La primera reunió de la Taula de la Plana de Vic ha comptat amb la presència d’alcaldes, alcaldesses i representants dels 26 municipis de la Plana de Vic que formaran part del nou ens, així com del Consell Comarcal d’Osona qui copresidirà la taula conjuntament amb l'Ajuntament de Vic.
S'acaba de presentar l'últim informe sobre l'"Estat del clima", que confirma que l'any 2018 va ser el quart any més càlid mai registrat a nivell global. El nivell del mar o les concentracions de gasos d'efecte hivernacle a l'atmosfera van tornar a batre rècords. Els principals indicadors de canvi climàtic continuen amb la tendència coherent amb l'escalfament global.
La Red de Mujeres por una Transición Energètica Ecofeminista és un moviment ciutadà que ha entrat amb força en els debats i les actuacions per promure el canvi de model energètic. Parlem amb una de les seves representants, Gabriela López, per entendre quina és la visió d'aquesta corrent ecofeminista que reivindica una transició justa amb perspectiva de gènere.
Fernando Ferrando, enginyer industrial, ha dedicat tota la seva vida professional al desenvolupament e incorporació d’energies renovables i eficiència en la realitat energètica. Avui presideix la Fundación Renovables, una entitat ciutadana creada per sensibilitzar a la societat sobre la necessitat de fer realitat un canvi de model energètic amb l’estalvi, l’eficiència i les renovables com a principis bàsics.
Ana Huertas és facilitadora per a la transició i la permacultura. Actualment coordina el projecte internacional Municipis en Transició. Huertas aporta al diàleg una visió ecofeminista que posa el focus en la revolució intrapersonal, i el canvi profund en la forma de relacionar-nos, des de l'opressió a la col·laboració, creant una vida que pose les cures al centre. Amb el bagatge d'acompanyar a les comunitats, aborda també la necessitat d'esborrar la dicotomia entre poder públic i ciutadania i de crear espais de diàleg amb la inspiració de la democràcia profunda, per fer realitat els canvis urgents que necessitem.
Sant Fruitós de Bages continua el programa de cessió, de forma temporal, de les parcel·les que no estan ocupades als horts de La Sagrera i de Riu d’Or per tal de conrear-hi. Els horts es cediran als interessats per un període de 2 anys agrícoles, per tant des del 31 d’octubre de l’any inicial, fins el 31 d’octubre de l’any de venciment
Lluís Reales conversa amb el catedràtic de Geologia de la UB Miquel Canals, autor de l”Atles del mar. Fets i dades sobre les amenaces als ecosistemes marins". Aquest atles recull informació rigorosa i actualitzada sobre els perills que amenacen el mar a causa de l’activitat humana. Les dades que hi apareixen ens interpel·len, perquè tots som responsables, d’una manera o altra, del deteriorament de mars i oceans.
Un dels exemples en què se centra la investigació és la relació de dependència entre plantes i animals frugívors de la qual depèn la regeneració dels boscos: l'augment de la cacera de grans aus frugívores a la Selva Atlàntica brasilera afecta negativament la conservació d'aquest ecosistema tropical.
Des dels cims dels arbres fins a les profunditats dels oceans, la destrucció de la vida salvatge per part de la humanitat continua conduint a moltes espècies cap a l'extinció, segons la darrera "llista vermella" que mostra que un terç de totes les espècies avaluades està amenaçada. La destrucció d’hàbitats i la caça ha portat ara a set primats a disminuir, mentre que la sobrepesca ha empès dues famílies de rajades a una situació límit. La contaminació, les preses i la sobreexplotació d’aigua dolça són responsables de greus disminucions de la vida silvestre dels rius des de Mèxic fins al Japó, mentre que la tala il·legal està devastant els palos de rosa de Madagascar i les malalties estan reduint l'om americà.
La qualitat de les aigües en les capçaleres dels rius del Pirineu estan patint un augment alarmant de l'acidificació natural causa de l'augment de les temperatures i el canvi climàtic, segons un estudi liderat per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). L'estudi, que ha comptat amb la col·laboració de la Universitat de Girona i de la Fundació Biodiversitat i del Ministeri per a la Transició Ecològica, adverteix que el procés està en expansió i l'augment de compostos potencialment tòxics en les aigües podria arribar a afectar a la qualitat dels recursos hídrics a les parts mitjanes i baixes de les muntanyes.
