Reflexió

Reportatge
La contaminació per ozó troposfèric afecta principalment a les zones rurals, tant a la salut de les persones com dels ecosistemes

Aquest estiu, la Generalitat ha emès sis alertes de superació dels llindars de contaminació per ozó troposfèric en el territori català. És una xifra molt més tranquilitzadora que la de l’any anterior, on es va arribar a les 116 alertes. Tot i això, el problema d’arrel segueix intacte: l’ozó continua sent un dels principals gasos contaminants a l’estat espanyol, provocant les mateixes morts que els accidents de cotxe. Mentre països com França han començat a prendre mesures efectives per limitar la formació d’aquest gas durant els episodis de màxima concentració, l’actuació a Catalunya es limita a la informació als ciutadans.

Entrevista

Xavier Basagaña és investigador d’ISGlobal i coordinador de CitieS-Health, un projecte de ciència ciutadana sobre qüestions de salut en entorns urbans, en concret avui parlem amb ell de la relació entre contaminació atmosfèrica i la salut mental. I és que més de 300 persones a Barcelona mesuraran com la contaminació atmosfèrica afecta el seu nivell d'estrès, qualitat de la son i l'atenció. Els resultats que s'obtinguin es creuaran amb mapes de contaminació, soroll i espais verds i blaus per estimar a quanta contaminació està exposada la ciutadania i els seus efectes en la salut mental.

Reportatge
Educació a l’aire lliure a Sao Paulo. Crèdit: Revista brasileira de Ed Física / BBC.

Al llarg de la història, les pandèmies són un dels pocs exemples on la societat s’ha decidit per educar a l’aire lliure i la intenció en aquests casos sempre ha estat la de disminuir el contagi. La millora està demostrada, ja que cada cop més estudis apunten que els llocs ventilats o oberts són els espais on hi ha menys probabilitat d’encomanar la malaltia. Però per què és aquest l’únic escenari on ens plantegem una educació a l’exterior? No haurien d’estar les escoles més en contacte amb la natura, en general, i per molts altres motius?

Entrevista
El Govern espanyol ha decidit no ampliar la moratòria dels talls de subministrament bàsics com la llum, l’aigua i el gas, més enllà d’aquest dijous, 1 d’octubre. La mesura es va posar en marxa el mes de març a causa de la pandèmia del coronavirus. La portaveu de l’Aliança contra la Pobresa Energètica, Maria Campuzano, ha valorat com pot afectar aquesta decisió del govern de Pedro Sánchez a les famílies més vulnerables.
Entrevista

Pere Torras és Director General de l'Autoritat del Transport Metropolità (ATM) a l'Àrea de Barcelona. Analitzem amb ell el recentment aprovat Pla Director de Mobilitat 2020-2025 del Sistema Integrat de Mobilitat Metropolitana de Barcelona.

Entrevista

Manel Ferri és expert en mobilitat i president en funcions de l'Associació per la Promoció del Transport Públic. És, sens dubte, una de les veus amb més criteri de l'Estat per analitzar els reptes i actuacions a favor de la transició cap a una mobilitat sostenible. Amb ell, analitzem avui quina aprenentatges ha portat la COVID-19 en referència a la mobilitat urbana, però també les mesures concretes que s'estan duent a terme al territori, i el full de ruta que s'hauria de posar en marxa per arribar a una mobilitat deslligada dels combustibles fòssils i enfocada a la salut i el benestar de les persones.

Entrevista

ConBici és l'entitat de referència a Espanya per a la promoció de la bicicleta com a mitjà de transport habitual, segur i sostenible. Reuneix 65 associacions i col·lectius de ciclistes de tota Espanya. Hem volgut parlar amb la seva coordinadora Laura Vergara per tenir la visió en el context post-COVID dels que representen i defensen davant entitats públiques i privades els drets i els interessos de les persones que utilitzen la bicicleta com a mitjà de transport o de lleure, per tal d'aconseguir implementar mesures, normatives, infraestructures i tot allò que fomenti la cultura de la bicicleta.

Entrevista

Francisco Rodero és responsable de projectes ITS al Centre d’Innovació del Transport (CENIT), integrat al CIMNE de la Universitat Politècnica de Catalunya. Rodero ens aporta la mirada de la importància del big data en una transició real cap a la mobilitat sostenible. Analitza les tendències i sobretot la necessitat de tenir una bona xarxa d'anàlisi sobre el moviment de les persones, lligada en gran part al nostre telefon mòbil, per observar comportaments i el seu impacte en les emissions de gasos amb efecte hivernacle o millorar la flexibilitat de l'oferta de transport públic.

Reportatge

Des que la COVID19 ens va canviar el món ha ocorregut un boom de la bicicleta a les nostres ciutats: notícies amb imatges de botigues de bicicletes buides, nous carrils bici per tot arreu, estocs esgotats ... A nivell mundial! Però tot això no es deu només a la covid19. Aquesta tendència ve de lluny i la pandèmia actual només ha accelerat el canvi en el com es realitza la mobilitat.

La pregunta ara és: Realment hi ha hagut un canvi modal? Ha crescut l'ús de la bicicleta? Vegem-ho a continuació.

Reportatge

Barcelona és una ciutat compacta i forma part d’una gran àrea metropolitana. Tot i que només un de cada quatre viatges a Barcelona es fa en cotxe, el trànsit motoritzat domina la ciutat a causa de la gran demanda d’espai i infraestructura. A més, falten espais verds a la ciutat, que només té uns pocs parcs.

Entrevista

Joan Herrera, exdirector de l’IDAE i actual director d’acció ambiental i energia de l’Ajuntament del Prat, ens explica en aquesta entrevista com la pandèmia hauria d’accelerar la transició energètica i la reconnexió entre el planeta, la ciutadania i biosfera. Insisteix que hauríem de sortir de la crisi preparant-nos per la propera crisi climàtica i apunta al món local com a protagonista i motor de la nova transició energètica, accelerada pel canvi tecnològic i legislatiu.