Jaume Terradas:" En ocells i mamífers n’hi ha prop de 1,5 milions de virus i pot ben ser que la meitat puguin passar als humans"

Periodista
04/05/2020 - 12:57
Font: Enciclopèdia.cat

Font: Enciclopèdia.cat

Jaume Terradas és biòleg, ecòleg i escriptor català. Professor emèrit d’Ecologia de la UAB. Investigador del CREAF en temes d’ecologia de la vegetació. I un dels pioners en l’àmbit de l’educació ambiental. L’entrevistem arrel del seu anàlisi en profunditat sobre la COVID-19 "Indispensables, de vegades letals. Els microbis, els virus i nosaltres" per tenir una anàlisi aprofundit del seu origen i els reptes que ens porta aquesta pandèmia.


Comencem pel principi. Què és un virus i quin és el seu impacte en la nostra història de vida a la Terra?

"Els bacteris en general són indispensables, però els que són patògens i els virus representen problemes molt importants. Una malaltia infecciosa pot fins i tot dur espècies a l’extinció, si hi contribueixen determinades circumstàncies"

Sense els microbis (i vull dir sobretot els procariotes, o sigui bacteris i arqueus) no hauria evolucionat la vida. Els virus probablement van aparèixer com formes parasitàries fetes de RNA i proteïnes, sense metabolisme, que s’expandiren en els procariotes. Infectaven les cèl·lules i ho van seguir fent amb les dels eucariotes. En el nostre genoma, al llarg de l’evolució, s’hi han integrat fragments de material genètic que poden ser d’origen víric. Els virus provoquen malalties infeccioses en plantes i animals que sovint són més probables quan les poblacions dels hostes són denses. La malaltia augmenta la mortalitat i redueix la densitat. Això té efectes en la població infectada i, de retruc, en l’ecosistema. El paper dels virus en la història humana és sobretot la d’una causa de morts, patiments i canvis importants, com passa amb els bacteris patògens. Els bacteris en general són indispensables, però els que són patògens i els virus representen problemes molt importants. Una malaltia infecciosa pot fins i tot dur espècies a l’extinció, si hi contribueixen determinades circumstàncies (p.e., que l’hoste tingui poblacions petites i un comportament poc gregari que faci que, per sota de cert llindar de densitat, sigui difícil trobar parella per reproduir-se).
 

Ens sembla que estem vivint una circumstancia excepcional. Però vostè ha comentat que el què ara veiem no és nou, ni en els efectes biològics ni en els socials i econòmics. En quin sentit?

"Coneixem menys de 300 virus que afecten els humans, però en ocells i mamífers n’hi ha segurament prop de 1.5 milions i pot ben ser que la meitat puguin passar als humans"

No és gens excepcional que hi hagi epidèmies. Sempre n’hi ha hagut. N’hi ha constància des de l’Antiguitat i són ben conegudes les de pesta negra de l’Edat Mitjana, que reduïren molt considerablement la població europea. Les més importants de les recents són la grip anomenada espanyola de 1918, que matà (el virus o les conseqüències en fam i altres coses) entre 40 i 50 milions de persones, força més que les que havien mort en la Primera Guerra Mundial que just acabava, i la SIDA, que ha causat uns 30 milions de morts. La grip de 1918 tingué efectes devastadors en l’economia. Hi ha epidèmies d’altres organismes que també han afectat els humans en aspectes socials i econòmics, com la fil·loxera de les vinyes, que va alterar molt la nostra agricultura i va expulsar molts pagesos cap a les ciutats, o la pesta bovina de 1890 que va matar de fam gran part de la població massai. Els exemples són innombrables. La gran emigració d’irlandesos a Amèrica va ser provocada per una crisi alimentària deguda a una infecció de les patates.
 

SARS, MERS, Ebola, zika... Per què tenim cada vegada més malalties noves?

"La invasió humana de la major part d’hàbitats de la Terra, el canvi climàtic, la globalització, l’elevada demografia i la concentració en zones urbanes son factors que afavoreixen l’aparició de brots epidèmics"

Coneixem menys de 300 virus que afecten els humans, però en ocells i mamífers n’hi ha segurament prop de 1.5 milions i pot ben ser que la meitat puguin passar als humans. I a més hi ha altres malalties infeccioses produïdes per bacteris, fongs, protozous, artròpodes, helmints... Els humans han anat envaint la major part d’hàbitats de la Terra i van entrant en contacte amb animals salvatges quan obren carreteres en les selves i altres hàbitats salvatges o hi construeixen o les converteixen en pastures i conreus. Això augmenta les possibilitats d’una transmissió. D’altra banda, també es consideren emergents les malalties que augmenten la seva àrea de distribució, cosa que pot ser deguda al canvi climàtic (malalties tropicals com la malària, el virus del Nil Occidental o el chikungunya s’estan escampant) i a la transformació de l’entorn que genera ambients favorables a la cria dels vectors d’aquests patògens, com ara mosquits. La globalització dels moviments de persones i coses contribueix a la propagació de malalties a llocs on abans no hi eren. L’elevada demografia i la concentració en zones urbanes són altres factors que afavoreixen l’aparició de brots epidèmics.
 

En aquest sentit, la crisi del COVID-19 ens ha deixat en shock, però algunes veus, com la seva, diuen que epidemiòlegs i ecòlegs fa anys que alertaven del ris del pandèmies. Per què no es va tenir en compte aquestes veus?

"Hi ha que molta activitat destructora de l’entorn està motivada per la persecució del lucre i una part ho està per la misèria que empeny a buscar-se la vida tallant boscos per conrear"

D’una banda, per ignorància, d’altra banda per cobdícia o per necessitat. La ignorància és molt gran, pensi que una part substancial de la població de l’encara primera potència mundial creu que la Terra és plana i que fou creada fa 6.000 anys. Després, hi ha que molta activitat destructora de l’entorn està motivada per la persecució del lucre i una part ho està per la misèria que empeny a buscar-se la vida tallant boscos per conrear.  Durant anys hem sentit allò dels temps de Clinton: és l’economia, imbècil. Un amic meu, Carles Castell, ha escrit un article al blog del CREAF que porta per títol És l’ecologia, imbècil. En part no s’ha escoltat les veus d’alerta per la mateixa raó que hi ha un actiu negacionisme del canvi climàtic: hi ha molts interessos en jóc. Hi ha qui pensa: els diners ara et aprés moi le déluge. Això tampoc és nou precisament.
 

Es un tema ampli, però com es relaciona aquest problema amb l’acció humana sobre el medi ambient?

Em repetiria:  moltes malalties infeccioses ens van venir de quan començaren l’agricultura i la ramaderia, sobretot del bestiar, com la verola o la tuberculosi. Estàvem canviant la manera d’usar el territori, però vam pagar aquesta quota. Desprès, els europeus ja més o menys resistents a aquestes malalties, les encomanaren a africans, indis d’Amèrica, indígenes de l’Oceania... I vam adquirir algunes malalties d’ells. Ara, l’expansió humana arreu, la densitat de les poblacions, l’alteració de l’entorn i el canvi del clima afavoreixen noves malalties.
 

De quina manera ens podem protegir en el futur de pandèmies similars o pitjors?

"Ens podem protegir  amb més coneixement dels possibles patògens, dels seus vectors, de la millor manera de gestionar el medi, etc., i amb més inversió en mesures preventives i de lluita"

Només amb més coneixement (que implica més recerca) dels possibles patògens, dels seus vectors, de la millor manera de gestionar el medi, etc., i amb més inversió en mesures preventives i de lluita. Les retallades de 2008 a Espanya en recerca i sanitat ens han debilitat molt a l’hora d’actuar contra aquesta pandèmia.
 

S’ha dit que la COVID-19 podria ser una arma biològica. Alguns comportaments de la Xina, com les amenaces a Austràlia si es fa una investigació independent, alimenten aquesta idea. Tenim clar d’on ve aquest virus i si es natural?

No crec massa en les teories conspiratòries. És evident que alguns Estats han treballat en armes biològiques, però tot sembla indicar que el COVID19, com el SARS, provenen de contactes entre animals i persones en els mercats d’animals vius de Wuhan. Emprar malalties infeccioses per combatre un país enemic pot ser tirar-se un tret al peu, ja que les pandèmies acaben afectant tothom.
 

Al seu parer, com s’hauria de fer el desconfinament? Si el perill disminueix podem relaxar-nos massa aviat?

"La resposta hauria de ser fer molts mes tests per veure no sols la proporció d’aquests portadors sinó també com estan distribuïts geogràficament. És sobre una base de coneixement d’aquesta mena que es pot desconfinar amb garanties"

No ho hauríem de fer. No sabem quina proporció de gent té el virus de manera asimptomàtica. Com que els nens i joves semblen ser menys susceptibles, molts poden ser portadors. La resposta hauria de ser fer molts mes tests per veure no sols la proporció d’aquests portadors sinó també com estan distribuïts geogràficament. És sobre una base de coneixement d’aquesta mena que es pot desconfinar amb garanties. Però per exemple fer-ho per províncies no té cap sentit. Hi pot haver gent que viu en un poble on no hi ha cap cas però potser a la capital de la província n’hi ha, i hi ha portadors asimptomàtics, encara que els casos hagin disminuït. Si deixem que els de ciutat vagin a passar uns dies al poble, potser escamparem la infecció. És molt clar, al meu entendre, que la indústria farmacèutica hauria d’estar produint tests pcr segurs i les administracions n’haurien de fer un ús intel·ligent. Com s’ha fet a Corea o a Alemanya. Però això ja queda lluny de l’ecologia i no em puc considerar expert.
 

Creu que tornarem en algun moment a poder tenir les interaccions socials que teníem abans, a una mena de normalitat?

Sí, les epidèmies s’acaben, de vegades retornen en onades, però això passarà i algun dia tindrem la vacuna.
 

Segons la seva visió. Quin és el futur que ve? Ens hem de preocupar per una pèrdua de llibertats? Serà aquesta una oportunitat per posar remei a la pèrdua de biodiversitat, la desforestació, el canvi climàtic…

Sento dir que em temo que és més fàcil que perdem llibertats (no sols per l’epidèmia, hi ha un declivi i desprestigi previ de les democràcies) que no pas que canviem la nostra manera de fer en relació als temes ambientals. M’agradaria molt equivocar-me, i és cert que hi ha una oportunitat per canviar. Espero que pugui ser així, amb l’esforç sobretot del jovent que ha de lluitar pel seu futur.


 

Categories: 
Etiquetes: 

Relacionats

Entrevista

És sens dubte una de les veus més rellevant de la crisi actual. Fernando Valladares, Doctor en Ciències Biològiques per la Universitat Complutense de Madrid, ha passat en unes setmanes a ser la veu més referenciada per fer arribar a la ciutadania, encara en shock per la pandèmia de COVID-19, la importància d ‘aturar la crisi ambiental i restablir l’equilibri de la natura per mantenir la nostra salut. Valladares té un discurs clar sobre la causa primordial d’aquesta crisi sanitaria, que no és una altra que la crisi global, i, sense alarmismes, ens indica que el que cal fer per protegir-nos és “deixar que la natura faci la seva feina”.

Opinió

Les alternatives inclourien la defensa dels serveis públics i els béns comunitaris, en la seva titularitat, gestió i provisió; per garantir que les cures i els serveis relacionats estiguin coberts per a tots. Per assegurar les sobiranies sobre els recursos, com és l’alimentària i l’energètica. I per preferenciar, en definitiva, nous models i opcions des dels ecofeminismes i des de l’economia feminista, ecològica, social i solidària.

Opinió

No sóc optimista: el més senzill hauria estat habituar-nos a lluitar units per importants i evidents objectius de tots, sigui parar pandèmies o defensar l'ambient comú, però només la ciència ho ha fet. Lamentablement, estem suspenent l'examen de la col·laboració entre diferents d'una manera fins i tot obscena.

Butlletí