El diputat d’Acció Climàtica, Xesco Gomar, ha presentat avui a la Cimera de Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic COP25, que se celebra a Madrid, les polítiques que es duen a terme des de la Diputació de Barcelona i el món municipal. Durant la seva intervenció, Gomar ha posat en valor el paper de la corporació com a "coordinadora europea del Pacte dels Alcaldes i les Alcaldesses pel Clima i l’Energia."
Vivim una època de canvis accelerats, l'ecosistema que suporta la vida manifesta símptomes d’esgotament i els cossos, com a territori, suporten també una dura càrrega derivada de les pressions del sistema de consum. Una de les més importants és l’impacte de la contaminació atmosfèrica en la salut
El port genera diversos impactes ambientals, en aquest reportatge, Miquel Ortega ens aporta informació de qualitat sobre la aportació d'aquesta infraestructura a la contaminació atmosfèrica per diòxid de nitrogen, partícules i CO2.
L'acció portada a terme en aquest espai ha aconseguit a més la recuperació d'espècies de peixos, ocells, mamífers i fins tot i papallones, al mateix temps que ha suposat la recuperació de nombroses espècies vegetals i l'eliminació d'altres espècies exòtiques, invasores en aquesta zona.
A la ciutat de Barcelona, en ple entorn urbà, hi viuen eriçons. Pot semblar una novetat simpàtica, però el fet és que alguns d'aquests animals moren en llocs on es fan obres. Des de fa cinc anys, una població d'eriçons ha trobat refugi en un solar de Sant Andreu que ara han començat a urbanitzar
Els arbres urbans, a banda d’aportar-nos múltiples beneficis, també ens permeten lluitar contra la contaminació. Les partícules solen enganxar-se a les fulles, concretament als pèls o tricomes que tenen. Per tant en zones amb alta concentració de contaminants interessarien els arbres perennes pel fet de treballar retirant contaminants tot l’any.
En el seu desè any, l'informe Emissions Gap avalua els darrers estudis científics sobre les emissions actuals i actuals estimades de gasos d'efecte hivernacle; ho comparen amb els nivells d’emissions permesos perquè el món avanci en un camí de menys cost per assolir els objectius de l’Acord de París. Aquesta diferència entre "on és probable que estiguem i on haurem de ser" es coneix com a bretxa d'emissions.
D'acord amb l'Organització Meteorològica Mundial, els nivells de gasos d'efecte hivernacle responsables del canvi climàtic han assolit un nou màxim. Aquesta tendència continuada a llarg termini fa que les generacions futures s’enfrontin a impactes cada cop més severs del canvi climàtic, incloent la pujada de temperatures, el clima més extrem, l’estrès hídric, l’augment del nivell del mar i la interrupció dels ecosistemes marins i terrestres.
S’ha constituït a L’Hospitalet la Taula d’Emergència Climàtica, integrada pels grups polítics de l’Ajuntament, tècnics municipals, entitats veïnals, socials i ambientals, i altres agents de la ciutat compromesos amb el clima i la salut. Amb la seva creació, es dona compliment a la moció sobre l’emergència climàtica aprovada per unanimitat al Ple municipal del passat mes de setembre.
El diòxid de carboni és el principal gas d’efecte hivernacle, però l’estadística de l’INE feta pública, inclou també com han evolucionat altres gasos responsables de l'escalfament global del planeta, com el metà (CH4) o l’òxid nitroso (N2O). Així, les emissions de diòxid de carboni (CO2) a l’atmosfera es redueixen el 2018 un 1,9%, les de N2O cauen un 2,8% i només augmenten les de metà un 0,1%.
