Vols jugar un paper destacat a la nova generació d’especialistes en ecologia? La 2a edició de les Beques d’estiu del CREAF s’adreça a 4 estudiants d’universitat que vulguin desenvolupar el seu Treball Final de Màster amb la supervisió d’un investigadora o investigador del CREAF. Per això, cal haver-se matriculat a l’edició 2022-2023 del Màster en Ecologia Terrestre i Gestió de la Biodiversitat.
Joandomènec Ros ens cita al pati de l’Institut d’Estudis Catalans. És a casa. Impressiona parlar amb aquest home de ciència, tota una institució a Catalunya. No obstant, el seu tarannà sembla senzill i humil, cita en diverses ocasions al seu mestre Ramon Margalef. Ens diu que aquest llibre és un nou intent de ser escoltat, sobretot pels que tenen capacitat de decisió i no estan actuant. Ecòleg marí, docent i divulgador científic des de fa més de 30 anys, ens convida a assumir a nostra responsabilitat i ser masovers d’aquest món.
El llibre “Cal que siguem masovers del món” ha estat publicat per l’editorial Empúries.
Xavier Soler ha avançat la seva tornada d’un viatge només per atendre’ns. Ens cuida durant tot el procés fins arribar a la seva casa davant del mar a Vilanova i la Geltrú. És molt important per ell arribar a la gent, per això s’explica amb la passió d’aquell que ha passat anys entenent els processos naturals del planeta i el funcionament de l’esser humà i necessita transmetre els seus coneixements abans de marxar. És passió i és deure ètic, ens diu. Veu amb netedat el camí i ens crida a redreçar la ruta amb urgència. Dir la veritat amb vehemència és ja en aquest moment un exercici de tendresa.
Es considera més naturalista que artista, tot i que l’art –o la il·lustració- naturalista és la seva professió des de fa quasi 20 anys. Amplament conegut al món de l’educació ambiental Toni Llobet ens ha ofert la seva mirada sobre com l’art pot estar al servei de l’alfabetització ambiental, és una mirada irreverent i a l’hora plena de compromís amb el territori i la conservació de la natura.
En un món globalitzat l’arribada d’espècies exòtiques provinents de regions allunyades del seu hàbitat és cada cop més freqüent. El problema apareix quan aquestes espècies s’adapten al nou entorn, comencen a reproduir-se i esdevenen invasores. Per analitzar el risc que una planta o animal exòtic es converteixi en invasora i per valorar les actuacions que cal fer un cop ho és, la iniciativa EXOCAT ha publicat dos manuals específics.
L’equip va trobar ous de tauró gat adherits a plàstics, un fet no documentat fins ara. Foto: Arnau Subías
Un nou estudi liderat per membres de la Facultat de Ciències de la Terra de la UB i l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) ha revelat que la presència de plàstics al mar podria contribuir a la introducció i transport d’espècies marines no autòctones que s’adhereixen a aquestes partícules d’origen antropogènic. En el marc del treball, publicat a la revista especialitzada Marine Pollution Bulletin, l’equip científic va identificar diverses espècies adherides a una sèrie de residus plàstics, tant flotants com presents a les platges i al fons marí, de la costa catalana.
Descriure aquesta activitat metabòlica, especialment en aigües profundes de l'oceà, té importants implicacions en el cicle biogeoquímic de l'Hg, ja que aporta informació sobre les raons per les quals s'incrementen els nivells de metilmercuri i, en última instància, pot ajudar a entendre millor les cadenes tròfiques marines i com afecta el mercuri als diferents nivells de la cadena i a la salut humana.
La nostra resposta a la crisi ambiental requereix una urgent i millor comprensió dels lligams entre la física, la biologia i la cultura. I això vol dir una millor comprensió de l’evolució de la vida i del nostre lloc en ella.
Davant la situació d’emergència climàtica, governs i grans empreses estan veient en l’hidrogen la solució de la crisi energètica. Des de l’ODG i conjuntament amb l’alumnat del Màster en Ciència i Tecnologia de la Sostenitat (ISST-UPC) en destaquen les problemàtiques i proposen com hauria de ser la seva implementació des d’una perspectiva ecosocial justa.
El nou mapa d’alta resolució de l’arbrat de Catalunya, elaborat per l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) i el CREAF, permet determinar les variables biofísiques dels boscos catalans, com el carboni emmagatzemat, amb una resolució 2500 vegades més alta que els inventaris forestals tradicionals. Aquest coneixement profund suposa un salt qualitatiu en la planificació i gestió forestal, i es traduirà en el desenvolupament de polítiques més efectives, una millor prevenció dels incendis i el desenvolupament de projectes de caire mediambiental i d’ordenació més eficients.
S’ha publicat l’Observatori per a la Sostenibilitat de la Garrotxa de l’any 2021. Aquest document d’edició anual, finançat per la Diputació de Girona, ha estat redactat per tècnics del Consorci SIGMA i recull un seguit d’indicadors d’interès general relatius a la sostenibilitat de la comarca.
Ciència
