A dia d’avui, a Catalunya disposem de més coneixements assequibles sobre l’estat i tendències de la majoria dels hàbitats, sistemes i processos naturals, dels que mai havíem tingut a l’abast. El desconeixement, doncs, ja no pot ser cap excusa, ni per a l’omissió, ni per accions contraproduents.
Unes 200 persones van acompanyar els especialistes del sector en unes jornades amb debat, ponències magistrals i tallers participatius en tres espais habilitats en paral·lel a la co-capital del Vallès Occidental.
Vivim temps de ciència ficció que recorden la literatura del gènere de catàstrofes dels vuitanta. Molts elements d’aquelles novel·les ja formen part de la nostra quotidianitat: escassedat de recursos, conflictes per l’energia, fenòmens meteorològics, auge dels autoritarismes. Ara aquests temes estan a l’agenda política i tenen la crisi ecològica i climàtica en la seva base. Com podem evitar caure en una mena d’ecocatastrofisme postmodern, estèril i pessimista? Potser ens cal més ciència i menys ficció?
Enguany se celebra la segona edició del "Mes de la Ciència Ciutana i la Natura" amb 14 tallers gratuïts que es duran a terme del 18 d'octubre al 20 de novembre a les províncies de Barcelona, Girona i Tarragona.
Les pandèmies són impredictibles però hi ha deu factors que sabem amb tota seguretat que estan vinculats a la seva aparició. Són aquests que descrivim a continuació. Podem tractar de gestionar-los de forma convenient o seguir com fins ara: fent quasi tot el possible per tal que la propera pandèmia esclati com més aviat millor.
La biogeoquímica Rosalind Rickaby estudia les interaccions que es donen a l'oceà entre biologia, geologia i química, així com les adaptacions dels organismes prehistòrics als canvis climàtics del passat. Actualment, un dels seus reptes professionals consisteix a aconseguir incrementar la capacitat de captura de CO2 atmosfèric de l'oceà.
Joandomènec Ros ens cita al pati de l’Institut d’Estudis Catalans. És a casa. Impressiona parlar amb aquest home de ciència, tota una institució a Catalunya. No obstant, el seu tarannà sembla senzill i humil, cita en diverses ocasions al seu mestre Ramon Margalef. Ens diu que aquest llibre és un nou intent de ser escoltat, sobretot pels que tenen capacitat de decisió i no estan actuant. Ecòleg marí, docent i divulgador científic des de fa més de 30 anys, ens convida a assumir a nostra responsabilitat i ser masovers d’aquest món.
El llibre “Cal que siguem masovers del món” ha estat publicat per l’editorial Empúries.
Xavier Soler ha avançat la seva tornada d’un viatge només per atendre’ns. Ens cuida durant tot el procés fins arribar a la seva casa davant del mar a Vilanova i la Geltrú. És molt important per ell arribar a la gent, per això s’explica amb la passió d’aquell que ha passat anys entenent els processos naturals del planeta i el funcionament de l’esser humà i necessita transmetre els seus coneixements abans de marxar. És passió i és deure ètic, ens diu. Veu amb netedat el camí i ens crida a redreçar la ruta amb urgència. Dir la veritat amb vehemència és ja en aquest moment un exercici de tendresa.
Ciència
