És rellevant per a la salut la reducció de la contaminació atmosfèrica durant l'epidèmia de COVID-19?

Font: ISGlobal. Aquest article ha estat escrit per Xavier Querol, investigador de l'IDAEA-CSIC; Jose Luis Jiménez, investigador de la Universitat de Colorado-Boulder; i Jordi Sunyer, cap del Programa d'Infància i Medi Ambient d'ISGlobal

20/04/2020 - 13:43

La contaminació atmosfèrica a les ciutats de gran part del món està marcant mínims històrics. Durant l'epidèmia de la COVID-19 i, a causa de les mesures de confinament que estem vivint, la contaminació per diòxid de nitrogen (NO2), un dels principals contaminants relacionats amb el trànsit a les ciutats, ha baixat entre un 70% i un 80% a Barcelona des del 21 de març, segons dades de la Generalitat de Catalunya. S'estima que la disminució mitjana a les principals ciutats de tot Espanya podria ser del 64%, segons un estudi de la Universitat Politècnica de València (UPV). En gran part de les ciutats europees i d'arreu del món també s'està notant aquesta reducció, com a Londres que el NO2 ha disminuït aproximadament un 40% o a Nova York, amb una disminució de prop del 50% del monòxid de carboni (CO).

Foto: Agència Espacial Europea

Tot i que aquestes dades puguin semblar positives, la qualitat de l'aire és una carrera de fons i un problema estructural. Tot i que els nivells de contaminació atmosfèrica disminueixin durant unes setmanes o mesos, considerem que una reducció temporal no tindrà un impacte substancial per a la salut. Aquests són els nostres arguments:

 

1. Les crisis financeres mai han portat millores a les polítiques de qualitat de l'aire i del clima

Per norma general, el final d'una crisi financera no sol anar seguit de polítiques beneficioses per a la qualitat de l'aire i el clima –com es va poder comprovar també a la darrera crisi de 2008. Tenim diversos exemples a la història recent (espanyola i europea) en què, amb l'argument de la necessitat de sortir de la crisi, s'han implementat mesures que anaven en detriment de les polítiques ambientals, presentades com un fre o un límit a la recuperació econòmica.

El risc d'aquesta crisi per al medi ambient és que, un cop superada, "es debilitin" les polítiques per combatre la contaminació atmosfèrica, mitigar el canvi climàtic o protegir els ecosistemes, entre d'altres. Amb això no ens referim al fet que es modifiquin les actuals lleis, sinó al fet que es relaxi el desenvolupament de polítiques futures.

"El risc d'aquesta crisi per al medi ambient és que, un cop superada, "es debilitin" les polítiques per combatre la contaminació atmosfèrica, mitigar el canvi climàtic o protegir els ecosistemes, entre d'altres"

En aquest sentit, l'experiència de la crisi econòmica de l'any 2008 va ser nefasta en l'aplicació dels plans per introduir els nivells de protecció de qualitat de l'aire de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), recollits a la Directiva 1999/30/CE. Aquesta llei preveia la seva aplicació per l'1 de gener de 2010, però el procés es va anar retardant fins a l'any 2014, i llavors es va decidir dilatar encara més fins el 2020.

Un altre exemple és el cas del "diéselgate": no es va afrontar adequadament aquest problema per por de perdre vendes, que eren molt baixes per la crisi. Les polítiques ambientals, sovint, es veuen afectades per la por a posar traves al creixement econòmic. És comprensible, però de vegades aquestes pors poden produir errors garrafals.

Ryan Searle/Unsplash

Un altre efecte de les crisis és l'increment de les emissions durant la recuperació econòmica, com a resposta a l’augment de la producció i de la mobilitat. Ho podem veure ara amb la decisió de la Xina de construir dotzenes de noves centrals de carbó en un pla d'estímul per a la seva economia. Les obertura d'aquestes plantes, que tindrien una capacitat més gran que tot el sector del carbó de Polònia, podrien suposar una de les majors amenaces a la retallada mundial d'emissions. Segons Global Energy Monitor, impediran qualsevol intent per mantenir la temperatura de la planeta per sota dels 2 °C.

A més, quan la mobilitat urbana s'obri després del període d'alarma, podria ser que s'incrementi l'ús de vehicle privat enfront del transport públic, a causa de la por al contagi en el segon.
 

2. És difícil diferenciar quines xifres disminueixen per la meteorologia i quines per les mesures de la crisi

Efectivament, si baixa el nivell d'activitat en transport i indústria, disminueixen els nivells d'emissió de contaminants com PM10, PM2.5, NOx, SO2 i CO, entre d'altres. Però, quina quantitat es redueix?

"Atribuir quin percentatge de reducció es deu a la crisi o a la meteorologia, o saber per què les partícules PM10 i PM2.5 han disminuït menys del que s'esperava, requereix d'una anàlisi profunda"

Es requereixen estudis detallats perquè la meteorologia (pluja, vent, radiació solar, intrusions de pols africana) ha afectat els nivells dels contaminants de manera diversa abans i durant el confinament. Per tant, atribuir quin percentatge de reducció es deu a la crisi o a la meteorologia, o saber per què les partícules PM10 i PM2.5 han disminuït menys del que s'esperava, requereix d'una anàlisi profunda.
 

3. La nostra exposició a la contaminació canvia: del trànsit a les nostres cases

A més del que s'ha exposat, cal esperar una reducció de l'exposició personal als contaminants exteriors com NO2 pel simple fet de no sortir de casa i de no estar exposats al trànsit urbà i a altres fonts de contaminació atmosfèrica (indústria, port, obres, etc.).

Però, en el cas d'altres contaminants com les partícules ultrafines o els compostos orgànics volàtils, l'efecte pot ser invers depenent de les condicions de la llar: fumadors, cuines, detergents. És important tenir-ho en compte a l'hora de reduir el problema només a la contaminació atmosfèrica exterior. Un exemple és l'ús de lleixiu per a desinfecció, que produeix compostos altament tòxics, i requereix precaucions en el seu ús.
 

4. L'exposició a llarg termini a la contaminació atmosfèrica és la més perjudicial

La contaminació de l'aire té efectes aguts i a llarg termini sobre la nostra salut, però els primers són moderats en comparació amb els impactes de l'exposició a llarg termini.

Per exemple, els estudis mostren que les variacions diàries en la contaminació resulten en un augment de l'1% en la mortalitat per cada 10ug/m3 de partícules en suspensió (PM10). Per tant, no sembla probable que la reducció de la contaminació pugui tenir a curt termini un efecte beneficiós comparable en magnitud amb els efectes negatius de la pandèmia de COVID-19.

"No sembla probable que la reducció de la contaminació pugui tenir a curt termini un efecte beneficiós comparable en magnitud amb els efectes negatius de la pandèmia de COVID-19"

Tot i això, els efectes de la contaminació atmosfèrica a llarg termini sobre el risc d'emmalaltir o morir són més greus: amb el mateix augment mig de 10 ug/m3 en les concentracions de PM10 en el transcurs d'un any, el risc de mortalitat augmenta fins a un 15%. D'altra banda, els efectes a llarg termini de la reducció dels nivells de contaminació de l'aire durant l'epidèmia de COVID-19 són impredictibles. La potencial disminució durant aquesta primavera hauria de ser sostinguda en el temps perquè pogués reduir significativament el nombre de morts.

 

I és probable, com comentàvem en el primer punt, que la pressa per reactivar l'economia a la fi de la crisi torni els nivells de contaminació de l'aire a registres com els anteriors al confinament o fins i tot superiors. En aquest cas, en la mitjana de l'any 2020, l'efecte de disminuir la contaminació de l'aire durant l'epidèmia podria haver estat petit. Quan ens referim a la qualitat de l'aire, és important reduir l'exposició d'una persona, des del fetus fins a la tercera edat, es tracta de vèncer en una cursa de fons, no en un esprint de 100 metres.
 

"Els efectes a llarg termini de la reducció dels nivells de contaminació de l'aire durant l'epidèmia de COVID-19 són impredictibles. La potencial disminució durant aquesta primavera hauria de ser sostinguda en el temps perquè pogués reduir significativament el nombre de morts"

Què podem aprendre d'aquesta millora temporal de qualitat de l'aire?

La situació actual pot ser avaluada com un experiment positiu pel que fa a l'ozó (O3), ja que gran part de l'administració pública esgrimeix que no podem actuar sobre ell, i durant aquests mesos podrem veure una reducció dels seus nivells; així com per avaluar fins on és possible millorar la qualitat de l'aire en PM i NO2 i l'impacte de les fonts d'emissió sobre la mateixa.

Sens dubte, també estem aprenent que per motius de salut es poden fer grans intervencions a les ciutats i que canvis que semblaven impossibles s'han produït en pocs dies. Això obre la possibilitat que després de la fi de la pandèmia, s'esculli una via diferent de l'esbossada més amunt, i que haguem après del que ha passat. I hi hagi un canvi a les prioritats i l'aire net a les ciutats aparegui com un dels elements centrals dels nous temps. Al capdavall, l'OMS estima que cada any moren al món set milions de persones a causa de la contaminació atmosfèrica. Molt probablement més de les morts que la COVID-19 depararà.

Link a l'article original.


 

 

Etiquetes: 

Relacionats

Opinió

Les alternatives inclourien la defensa dels serveis públics i els béns comunitaris, en la seva titularitat, gestió i provisió; per garantir que les cures i els serveis relacionats estiguin coberts per a tots. Per assegurar les sobiranies sobre els recursos, com és l’alimentària i l’energètica. I per preferenciar, en definitiva, nous models i opcions des dels ecofeminismes i des de l’economia feminista, ecològica, social i solidària.

Opinió

No sóc optimista: el més senzill hauria estat habituar-nos a lluitar units per importants i evidents objectius de tots, sigui parar pandèmies o defensar l'ambient comú, però només la ciència ho ha fet. Lamentablement, estem suspenent l'examen de la col·laboració entre diferents d'una manera fins i tot obscena.

Entrevista

És sens dubte una de les veus més rellevant de la crisi actual. Fernando Valladares, Doctor en Ciències Biològiques per la Universitat Complutense de Madrid, ha passat en unes setmanes a ser la veu més referenciada per fer arribar a la ciutadania, encara en shock per la pandèmia de COVID-19, la importància d ‘aturar la crisi ambiental i restablir l’equilibri de la natura per mantenir la nostra salut. Valladares té un discurs clar sobre la causa primordial d’aquesta crisi sanitaria, que no és una altra que la crisi global, i, sense alarmismes, ens indica que el que cal fer per protegir-nos és “deixar que la natura faci la seva feina”.

Butlletí