d’una possible pandèmia.

Reportatge
Quina és la relació de conservació del medi natural amb l’epidèmia actual de la COVID-19?

La conservació del medi natural té una relació molt directa i fonamental amb l’epidèmia actual de la COVID-19 i amb el risc que aquesta situació sigui molt més freqüent en temps venidors. L’ecòleg Carles Castell ens desgrana el perquè.

Reportatge
Estan els animals recuperant l'espai? Segur?
Un cabirol al bosc de Torrebonica a Terrassa. Foto: Gonzalo Tejerina

Senglars al centre de Barcelona, cabirols a Montcada , guineus enmig d’un camp d’hoquei sobre herba a Terrassa o dofins saltant a la costa d’Arenys. Estan els animals recuperant l'espai? Segur? Per saber-ho Joan Rueda ha consultat un seguit d'experts, alguns neguen la teoria que la fauna estigui recuperant el seu lloc per la falta d’activitat humana i defensen que el que passa és que els animals s’han desestressat gràcies a la desaparició del brogit humà en el seu medi. No obstant, alguns animals, com els ocells rapinyaires en podrien sortir molt beneficiats del nostre silenci. També hi ha un impacte al mar, si aquesta aturada es prolongués almenys dos mesos, seria previsible que els hàbitats comencessin a recuperar-se.

Entrevista

L’investigador del CREAF ha estat escollit membre del grup de treball sobre ecosistemes terrestres i aigües continentals del International Arctic Science Committee IASC. Aquesta entrevista indaga sobre els reptes d’aquest compromís i sobre vulnerabilitat de l’Àrtic al canvi climàtic.

Entrevista

Alice Thuault és directora adjunta de l’ONG Instituto Centro de Vida de Mato Grosso de Brasil, dedicada a construir solucions compartides per a la sostenibilitat de l’ús del sòl i dels recursos naturals. Amb ella analitzarem, en el marc de la COP25 a situació del Brasil, pel que fa a la desforestació de l'Amazònia i la "poca coherència" del president del Brasil, Jair Bolsonaro, amb els compromisos climàtics, com l'Acord de París.

Reportatge

De ben segur que molts de vosaltres heu vist els mapes que mostraven la disminució de la contaminació per NO2 a la Xina o a Itàlia associada a la parada de la mobilitat i l’activitat econòmica derivada de les mesures relacionades amb el coronavirus. Miquel Ortega fa un seguiment dels nivells de contaminació a Barcelona per valorar l'impacte d'aquesta crisi sanitària a la qualitat de l'aire.