Reflexió

Reportatge

Vivim una època de canvis accelerats, l'ecosistema que suporta la vida manifesta símptomes d’esgotament i els cossos, com a territori, suporten també una dura càrrega derivada de les pressions del sistema de consum. Una de les més importants és l’impacte de la contaminació atmosfèrica en la salut

Entrevista

Quins impactes en la salut podem preveure per l'escalfament global? Entre els previsibles hi ha els derivats de les onades de calor, les inundacions, les sequeres, la radiació ultraviolada, les ventades, les allaus, disminució de la producció d'aliments, els problemes d'accés a l'aigua, els cultius menys nutritius, la facilitat per a la disseminació de malalties tropicals (Zika, malària, dengue)... El que s'acosta és molt complex i de gran magnitud, i l'única manera d'afrontar-ho és cooperant de forma multidisciplinària, amb una visió a dècades vista. Ens aproximem a aquest tema amb Josep M. Antó Boqué, director científic de l'Institut de Salut Global de Barcelona -ISGlobal.

Entrevista

Xavier Querol és investigador de l'IDAE -CSIC- i un expert en contaminació atmosfèrica reconegut a nivell internacional. Europa va premiar el seu equip finançant el projecte AIRUSE,  per millorar la qualitat de l'aire. Parlem amb ell per clarificar de què parlem quan parlem de contaminació, quines són les fonts principals i les mesures que millorarien l'aire de les nostres ciutats. Ho fem en el context del I Congrés de Qualitat de l'Aire, celebrat a Sabadell.

Entrevista

Maj-Britt Larka Abellan és subdirectora general de Qualitat de l’Aire i Medi Ambient Industrial, al Ministeri per la Transició Ecològica (MITECO). Va ser una de les ponents al I Congrés de Qualitat de l’Aire celebrat a Sabadell el passat 24 i 25 d’octubre. En aquesta entrevista ens parla del I Programa Nacional de Control de la Contaminació Atmosfèrica, aprovat recentment pel govern espanyol per a complir amb la normativa europea de sostres d’emissions contaminants i l’estratègia de descarbonització de l’economia espanyola cap al 2050.

Entrevista

 

Martin Williams és científic del grup de recerca de medi ambient del King’s College de Londres i consultor internacional sobre contaminació de l’aire. El doctor Wiliams ens ofereix una mirada internacional d’un dels principals problemes globals de salut pública. Analitza la problemàtica del diferents contaminants i els principals obstacles per arribar a acords internacionals efectius. Va ser ponent destacat al I Congrés de Qualitat de l’Aire celebrat a Sabadell.

Reportatge

El port genera diversos impactes ambientals, en aquest reportatge, Miquel Ortega ens aporta informació de qualitat sobre la aportació d'aquesta infraestructura a la contaminació atmosfèrica per diòxid de nitrogen, partícules i CO2.

Reportatge
Els investigadors destaquen la necessitat que es facin més estudis referents als carrers més contaminats de les grans ciutats

Els arbres urbans, a banda d’aportar-nos múltiples beneficis, també ens permeten lluitar contra la contaminació. Les partícules solen enganxar-se a les fulles, concretament als pèls o tricomes que tenen. Per tant en zones amb alta concentració de contaminants interessarien els arbres perennes pel fet de treballar retirant contaminants tot l’any.

Reportatge
A les portes de la COP25 de Madrid
El sector energètic es troba a la primera línia del debat climàtic perquè és, amb molt, la major font d’emissions que provoca l’escalfament global (fotografia: Shutterstock)

El nou informe de l'Agència Internancional de l'Energia adverteix que les polítiques climàtiques actuals a tot el món són insuficients per acabar amb el creixement de les emissions de el sector de l'energia.

Reportatge
Foto: Sergio Souza | Unsplash

Imitar la forma en què funcionen els ecosistemes a la natura, obre les portes a un nou concepte: l'economia circular, basada en la reutilització dels residus amb l'objectiu de reduir-los a l'màxim, i en optimitzar la vida dels productes per generar menys deixalles, mitigant alhora la contaminació produïda en cada fase de la producció.

Entrevista

Fa un segle que algunes ciutats del món estan reinventant-se conscients que els seus habitants necessiten espais més naturals per mantenir la salut física i mental. Per entendre què és la naturalització, que implica per als ciutadans i com és aquest procés internacional que està transformant també algunes ciutats catalanes, hem entrevistat una de les veus europees amb més experiència en el tema: Margarida Parés, responsable de biodiversitat de l’Ajuntament de Barcelona.

Reportatge

La nova plaça de les Glòries ja té habitants, a més de veïns. Animalons poc freqüents a l'antic nus viari freqüenten ara la petita zona verda estrenada a l'abril –en vigília electoral– com a primera fase del futur parc. Els passejants es fan creus de sentir grills cada nit entre el trànsit que encara envolta la plaça i de dia poder albirar estornells, garses, becs de corall, merles o tallarols capnegres, a més de les abelles, marietes, libèl·lules i papallones que s'alimenten constantment als arbustos florits. Fins i tot surten bolets a la gespa, una dotzena als punts on els aspersors reguen més del compte.