El món rural i l'emergència global
Experts i representants del territori reclamen una nova aliança entre món rural i urbà per afrontar l’emergència climàtica i social
Taula rodona final al Castell de Montesquiu. D'esquerra a dreta, Xavi Camps, Enric Navarro, Sebastià Ordines i Abel Peraire.
FOTO: CONGRÉS DE CULTURA CATALANA
«Déu ens doni aigua i sol i guerra a Sebastopol». La dita va sorgir a mitjans del segle XIX, quan la guerra de Crimea va dificultar l’exportació de blat i altres cereals des d’Ucraïna, aleshores a l’Imperi Rus. Això va provocar una alça de preus que va afavorir els pagesos catalans, que difícilment podien competir amb Rússia.
La dita la recordava Dionís Guiteras, president delegat de l'Àrea de Bon Govern, Assistència Local i Cohesió Territorial de la Diputació de Barcelona, el passat dia 3 a la presentació de la jornada 'Podem fer front a l'emergència global desconnectats del món rural?', coorganitzada pel Congrés de Cultura Catalana i aquesta àrea de la Diputació de Barcelona (DIBA), celebrada al Castell de Montesquiu, a Osona.
Explicava així, amb el seu significat, que no n’hi ha prou amb bones condicions per fer collites rendibles, sinó que també es depèn molt de factors externs, com ara conflictes geopolítics o bèl·lics. Guiteras havia destacat els problemes principals que, a parer seu, porten a l’emergència: la concentració de població en un espai urbà que no pot garantir la sostenibilitat ni climàtica, ni ambiental, ni social, cosa que ens porta al desastre. Això també redueix diversitat i crea un problema enorme.
Un altre problema és el control per molt poques mans de la investigació, la producció i la distribució d’aliments. El tercer seria la pèrdua de diversitat, tant cultural com biològica. I això porta a la uniformització de la societat i a perdre la connexió entre el bosc i la gran metròpoli.
La concentració de població en l'espai urbà no pot garantir la sostenibilitat climàtica, ambiental ni social
Poc abans, l’historiador Agustí Alcoberro, president de la Fundació Congrés de Cultura Catalana, havia explicat les recerques fetes juntament amb historiadors del clima històriques sobre la relació entre esdeveniments climàtics i conflictes, que ja vàrem comentar a SOSTENIBLE.CAT.
També va explicar que la divisió rural-urbà es produeix a Catalunya a partir del període 1550-1640, quan alguns propietaris comencen a encarregar treballs de transformació a pagesos per a períodes de menys feina al camp. Després apareixen fàbriques concentrades a ciutats i més endavant sorgeixen les colònies industrials. Al Castell de Montesquiu s’hi varen reunir unes 40 persones, per escoltar experts, entitats i agents implicats en la connexió rural-urbana.
No és gens fàcil resumir gairebé cinc hores de reflexions i debats, però sí que es poden destacar alguns punts bàsics. I tampoc no calia esperar al final per conèixer l’opinió majoritària, unànime, a la pregunta més aviat retòrica: «Podem fer front a l'emergència global desconnectats del món rural?». No.
Per començar, es va dir que hi ha massa concentració de treball a Barcelona, però que a més la presa de decisions es fa massa -o del tot- a la ciutat. Que cal transport públic eficient, i que agendes rural i urbana vagin de la mà i desplegar l’estatut del món rural. A part, des de fa uns anys es produeix un nou fenomen: a Barcelona, València, París molta gent deixa de viure-hi i se’n va a poblacions que estan a 20 o 30 quilòmetres.
Si s'aprova l'annexió de l'estudi, Elisenda Forés seria la periodista més jove de la història en modificar el codi deontològic.
FOTO: XAVIER DURAN
La primera conversa tenia un títol metafòric i atractiu: «Barrancs, bardisses, passeres i nous camins». Calia exposar els dificultats i barreres del mon rural, simbolitzades amb barrancs i bardisses, però també les oportunitats, amb la creació de passeres i l’obertura de nous camins. Alba Rojas, coordinadora de la Xarxa d'Ateneus Cooperatius de Catalunya -n’hi ha 14 a tot el Principat-, va començar dient que el cooperativisme crea ocupació, però que n’hi ha un desconeixement històric i invisibilitat. Considera que la funció pública no només ha d’administrar, sinó també acompanyar, perquè al territori hi passen moltes coses. Creu que hi ha una administració centralitzada a Barcelona amb tècnics que es mouen poc pel territori.
Li preocupa, va afirmar, el desànim generalitzat i la manca de cultura de l’esforç. Però també va exposar algunes passeres. Així, el cooperativisme agrari fa una reflexió profunda sobre el paper del mon rural, més enllà de la producció. Cal intentar generar contextos emocionals favorables. Però això també xoca amb obstacles: al Priorat tenen un projecte, però hi manca gent pel problema d’accés a l’habitatge. També va proposar potenciar les comunitats energètiques locals, amb tots els interrogants que encara hi ha. I va posar l’exemple de Manresa, on s’intenta acostar els aliments locals a la ciutadania.
En tot cas, cal canviar el paradigma romàntic de la ruralitat. Rural i urbà hauran de renunciar a certs privilegis, però podran fer innovacions basades en les experiències respectives. Per a Albert Puigvert, gerent i tècnic executiu de l'Associació d'Iniciatives Rurals i Marítimes de Catalunya (ARCA) un dels problemes és que hi ha un model únic que no es discuteix. I si no pensem i no compartim idees ens fem més vulnerables. Va destacar projectes com els de Manresa o el Lluçanès, amb producció lligada al territori. Però per tirar-ho endavant cal fer avenir administració i iniciatives. I que als urbans se’ls faci partícips i ho coneguin més enllà del cap de setmana.
Una d’aquestes iniciatives és Oportunitats 500, impulsada des de l’Associació de Micropobles de Catalunya -municipis de menys de 500 habitants. Aposta per acollir persones migrades i refugiades que tingui en compte el conjunt del territori català i especialment el món rural. De moment s’està implementant en 28 micropobles i ajuda a la contractació i formació de les persones acollides i acompanyament tant de les famílies com dels municipis participants.
La següent conversa va ser sobre el rurbanisme i la reconnexió rural urbana. Sebastià Mata, cafeter de Maldà, membre de Repoblem i consultor en polítiques d'habitatge, va explicar que ara el territori està molt més connectat i això ha portat a l’acceleració. Tret d’algunes zones, ja no es viu amb aïllament i amb un temps més lent. Va denunciar que també es produeix una neocolonització practicada per empreses sovint foranes que només busquen el màxim rendiment econòmic. Per això, al món rural no només hi ha diàspora, sinó subordinació.
Va exposar la iniciativa Repoblem, que vol connectar oferta i demanda. Per això, vol posar en contacte persones que busquen establir-se en un poble i pobles que busquen habitants o bé establiments que necessiten relleu a les comarques rurals de Catalunya. Repoblem publica oferiments i demandes d’habitatge, de feina o traspassos de negocis. També cerca sensibilitzar sobre el despoblament d’aquestes comarques i les seves conseqüències.
El repte no és tornar gent al territori, sinó garantir que hi pugui viure amb dignitat i serveis
Per la seva banda, Jordi Franquesa, cap d'estudis de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona i membre del Departament d'Urbanisme i Ordenació del Territori de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), va explicar d’entrada que el nostre és un país de gran diversitat geogràfica, cosa que complica les coses. També va destacar la necessitat de pensar no només en el desequilibri territorial, sinó també en la justícia social.
Per això, no només cal repoblar, sinó aconseguir que la gent pugui viure dignament. Per això, el seu equip treballa sis aspectes: habitatge, mobilitat, equipaments, activitat econòmica, urbanisme i patrimoni. També afirma que cal diferenciar les poblacions rurals –menys de 2.000 habitants– de les periurbanes, vora nuclis com per exemple Olot. En aquests casos no hi ha problema de despoblació, però sí de la gran influència que els exerceix la ciutat. Una altra problemàtica son els llocs remots, que tenen menys serveis i menys població, o els territoris molt accidentats.
En molts casos la tecnologia fa més mal que bé, però va voler destacar bones notícies. Una és la conscienciació social del mon rural, sobretot des de la pandèmia. En segon lloc, que per primer cop al la història hi ha més gent que va a viure de la ciutat al camp que a l’inrevés. Segons l’enquesta als joves de Catalunya feta per Oriol Nel·lo i Joan Checa, publicada el 2024, de cada deu joves de ciutat n’hi ha quatre que voldrien anar al camp, perquè creuen que s´hi viu millor.
La taula final també portava un títol que destacava problemes però deixava lloc a solucions: «Absurditats, galimaties, entrebancs i desllorigadors». Hi van participar representants de tots els Països Catalans. Enric Navarro, procedent del País Valencià i membre de Pagesos GPS, va destacar en primer lloc el paper ecològic i social de l’Horta més enllà de la producció agrícola. Entre altres entrebancs va citar el de l’etiquetatge d’aliments, que és molt complicat i confon el consumidor.
En el mateix problema va incidir Abel Peraire, pagès del Lluçanès i membre també de Pagesos GPS. Va dir que hi ha multitud de segells i confusió sobre que és producte local. De vegades porta el segell perquè s’envasa aquí, tot i que es produeix fora.
Sebastià Ordines, secretari general d'Unió de Pagesos de Mallorca, també va incidir en aquest problema. A les Illes Balears hi ha 750 explotacions agrícoles i ramaderes, però el repte és el consum local. Tot i que hi ha una llei que obliga els hotels a que sigui un 5%, no hi ha controls. Menorca és l’excepció perquè allà coneixen el valor del paisatge i que el pagès el conserva.
Hi ha una invasió de la gran indústria i la distribució, i els petits productors s’hi han de supeditar
Per Ordines, hi ha superpoblació al medi rural, però amb gent que no hi té res a veure, que s’hi va establint, amb usos impropis del sòl rústic. Sembla que els pagesos més aviat facin nosa. I com que molts no són propietaris del terreny, hi ha el risc que, gràcies a la llei que ho afavoreix, el propietari es vengui un dia l’espai perquè hi facin un hotel.
Va posar altres exemples, com el d’Agama, empresa que envasava i distribuïa exclusivament llet de granges de Mallorca. Ara ha anunciat que d’aquí un any deixarà de comprar-ne i el sector ramader ho atribueix a que fa nou anys ho va comprar el grup Damm. Aleshores, què faran els que tenen vaques?
També ho afirmava Peraire: hi ha una invasió de la gran indústria i la distribució i els petits productors s’hi ha de supeditar.
Cap dels tres no sap si els fills tindran l’opció de dedicar-se a això, però Ordines té clar que no vol que passin pel què ha passat ell. Navarro voldria que almenys tinguessin l’opció de fer-ho, però per això, va ressaltar, cal millorar les condicions de treball.
