Ciència

Ciència

Opinió

Avui sabem que n’hi ha bilions de virus i que exerceixen un rol molt important en els ecosistemes marins, doncs diàriament eliminen entre el 20 i el 40% de les bactèries presents als oceans. Tot apunta, a més, que tenen una funció important en els cicles biogeoquímics de l’oceà: segresten CO2 i intervenen en l’intercanvi de gasos atmosfèrics.

Notícia

La Càtedra durà a terme estudis i anàlisis, i farà el seguiment d’indicadors ambientals i turístics amb l’objectiu de facilitar la gestió ambiental i turística del municipi gabellí.

Notícia

La ciutat és el primer ecosistema del coneixement del món en ser reconegut com a membre de la Xarxa de Solucions pel Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides. Això permetra que la ciència i tecnologia de la capital catalana contribueixin efectivament a la consecució dels ODS i a l'Acord de París sobre el Canvi Climàtic, mitjançant la formació, la recerca, l'anàlisi de polítiques públiques i la cooperació internacional.

Entrevista

És sens dubte una de les veus més rellevant de la crisi actual. Fernando Valladares, Doctor en Ciències Biològiques per la Universitat Complutense de Madrid, ha passat en unes setmanes a ser la veu més referenciada per fer arribar a la ciutadania, encara en shock per la pandèmia de COVID-19, la importància d ‘aturar la crisi ambiental i restablir l’equilibri de la natura per mantenir la nostra salut. Valladares té un discurs clar sobre la causa primordial d’aquesta crisi sanitaria, que no és una altra que la crisi global, i, sense alarmismes, ens indica que el que cal fer per protegir-nos és “deixar que la natura faci la seva feina”.

Notícia

El projecte es basa en la col·locació d'uns sensors al subsòl de les vinyes que recullen dades sobre la pluviometria i l'assecament de la terra per poder tenir informació que permeti combatre la sequera del terreny.

Reportatge
Els investigadors destaquen la necessitat que es facin més estudis referents als carrers més contaminats de les grans ciutats

Els arbres urbans, a banda d’aportar-nos múltiples beneficis, també ens permeten lluitar contra la contaminació. Les partícules solen enganxar-se a les fulles, concretament als pèls o tricomes que tenen. Per tant en zones amb alta concentració de contaminants interessarien els arbres perennes pel fet de treballar retirant contaminants tot l’any.

Notícia

Des del COAMB es reclama que la nova opció de medi ambient a les oposicions al cos superior d’administració general de la Generalitatsigui exclusiva per als titulats en Ciències Ambientals, ja que, assegura, són els únics que tenen la formació idònia per cobrir la totalitat de les funcions definides en aquesta opció i són els que poden aportar una visió global i transversal del medi ambient.

Reportatge

L’evidència disponible indica que la infraestructura verda urbana (els parcs urbans, els arbres dels carrers, les cobertes i els murs verds, etc.) pot contribuir de manera molt modesta a compensar les emissions de carboni, a reduir l’estrès per la calor i a disminuir la contaminació atmosfèrica de la ciutat. Si volem actuar sobre aquests problemes, hem de treballar sobre les fonts de pol·lució, perquè les mesures compensatòries basades en la natura no són, ni de lluny, suficients. Les estratègies d’infraestructura verda urbana tenen un paper complementari, i no alternatiu, a les polítiques de reducció de la contaminació.

Notícia

La Diputació de Tarragona col·labora amb les Jornades 'Emergència Climàtica i Transició Energètica', que se celebraran a Tarragona del 7 al 10 d’octubre i es clouran amb un debat per definir una estratègia de territori per als propers anys.

Notícia

L’increment de la capacitat dels diferents tipus de sòls per absorbir i emmagatzemar carboni és una de les accions que es poden aplicar per mitigar els efectes del canvi climàtic

Entrevista

Fernando Camacho de Coca és doctor en física i director de l'empresa EOLAB (Earth Observation Laboratory). Vinculat al projecte europeu Copernicus i al Comitè Internacional de Satèl·lits d’Observació de la Terra, la seva veu està avalada per 20 anys monitorant diàriament l’escorça terrestre: temperatura, albedo, humitat, vegetació, incendis…

Opinió

Una gran pressió ambiental amenaça la vida dels milers d’ espècies que conformen la biodiversitat marina mediterrània, una de les més riques del món i la de les praderies de posidònia, un dels ecosistemes que més refugi ofereix a la vida marina com s’explica el documental Salvemos el Mediterráneo, que ha dirigit el biòleg i fotògraf submarí Manu San Félix.