Notícia
L’Ajuntament de Mataró implanta noves millores en la recollida selectiva del vidre, els envasos i el paper i cartró

S’ha instal·lat un sistema de sensors als contenidors de vidre per controlar quan estan plens, evitar desbordaments i fer més eficient el servei. També s’ha ampliat en un 23 % la capacitat dels contenidors de paper i cartró distribuïts a la ciutat, i en un 17 % els de recollida d’envasos.

Entrevista

Quedem amb el Jordi Pigem davant del mar a l'Escala, però la tramuntana no ens deixa gravar, de manera que ens proposa una passejada per un bosc proper, per visitar una alzina centenària, i allà sota l'alzina tenim una conversa aprofundida i al mateix temps plena de silencis, com el seu llibre, un monòleg poètic i filosòfic ple de bellesa contemplativa on la Terra ens parla i ens recorda que som natura i que formem part del prodigi de la biosfera.

“Así habla la Tierra” ha estat editat per Kairos.

Notícia
Un cartell de la ZBE a Sant Cugat / Foto: Cugat Mèdia (Lluís Llebot)

El govern reitera el seu compromís amb la qualitat de l'aire i no es farà enrere fins que no hi hagi un dictamen judicial.

Entrevista

Xavier Soler ha avançat la seva tornada d’un viatge només per atendre’ns. Ens cuida durant tot el procés fins arribar a la seva casa davant del mar a Vilanova i la Geltrú. És molt important per ell arribar a la gent, per això s’explica amb la passió d’aquell que ha passat anys entenent els processos naturals del planeta i el funcionament de l’esser humà i necessita transmetre els seus coneixements abans de marxar. És passió i és deure ètic, ens diu. Veu amb netedat el camí i ens crida a redreçar la ruta amb urgència. Dir la veritat amb vehemència és ja en aquest moment un exercici de tendresa.

Entrevista

Sembla que va a ploure i la Cori Calero ens organitza un espai per l’entrevista a la llibreria "El racó del llibre" de Rubí. En sap dels temps i les formes de la comunicació, fa molts anys que es dedica a la divulgació ambiental en el mitjà de comunicació audiovisual més important del país. Irradia seguretat i una energia molt potent, sap conectar amb la gent i ho sap. Ha volgut aprofitar la seva expertesa i el seu rol públic per fer un pas més i oferir a la ciutadania un llibre aprofundit i íntim, que de manera pausada convida a la reflexió, un llibre fet des del cor per arribar al cor del lector.

Entrevista

Qui és el Santiago Vilanova? Li pregunto un cop ens instal·lem al jardí de l’Ateneu Barcelonès per l’entrevista.  I Santiago dibuixa un nen que es perdia pels paisatges volcànics de la Garrotxa. Me n’adono que aquest nen, de 76 anys ara, continua amb el mateix esperit rebel i compromès amb l’ecologia. Periodisme, ecologisme, lluita política es barregen. Demana una autèntica revolució de la governança, decisions valentes i urgents per fer front al col·lapse. Avisa de la necessitat d’actuar i del perill de caure en l’autoritarisme.

Entrevista

Joandomènec Ros ens cita al pati de l’Institut d’Estudis Catalans. És a casa. Impressiona parlar amb aquest home de ciència, tota una institució a Catalunya. No obstant, el seu tarannà sembla senzill i humil, cita en diverses ocasions al seu mestre Ramon Margalef.  Ens diu que aquest llibre és un nou intent de ser escoltat, sobretot pels que tenen capacitat de decisió i no estan actuant. Ecòleg marí, docent i divulgador científic des de fa més de 30 anys, ens convida a assumir a nostra responsabilitat i ser masovers d’aquest món.

El llibre “Cal que siguem masovers del món” ha estat publicat per l’editorial Empúries.

Entrevista

Entrevistem Joan Vila a la seva empresa a Besalú, LC Paper. Triem per al plànol una antiga màquina de paper que ell mateix va dissenyar i crear prenent com a base una màquina de segona mà. Reciclar, aprofitar, renàixer de les crisis que ens diu “ha pogut viure” i l’han convertit en la persona que és, un empresari que parla d’aturar el ritme frenètic i ineficient d’un sistema econòmic obsolet i tornar a la felicitat d’allò frugal. Al seu llibre explica la seva experiència al capdavant d'una empresa referent i vol ajudar a construir un full de ruta per al nou paradigma.

Notícia

Enguany, el programa d’activitats s’estendrà del 22 al 30 d’abril i inclourà una trentena de propostes organitzades per entitats, comerços, pagesos, persones a títol individual i diversos serveis municipals.

Entrevista

Arnau Amat és doctor en didàctica de les ciències, docent i investigador en formació del professorat en aprenentatge de les ciències i educació per a la sostenibilitat, a la Universitat de Vic. Ha estat una veu reeixida en el darrer Congrés Nacional d’Educació Ambiental. En aquesta entrevista reflexiona, entre d’altres, sobre com ha de ser una educació compromesa amb transformar la realitat, els reptes en un context comunicatiu complex i el seu futur.

Butlletí

Opinió

El Dia de l’extralimitació ens indica a partir de quina data de l’any l’impacte agregat del consum global exhaureix la part renovable de recursos que li tocava per a tot l’any, provocant fenòmens irreversibles de destrucció o degradació dels sòls, la biodiversitat i múltiples recursos vitals.

Per un país petit, amb una producció audiovisual feble, i sovint acomplexada, haver guanyat un premi de prestigi mundial com l’Ós d’or del Festival de Berlin hauria d’haver estat un estímul per a tota mena d’iniciatives, entre les quals, com a mínim, una discussió pública sobre autonomia energètica i alimentària. 

Ildefons Cerdà va ser el primer urbanista que va presentar una proposta d’ordenació urbana en la qual establia que tots els nous carrers havien de tenir arbres plantats i també els incorporava als interiors de les illes urbanes

La transició ecològica i la revolució digital que ens han venut potser no requereixen de combustibles fòssils, però sí d’ una quantitat descomunal de matèries primeres que, òbviament, són finites. Necessitem en molta abundància els anomenats minerals crítics, essencials pel progrés de la societat, entre els que destaquen disset elements químics: les terres rares. La Xina controla més del 60% de la seva producció i fins el 95% del seu processament.

Un congrés obert, amb una fórmula improbable, estructurat en vuit sessions virtuals, preparades una a una amb recepta artesana.

Per fortuna no viatjaven sols: aquí el gran encert. Vuit institucions i entitats, més de 25 ponents i un miler d’assistents els van acompanyar en l’exploració. Digueu-li ODS 17: la necessitat de fer aliances en educació ambiental, ja postulada com a lema per la primera edició del Congrés (Girona, 2018) va resultar decisiva perquè l’experiència fos plena i, sobretot, fructífera.

 

Propers actes

Dreceres