Aquest any, les condicions meteorològiques han permès que les barques de neteja de litoral treballessin 153 dies. Trenta embarcacions han format part de el dispositiu.
Un total de 21 centres escolars s’incorporen al programa Escoles + Sostenibles de Barcelona, que aquest curs tindrà com a eixos principals l’emergència climàtica, la contaminació de l’aire i el futur del planeta. Durant el curs els alumnes treballaran projectes per millorar la sostenibilitat a l’escola i el seu entorn.
En el marc del 1er Congrés de Qualitat de l'Aire es va constituir i reunir la Taula política per la qualitat de de l’aire del Vallès Occidental. Aquest òrgan, fruit de l’acord del Consell d’Alcaldies, ha d’elaborar el Pla Supramunicipal per la qualitat de l’aire de la comarca, amb el suport de la Diputació de Barcelona i la Generalitat de Catalunya.
Paral·lelament al PAMQA, el Departament treballa en l’elaboració de la que serà la nova Llei de protecció de l’ambient atmosfèric, que actualitzarà la normativa de 1983. Lla Llei adequarà el marc normatiu propi en matèria de protecció de l’ambient atmosfèric a la realitat jurídica, social i tècnica actual per garantir la seguretat jurídica, augmentarà l’eficiència en la gestió de la política de protecció de l’ambient atmosfèric, i se centrarà a reduir la contaminació atmosfèrica, sonora i odorífera a Catalunya. Així, el nou text recollirà aspectes com les zones de baixes emissions i inclourà altres formes de contaminació que no s’havien contemplat fa 36 anys.
Les poblacions d'aus d'ambients agrícoles s'han reduït gairebé un 20% en els últims 20 anys a Espanya, mentre que al medi urbà "el declivi de les aus comunes en el mateix període (1998-2018) és proper al 12%", segons l'última publicació del Programa de Seguiment Sacre de SEO / BirdLife.
La ciutat és un artefacte humà i és l’ésser humà l’espècie dominant, però aquest hàbitat és més ric en biodiversitat del que se sol pensar. Sergi García, de l'entitat Galanthus ens descobreix la fauna que habita a les nostres ciutats. És sorprenent conèixer la riquesa de vida que ens envolta. Des de falcons a eriçons, passant per granotes, mallerengues o ratpenats, milers d'animalons conviuen amb nosaltres, enmig del ritme frenètic de la ciutat. Si volem seguir gaudint dels serveis que ens ofereixen cal estar atents i respectar les condicions de vida que necessiten… com cita l’autor “ tots hi anem embarcats, persones i bestioles; tots naveguem junts en aquesta gran fragata que sembla que no es mogui però que va avançant pel mar del temps.”
Fa un segle que algunes ciutats del món estan reinventant-se conscients que els seus habitants necessiten espais més naturals per mantenir la salut física i mental. Per entendre què és la naturalització, que implica per als ciutadans i com és aquest procés internacional que està transformant també algunes ciutats catalanes, hem entrevistat una de les veus europees amb més experiència en el tema: Margarida Parés, responsable de biodiversitat de l’Ajuntament de Barcelona.
La nova plaça de les Glòries ja té habitants, a més de veïns. Animalons poc freqüents a l'antic nus viari freqüenten ara la petita zona verda estrenada a l'abril –en vigília electoral– com a primera fase del futur parc. Els passejants es fan creus de sentir grills cada nit entre el trànsit que encara envolta la plaça i de dia poder albirar estornells, garses, becs de corall, merles o tallarols capnegres, a més de les abelles, marietes, libèl·lules i papallones que s'alimenten constantment als arbustos florits. Fins i tot surten bolets a la gespa, una dotzena als punts on els aspersors reguen més del compte.
L’evidència disponible indica que la infraestructura verda urbana (els parcs urbans, els arbres dels carrers, les cobertes i els murs verds, etc.) pot contribuir de manera molt modesta a compensar les emissions de carboni, a reduir l’estrès per la calor i a disminuir la contaminació atmosfèrica de la ciutat. Si volem actuar sobre aquests problemes, hem de treballar sobre les fonts de pol·lució, perquè les mesures compensatòries basades en la natura no són, ni de lluny, suficients. Les estratègies d’infraestructura verda urbana tenen un paper complementari, i no alternatiu, a les polítiques de reducció de la contaminació.
Un estudi d'ISGlobal va avaluar l'impacte de la regeneració del Parc Fluvial del Besòs al barri de la Ribera. Els resultats reforcen l’evidència que la regeneració d’espais naturals en àrees urbanes és útil per crear oportunitats d’interacció social, espais per relaxar-se i divertir-se, i promocionar l’activitat física, millorant així la salut i el benestar de la població que utilitza aquests espais. A més, es podrien reduir les desigualtats entre grups de població més desafavorits en l’accés a espais naturals en entorns urbans.
