Reflexió

Reportatge
La contaminació per ozó troposfèric afecta principalment a les zones rurals, tant a la salut de les persones com dels ecosistemes

Aquest estiu, la Generalitat ha emès sis alertes de superació dels llindars de contaminació per ozó troposfèric en el territori català. És una xifra molt més tranquilitzadora que la de l’any anterior, on es va arribar a les 116 alertes. Tot i això, el problema d’arrel segueix intacte: l’ozó continua sent un dels principals gasos contaminants a l’estat espanyol, provocant les mateixes morts que els accidents de cotxe. Mentre països com França han començat a prendre mesures efectives per limitar la formació d’aquest gas durant els episodis de màxima concentració, l’actuació a Catalunya es limita a la informació als ciutadans.

Entrevista

Xavier Basagaña és investigador d’ISGlobal i coordinador de CitieS-Health, un projecte de ciència ciutadana sobre qüestions de salut en entorns urbans, en concret avui parlem amb ell de la relació entre contaminació atmosfèrica i la salut mental. I és que més de 300 persones a Barcelona mesuraran com la contaminació atmosfèrica afecta el seu nivell d'estrès, qualitat de la son i l'atenció. Els resultats que s'obtinguin es creuaran amb mapes de contaminació, soroll i espais verds i blaus per estimar a quanta contaminació està exposada la ciutadania i els seus efectes en la salut mental.

Entrevista

El sector del turisme afronta l'estiu amb incertesa a causa de la crisi econòmica que està causant la pandèmia del coronavirus. Després d'un llarg confinament, la població vol sortir de casa i la indústria turística busca maneres d'oferir solucions que permetin unes vacances segures i sostenibles. Pablo Díaz, professor de Turisme dels Estudis d'Economia i Empresa de la UOC i expert en desenvolupament del turisme i en turisme electrònic (e-turisme) exposa la tensió que hi ha actualment sobre la taula: mantenir el model turístic de masses actual, majoritàriament contaminant, o apostar per un canvi cap a una alternativa que vetlli per l'entorn. Ara més que mai, assegura, és el moment d'introduir hàbits nous i fomentar el turisme nacional i rural.

Reportatge

La crisi del coronavirus posa d´actualitat plantejaments com els de la “vida senzilla”, el “bon viure” o la ”slow life”, que fa dècades que proposen models d'èxit i qualitat de vida alternatius al consumisme. Toni Lodeiro analitza què ens passa quan la vida frenètica s'atura i tenim la possibilitat de mirar cap a dintre, quins canvis personals i globals poden esdevenir després d'un periode de reflexió sobre la nostra vida i el món que volem.

Reportatge

Repassem l’acció de la Diputació de Barcelona en el suport a les polítiques ambientals en aquests 40 anys a través de 40 accions pel medi ambient i per l’emergència climàtica.

40 propostes per un futur sostenible, col·laboratiu, net, just, igualitari i verd.
 

Entrevista

Una de cada vuit espècies d’animals i vegetals estan en risc de desaparèixer, estem davant del que s'anomena ja la ‘sisena extinció’ de la història de la Terra, segons l’informe que va publicar al 2019 la Plataforma Intergovernamental en Biodiversitat i Serveis dels Ecosistemes (IPBES), encarregat per l’ONU. Parlem amb Victoria Reyes-Garcia, antropòloga investigadora a l’ICREA de l’ICTA, va participar en l’elaboració de l’estudi de l’IPBES sobre biodiversitat.

Entrevista
El director de Materfad ens explica que no hi ha un material màgic, sostenible i zero impacte. Cada repte requereix una solució diferent.

Aquesta entrevista pretenia trobar totes les respostes a les millors alternatives al plàstic. Però com diu l’entrevistat, Robert Thompson, director científic de Materfad. Centre de Materials de Barcelona, no hi ha material bo o dolent i no hi ha una resposta que ho resolgui tot. Així doncs, en aquesta entrevista no donarem solucions alternatives a l’ús del plàstic sinó que entendrem la importància d’escollir els materials més idonis en cada cas. I el que resulta encara més important, que el repte que realment tenim com a societat és el d’assumir canvis de mentalitat que ens permetin ser més eficients.

Reportatge

En un moment crucial en la batalla contra l'ús abusiu i la mala gestió dels plàstic, la pandèmia de la COVID-19 ens enfronta a un nou repte, una major utilització del plàstic com a eina fonamental per la gestió d’aquesta crisi sanitària sense l’oblit de la problemàtica ambiental que aquest material comporta. L'autora ens explica de manera detallada com l’ús del plàstic ha ressorgit, com alguns lobbies industrials, entre ells els transformadors de plàstic, estan sol·licitant un relaxament de certs estàndards ambientals i l'impacte d'aquesta qüestió en la nostra salut i la del planeta.

Entrevista

Philips Gareth Brydon és Director del Departament de Canvi Climàtic de l’African Development Bank, la primera institució de finançament per al desenvolupament del continent africà. Ens va explicar durant la COP-25 el fort lligam entre la pobresa i el canvi climàtic, i com l'adaptació és cada cop més l'objectiu de les seves activitats. El seu discurs ens confronta amb la justícia climàtica, ja que Àfrica és un dels països mes vulnerables al canvi global i en canvi només contribueix amb un 3% al total d'emissions de gasos amb efecte hivernacle.

Entrevista

Francesco La Camera és Director de Institute of Renewable Energy (IRENA), una organització intergovernamental amb 61 membres d’arreu del món, el seu mandat consisteix en promoure les energies renovables en el món. La Camera ens va explicar, durant la COP-25 quins són els principals reptes de la transició energètica cap a les renovables, i com hem de deixar de mirar el futur amb els ulls del passat i buscar la interconnexió de les xarxes, les smart-grid, la intel·ligència artificial o entendre que el futur dels consumidors serà molt diferent i com el mercat s'haurà d'adaptar a aquesta nova realitat.
 

Entrevista

Bobadoye Ayodotun és Director General de Global Emerging Pathogens Treatment Consortium (Ghana). Aquesta entitat té com a objectiu millorar la preparació de sectors, de països, i de sistemes a l’Àfrica per afrontar els seus reptes en relació als temes de salut vinculats al canvi climàtic. Bobadoye ens va explicar durant la COP-25 com de fràgil és aquest continent, i de fet tot el món, als impactes sobre la salut dels canvis globals. Tenim la prova amb l'actual crisi de la COVID-19.