Els arbres poden contribuir a reduir la contaminació urbana?

Els investigadors destaquen la necessitat que es facin més estudis referents als carrers més contaminats de les grans ciutats

Font: Manel Cascante Torrella. Betevé

06/12/2019 - 13:49

Els arbres urbans, a banda d’aportar-nos múltiples beneficis, també ens permeten lluitar contra la contaminació. Les partícules solen enganxar-se a les fulles, concretament als pèls o tricomes que tenen. Per tant en zones amb alta concentració de contaminants interessarien els arbres perennes pel fet de treballar retirant contaminants tot l’any.

Els arbres urbans, a banda d’aportar-nos múltiples beneficis, també ens permeten lluitar contra la contaminació.

Com s’ho fan els arbres per fer que minvi la concentració de contaminants de l’aire?

Quan parlem de contaminants, convé diferenciar les partícules en suspensió —petites partícules de diàmetre inferior a 10 o 2,5 micròmetres— dels gasos contaminants, com el diòxid de nitrogen (NO2).

Corina Basnou, investigadora del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), explica que les partícules solen enganxar-se a les fulles, concretament als pèls o tricomes que tenen. Aquestes petites partícules acabaran precipitant al sòl posteriorment a causa de la pluja o bé quan les fulles caiguin a terra.

L’experta destaca que, en el cas dels gasos —els compostos químics—, és força més complex, però la idea simple és que entren a la fulla a través dels estomes, que són unes petites obertures que regulen l’intercanvi gasós a les fulles; pels estomes hi entren, per exemple, el diòxid de carboni necessari per a la fotosíntesi o l’oxigen que surt quan respiren. També en surt el vapor d’aigua de la transpiració.

La densitat d’estomes és característica de cada espècie, un fet que implica que cada fulla pugui retirar més o menys gasos de l’atmosfera. El gas contaminant s’acabarà incorporant, finalment, a la planta, tot i que l’experta aclareix que “és quelcom força més complex”, ja que té a veure amb la fisiologia foliar i altres processos interns de l’arbre.

Les fulles atrapen les partícules en suspensió

Com han de ser, les fulles?

La vegetació llenyosa és molt més eficient que l’herbàcia a l’hora d’emmagatzemar les substàncies i partícules contaminants gràcies a la seva major superfície foliar. Segons Basnou, “dins de la vegetació llenyosa, els arbres amb més fulles, fulles més amples i capçades més grans tenen més capacitat de filtració dels contaminants”.

L’experta del CREAF també destaca que són importants la forma i les característiques de la fulla. “Les fulles rugoses o amb pilositat com les de l’alzina tenen una capacitat més alta de retenció de contaminants, de partícules en suspensió en aquest cas”. El til·ler en seria un altre bon exemple, perquè té fulles molt grans i piloses.

Un altre criteri també rellevant és el de si les fulles són caduques o bé perennes. Els arbres perennes podran capturar contaminants al llarg de tot l’any; els caducs, només entre la primavera i la tardor.

En aquest sentit, per tant, en zones amb alta concentració de contaminants —en llocs amb molt de trànsit o a peu de carrer—  interessarien els arbres perennes pel fet de “treballar retirant contaminants” tot l’any. En altres carrers menys transitats, o en els quals es vulgui prioritzar tenir sol a l’hivern i ombra a l’estiu, es pot optar per plantar-hi arbres de fulla caduca.

Les fulles d’alzina són perennes, coriàcies i tenen pilositat.

El paper de la vegetació per pisos i les lianes

Als carrers més contaminats de les grans ciutats no tan sols interessen arbres amb grans capçades, sinó també poder tenir vegetació a diversos nivells.

Basnou explica que “convé tenir present que als vianants que circulen per les voreres els arribarà abans la contaminació que no pas a les capçades dels arbres”. Afegeix que “tot i que no s’han pogut fer gaires estudis específics de moment, interessaria posar vegetació a diferents nivells per poder fer un bon filtratge”.

A banda, també convé tenir presents aspectes microclimàtics com la direcció o la velocitat del vent que predominen en una zona o carrer.

Vegetació a diversos nivells al passeig de Sant Joan

Finalment, cal destacar el paper beneficiós de les lianes, ja que també tenen una superfície foliar molt alta i poden capturar contaminants. Així doncs,  és interessant poder fer créixer lianes a les façanes dels edificis, des de la base del carrer fins a la teulada.

Falten més estudis del paper dels arbres

Per tal de valorar la quantitat de partícules o gasos com l’NO2 que poden acumular les fulles, cal fer analítiques molt cares i complexes. Fan falta moltes mostres de fulles d’un mateix arbre i d’altres arbres, i conèixer també dades microclimàtiques concretes de la zona d’estudi, o el volum de trànsit.

Corina Basnou matisa, en aquest sentit, que encara hi ha molta feina per fer: “No hi ha cap estudi referent als carrers contaminats de Barcelona basat en mostreig de camp que relacioni la capacitat de certes plantes per regular la qualitat de l’aire. La majoria dels existents es basen en models, i per tant són més genèrics”.

Els dies de pluja contribueixen a rentar les fulles dels arbres.

 

 

Etiquetes: 

Relacionats

Article

Segons dades del darrer Eurobaròmetre el 58% de les personques enquestades consideren que la qualitat de l'aire ha empitjorat en els darrers 10 anys.

Notícia

S'han comparat les dades amb el 23 de desembre del 2019 qua havien començat les vacances de Nadal.

Article

Per salut, perquè el planeta ho necessita i perquè cal actuar davant l’emergència climàtica, l’1 de gener de 2020 entrarà en vigor la zona de baixes emissions (ZBE) permanent. Aquesta mesura limitarà la circulació dels vehicles més contaminants, reduirà un 15% les emissions de NO2 i millorarà la qualitat de l’aire. L’any 2018 la contaminació va provocar la mort de 351 persones a la ciutat.

Butlletí