Entrevista

Es considera més naturalista que artista, tot i que l’art –o la il·lustració- naturalista és la seva professió des de fa quasi 20 anys. Amplament conegut al món de l’educació ambiental Toni Llobet ens ha ofert la seva mirada sobre com l’art pot estar al servei de l’alfabetització ambiental, és una mirada irreverent i a l’hora plena de compromís amb el territori i la conservació de la natura.

Reportatge

"Cal construir aquest espai intel·ligent entre derruir i construir, i crear contextos on el canvi individual sigui possible, i on es fongui amb el canvi col·lectiu. Crear, allà on es pugui, espais de coherència, on es comprovi que les accions i canvis individuals poden tenir també una dimensió col·lectiva que millora la vida en comú".

Teresa Franquesa, Pablo Meira i Paco Heras tres veus imprescindibles per entendre el passat, present i futur de l'educació ambiental.

Notícia

Les tres escoles bressol de Sant Boi participen en un projecte contra el malbaratament alimentari. Els excedents del servei de cuina es destinen a persones i famílies vulnerables ateses a la botiga Aliments Solidaris.

Notícia

El Ple de la Diputació de Barcelona a aprovat el programa Renovables 2030, que impulsa actuacions de caràcter emblemàtic, de gran escala i amb un impacte significatiu en la reducció de les emissions locals de gasos d’efecte d'hivernacle i en la reducció dels costos energètics locals.

Notícia

Lobjectiu final del projecte és crear un gran eix verd que uneixi de forma fluïda els diferents pols d'activitat comercial i social del Vendrell: Les Mates, la zona centre i la zona de les Deveses, que hauria d’acabar enllaçant amb Sant Vicenç de Calders.

Notícia

En un estudi dirigit pels experts Marta Pascual i Carlos Carreras, del Laboratori de Genètica Evolutiva de la Facultat de Biologia i de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la Universitat de Barcelona, s’ha analitzat l’impacte d’un programa de reproducció de la tortuga verda engegat fa cinquanta anys a les illes Caiman.

Notícia

La sessió, celebrada al Palau Firal de Manresa, ha comptat amb l’assistència de prop de 40 persones entre professionals tècnics municipals i representants d’empreses. A la presentació de la Borsa de Subproductes de Catalunya s’ha convidat a representants de les associacions d’empreses industrials de la comarca perquè coneguin i difonguin l’eina entre els seus associats.

Notícia

Foodback, amb 900 metres quadrats de superfície, pretén multiplicar per 2,5 l’aprofitament alimentari a Mercabarna en 5 anys. Al centre s’hi trien fruites i hortalisses excedentàries aportades per les empreses majoristes del gran mercat per donar-los una segona vida. Després d’aquest triatge, els productes aprofitables per al consum humà es distribueixen a entitats socials de tot Catalunya.

Notícia

L'Ajuntament ha fet aquest 23 de març l'acte d'entrega a les quatre entitats que gestionaran a partir d'ara els horts urbans habilitats a la finca municipal de Can Casanovas. Són els Amics de l'aixada dels horts de Can Casanovas, l'Associació Terrassenca d'agroecologia urbana, l'Associació de veïns de La Cogullada i L'hortet de Can Palet. Segons els projectes presentats, inicialment, hi treballaran 76 famílies.

Butlletí

Opinió

El Dia de l’extralimitació ens indica a partir de quina data de l’any l’impacte agregat del consum global exhaureix la part renovable de recursos que li tocava per a tot l’any, provocant fenòmens irreversibles de destrucció o degradació dels sòls, la biodiversitat i múltiples recursos vitals.

Per un país petit, amb una producció audiovisual feble, i sovint acomplexada, haver guanyat un premi de prestigi mundial com l’Ós d’or del Festival de Berlin hauria d’haver estat un estímul per a tota mena d’iniciatives, entre les quals, com a mínim, una discussió pública sobre autonomia energètica i alimentària. 

Ildefons Cerdà va ser el primer urbanista que va presentar una proposta d’ordenació urbana en la qual establia que tots els nous carrers havien de tenir arbres plantats i també els incorporava als interiors de les illes urbanes

La transició ecològica i la revolució digital que ens han venut potser no requereixen de combustibles fòssils, però sí d’ una quantitat descomunal de matèries primeres que, òbviament, són finites. Necessitem en molta abundància els anomenats minerals crítics, essencials pel progrés de la societat, entre els que destaquen disset elements químics: les terres rares. La Xina controla més del 60% de la seva producció i fins el 95% del seu processament.

Un congrés obert, amb una fórmula improbable, estructurat en vuit sessions virtuals, preparades una a una amb recepta artesana.

Per fortuna no viatjaven sols: aquí el gran encert. Vuit institucions i entitats, més de 25 ponents i un miler d’assistents els van acompanyar en l’exploració. Digueu-li ODS 17: la necessitat de fer aliances en educació ambiental, ja postulada com a lema per la primera edició del Congrés (Girona, 2018) va resultar decisiva perquè l’experiència fos plena i, sobretot, fructífera.

 

Propers actes

Dreceres