Entrevista

El tancament de la línia Aranjuez – Cuenca – Utiel ha sigut la gota que ha fet vessar el got, impulsant la creació de la Alianza Ibérica por el Ferrocarril, una plataforma que aglutina ara mateix prop de 20 entitats, que s’uneixen per poder influir en la política ferroviària d’Espanya i Portugal, amb l’objectiu que el ferrocarril jugui un paper central en la mobilitat d’ambos països. Parlem amb Pau Noy, president de la Fundació Mobilitat Sostenible i Segura, en representació d’aquesta plataforma, per entendre millor la situació del ferrocarril a la península i les propostes d’aquesta entitat per redreçar la situació.

Notícia

Aquest 6 de juliol s’ha presentat a l’Institut d’Estudis Catalans de Barcelona l’Observatori del patrimoni natural i la biodiversitat de Catalunya, un ens participatiu creat per compartir coneixement i col·laborar per millorar polítiques de gestió i conservació de la natura, fonamentades en un coneixement científic fiable i actualitzat.

Notícia

Amb aquesta proposta, el consistori farà un nou pas endavant en l’objectiu de construir una ciutat més eficient i més sostenible, donant continuïtat a la tasca duta a terme en els darrers anys.

Notícia

L’objectiu del consistori és aturar l’ampliació d’aquesta instal·lació i apostar per un nou model amb plantes avançades de gestió de residus que permeti generar nous llocs de treball qualificats, reduir en un 90% les deposicions de residus, i prioritzar la valorització material i energètica i la reutilització dels residus.

Notícia
Els tres comissaris del Pla Estratègic han assistit al ple que ha aprovat el document Missions Granollers 2030

Des de l’octubre de 2021, més de 1.400 persones han participat, a través de 30 activitats, en la definició de les Missions Granollers 2030. Aquest tercer Pla estratègic recull més de 1.000 aportacions de la ciutadania i els agents socials, econòmics i polítics de Granollers per avançar cap a una ciutat més saludable, resilient, sostenible i cohesionada, que pugui afrontar els reptes globals dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) i els objectius de l’Agenda Urbana Espanyola.

Notícia

La fase II de la Renaturalització del riu Besòs es finançarà amb 3.056.516 € provinents del Ministeri per a la Transició Ecológica i el Repte Demogràfic en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència. El projecte de recuperació del Besòs ha estat un dels 18 escollits entre 99 candidatures, i Santa Coloma gaudirà d’un ajut europeu per millorar la biodiversitat.

Notícia

La Fundació Biodiversitat, entitat adscrita al Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, ha resolt tres convocatòries d’ajuts per valor de 80,5 milions d’euros per a projectes d’impuls a la bioeconomia, la recerca i la renaturalització de ciutats, totes elles convocades durant el darrer trimestre de 2021. Entre les tres convocatòries, Catalunya ha rebut 19.290.268 euros, un 23,9% de la suma de tots els fons. 

Notícia

La fira —centrada en la sostenibilitat ambiental, social i econòmica— inicia la preparació de la que serà la 23 edició,  amb la voluntat de continuar consolidant-se a la ciutat

Notícia

La llúdriga ha tornat a fer acte de presència al tram baix del riu Llobregat. L'AMB ha captat imatges nocturnes d'aquest mamífer durant els treballs d'anàlisi de connectivitat ecològica que està fent a la vall baixa del riu Llobregat, dins les competències de recuperació socioambiental i gestió dels espais fluvials.

Notícia

El Butlletí Anual d’Indicadors Climàtics (BAIC) 2021 incorpora nous punts d’observació termomètrica i pluviomètrica, una nova metodologia d’anàlisi d’homogeneïtat i amplia el nombre d’indicadors d’extrems. Es pot observar que la temperatura mitjana anual a Catalunya és actualment 1,8 ºC més alta que a mitjans de segle XX i la precipitació disminueix molt lleugerament, però sense mostrar una tendència concloent i el nivell de l’aigua del mar a l’Estartit s’ha incrementat en prop de 10 cm des del 1990.

Butlletí

Opinió

“Pensar globalment, actuar localment”. Aquesta màxima ens anima a militar en l’autoresponsabilitat ambiental: una decisió personal i decidida a favor d’un canvi global i d’una acció local transformadora. Sense compromís és poc probable reeixir com a comunitat, especialment amb el repte d’adaptar-nos al nou escenari ambiental.

Ens satisfà observar com la nostra societat, tant rural com urbana, és dinàmica i plena d’iniciatives disposades a enfrontar-se amb el poder per defensar els espais verds, que, a la vegada, esdevenen indrets en comú per descansar, dialogar, contemplar i millorar el nostre dia a dia.

Més d’un miler de persones van participar al festival Fixing the Future on més d’un centenar de ponents d’arreu del món van participar disposats a repartir esperança a tort i a dret. «Si aconsegueixes que la gent se senti més esperançada, cada cop més persones se sentiran capaces de participar i començaran a pensar ‘espera, el futur és una cosa que també em pertany’», diu la fundadora Cathy Runciman. Certament, va ser una desfilada de bones idees, de projectes brillants, sostenibles i inspiradors centrats en temes tan diversos i rellevants per la nostra societat com la crisi energètica, l’alimentació, l’educació o la moda.

A dia d’avui, a Catalunya disposem de més coneixements assequibles sobre l’estat i tendències de la majoria dels hàbitats, sistemes i processos naturals, dels que mai havíem tingut a l’abast. El desconeixement, doncs, ja no pot ser cap excusa, ni per a l’omissió, ni per accions contraproduents.

Vivim temps de ciència ficció que recorden la literatura del gènere de catàstrofes dels vuitanta. Molts elements d’aquelles novel·les ja formen part de la nostra quotidianitat: escassedat de recursos, conflictes per l’energia, fenòmens meteorològics, auge dels autoritarismes. Ara aquests temes estan a l’agenda política i tenen la crisi ecològica i climàtica en la seva base. Com podem evitar caure en una mena d’ecocatastrofisme postmodern, estèril i pessimista? Potser ens cal més ciència i menys ficció?

Propers actes

Dreceres