Cap país està protegint adequadament la salut dels nens ni el seu medi ambient i el seu futur, segons un informe històric publicat per una Comissió de més de 40 experts en salut dels nens i els adolescents de tot el món. La Comissió va ser convocada per l'Organització Mundial de la Salut (OMS), l'UNICEF i The Lancet.
La majoria dels espanyols (concretament, el 72%) creu que el canvi climàtic es deu a l'activitat humana i és un dels majors problemes de la humanitat, i culpa fonamentalment als governs (78,8%). El 60% dels espanyols està preocupat pel canvi climàtic, però, el 20% es considera negacionista o «passota» i els enquestats expressen «por, preocupació o enuig» pels problemes mediambientals
Què passaria si planificàrem les nostres ciutats pensant en la salut, en la seguretat dels nens i ancians, en l’autonomia i el contacte amb la natura? És el que somia, i pel que treballa Carolyn Daher, coordinadora de la Iniciativa de Planificació Urbana, Medi Ambient i Salut d’ISGlobal. Sostenible va parlar amb ella arrel del 1er Congrés de Qualitat de l’Aire celebrat a Sabadell.
Per primera vegada una Conferència de l’ONU sobre el canvi climàtic, la COP25, acollia l’estand –normalment reservats per als països- de la criosfera, el terme que descriu la part de la superfície de la Terra on l’aigua es troba en estat sòlid. Aquest fet demostra la vulnerabilitat a la que es troben sotmeses les masses d’aigua congelades al planeta, i la importància de protegir-les. Sostenible va conversar amb Regine Hock, professora de geofísica i experta en glaceres de l’institut de geofísica de la Universitat d’Alaska Fairbanks sobre aquest tema.
Per primera vegada, la tarifa regulada no és la mateixa a tot Espanya i s'establiran diferents períodes horaris de facturació i nous peatges.
Un estudi estima la quantitat de purificació de l'aire, la mitigació de les escorrenties i la regulació de la temperatura proporcionada per uns 200.000 arbres del viari de Barcelona.
Una tortuga ofegada per una bossa de plàstic o amb una palleta travessada a la boca, una ‘illa’ de plàstic surant pels oceans o peixos amb ‘microplàstics’ a l’estómac: això és el que omple titulars de diaris i notícies que ens alarmen sobre un material que no només s’acumula al medi sinó que també es bioacumula a les nostres cadenes tròfiques. La problemàtica del plàstic ens és coneguda, visible i comprensible: ens afecta directament i ens preocupa. Ens plantegem què podem fer al respecte, si depèn de nosaltres, com hem arribat fins aquest punt. Intentem respondre pas a pas totes aquests qüestions sense entrar en tecnicismes ni massa dades.
El Ple de l'Ajuntament de Barcelona ha aprovat la nova taxa de residus, concebuda per incentivar la recollida selectiva i abaratir el cost de la gestió de les escombraries i l’impacte mediambiental que genera. Amb la nova taxa, prop de tres quartes parts de les llars de la ciutat pagaran mensualment entre 2 i 4 euros extres a la factura de l’aigua. N’estaran exemptes prop de 12.500 llars en situació de vulnerabilitat, i les persones usuàries dels punts verds fixos o mòbils es podran beneficiar de reduccions de fins al 14%.
Els municipis que han posat en marxa aquesta iniciativa comparteixen una unitat geogràfica de costa, pertanyents a diverses comarques i demarcacions provincials, però units per un problema: l’impacte dels efectes del canvi climàtic sobre les platges, que no entén de fronteres administratives.
En els últims mesos, la comunitat científica ha encès les alarmes sobre el col·lapse de la biodiversitat i l'emergència climàtica que travessa el nostre planeta. Els científics i la majoria dels governs estan d'acord en què el món afronta una crisi ambiental sense precedents, amb un gran nombre d'espècies a la vora de l'extinció i temperatures globals en augment.
