10 alertes que la ciència del clima llança a l’inici de la COP28

L’investigador del CREAF Marcos Fernández, qui ha rebut amb la beca de l’European Research Council (ERC), és l’únic representant d’Espanya d’un informe que aporta diverses evidències científiques que indiquen que no estem sent capaces de mitigar les emissions dels gasos d’efecte d’hivernacle i, per tant, el planeta està avançant de forma accelerada cap al límit 1,5 °C que es recull l’Acord de París. Per a reduir al màxim la magnitud i el temps en què estiguem per sobre, és urgent reduir la nostra dependència als combustibles fòssils i, en canvi, hem d’augmentar ràpidament el ritme en què es desplega l’energia renovable. Així mateix, tots els països haurien de buscar una transició equitativa i justa, minimitzant els impactes socioeconòmics en els segments més vulnerables de la població.

“Aquest informe és especialment rellevant per a la COP28, que precisament subratlla que necessitem accions transformadores per fer front a la crisi climàtica”. Marcos Fernández, investigador del CREAF

L’informe també adverteix que fins ara els embornals de carboni terrestres i marins han crescut mentre augmentaven les emissions de CO₂, però la recerca està revelant que hi ha una gran incertesa sobre com respondrà la natura al canvi climàtic. En aquest sentit Fernández, un dels autors d’aquest capítol, explica que “històricament, en el balanç global de carboni els ecosistemes terrestres han absorbit un 30% i els oceans al voltant d’un 25%, però és molt possible que absorbeixin menys carboni del que s’havia previst en el futur”. Per tant, els esforços dirigits a reduir emissions mitjançant solucions basades en la natura són una prioritat immediata, sobretot perquè serveixen per augmentar els embornals de carboni complementaris i ajuden a compensar emissions difícils d’eliminar. Un exemple d’aquestes solucions seria restaurar boscos tropicals o torberes i aiguamolls. 

Imatge: Future Earth.

El treball ‘10 New Insights in Climate Science’ l’han consensuat 67 científics i científiques de 24 països i s’exposaran en un acte dedicat en la COP28 el 3 de desembre. És fruit d’una iniciativa conjunta de Future Earth, Earth League i el World Climate Research Programme (WCRP). Es fa cada any des del 2017 i es dirigeix a la comunitat científica i política internacional. L’objectiu és ajudar a prendre decisions amb base científica. “Això és especialment rellevant per a la COP28, que precisament subratlla que necessitem accions transformadores per fer front a la crisi climàtica”, finalitza Fernández. El CREAF és l’únic centre d’Espanya que participa en l'estudi.

Els 10 missatges clau

1. Superar els 1,5 °C està esdevenint inevitable de manera accelerada. És fonamental reduir al màxim la magnitud i el temps en que estiguem per sobre dels 1’5 °C per disminuir les pèrdues i danys, així com el risc de canvis irreversibles. Diverses evidències indiquen que no estem sent capaços de mitigar les emissions dels gasos d’efecte hivernacle i que així, no hi ha cap ruta que eviti superar els 1,5 °C d’escalfament global durant almenys algunes dècades. Només seriem capaços mitjançant transformacions veritablement radicals que encara no s’han observat.

2. Es necessita una sortida ràpida i gestionada de la nostra dependència en els combustibles fòssils per romandre dins del rang d’objectius de l’Acord de París. El pressupost de carboni es redueix ràpidament i els governs i el sector privat han de deixar de fer possible projectes dependents dels combustibles fòssils, accelerar la retirada de la infraestructura existent i augmentar ràpidament el ritme en què es desplega l’energia renovable. Els països amb ingressos més alts han de liderar la transició i proporcionar suport als països amb més baixos ingressos. Tots els països haurien de buscar una transició equitativa i justa, minimitzant els impactes socioeconòmics en els segments més vulnerables de la població. 

.

Imatge: Future Earth.

3. Calen polítiques robustes per assolir una eliminació efectiva del diòxid de carboni mitjançant la natura a una escala prou elevada. La capacitat de reduir carboni (emissions negatives) de la natura serà necessària per abordar les emissions difícils d’eliminar i per reduir la temperatura global. Tot i això, aquesta capacitat natural no substitueix el fet que s’han de reduir de forma ràpida i profunda les emissions. La capacitat mitigadora de la natura (que es basa principalment en els boscos), s’ha de compaginar amb una acceleració ràpida i una implementació a gran escala d’altres mètodes que permetin eliminar CO2 de forma permanent, i fer-ho amb el suport d’una governança més robusta i una millor supervisió. 

4. Dependre excessivament dels embornals naturals de carboni és una estratègia arriscada: la seva contribució futura és incerta. Fins ara, els embornals de carboni terrestres i marins han crescut mentre augmentaven les emissions de CO₂, però la recerca està revelant que hi ha una gran incertesa sobre com respondran al canvi climàtic els boscos i els oceans. És molt possible que aquests embornals absorbeixin menys carboni en el futur del que s’ha projectat a partir de les avaluacions existents. Per tant, els esforços dirigits a reduir emissions mitjançant solucions basades en la natura (SbN) són una prioritat immediata, sobretot perquè serveixen per augmentar els embornals de carboni de manera complementaria i ajuden a compensar emissions difícils d’eliminar. Aquest és el capítol on ha contribuit Marcos Fernández del CREAF.

Imatge: Future Earth.

5. Cal una governança conjunta per abordar les emergències interconnectades del clima i la biodiversitat. Les convencions internacionals sobre canvi climàtic i biodiversitat (la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic UNFCCC, i la Convenció sobre la Diversitat Biològica CBD, respectivament) han de trobar una millor alineació. Dos exemples d’accions clau en la direcció correcta són, d’una banda, garantir que l’assignació de finançament climàtic per la custòdia la natura i, de l’altra, reforçar la col·laboració concreta entre ambdues convencions.

6. Els esdeveniments combinats amplifiquen els riscos climàtics i incrementen la seva incertesa. Els esdeveniments combinats fan referència a una combinació de múltiples impulsors i/o riscos (simultanis o seqüencials), i els seus impactes poden ser més grans que la suma dels esdeveniments individuals. Identificar i preparar-se per a esdeveniments combinats específics és crucial per gestionar els riscos i proporcionar suport en situacions d’emergència. California ha tingut episodis combinats de sequera, onades e calor i tempestes de pols que han afectat la població i els conreus.

7. La pèrdua de glaceres a les muntanyes s’està accelerant. La desglaciació com a resposta al canvi climàtic encara és més ràpida a zones d’alta muntanya, com ara l’Himàlaia i les regions polars. Això amenaça les poblacions ubicades riu avall amb escassetat d’aigua a llarg termini (aproximadament 2.000 milions a tot el món), i exposa els habitants de les muntanyes a majors riscos, com ara les inundacions sobtades.

8. La immobilitat humana en àrees exposades a riscos climàtics està augmentant. Les persones que encaren riscos climàtics poden ser incapaces o no estar disposades a traslladar-se, i els marcs institucionals existents no tenen en compte la immobilitat i són insuficients per anticipar o donar suport a les necessitats d’aquestes poblacions.

Imatge: Future Earth.

9. Fer més operativa la justícia i dotar-la de noves eines permet una adaptació climàtica més efectiva. Fer seguiment de les diferents dimensions de la justícia i incorporar-les a la planificació i avaluació estratègiques d’adaptació al clima pot  pot augmentar la resistència al canvi climàtic i reduir el risc de mala adaptació.

10. Reformar els sistemes alimentaris contribueix a una acció climàtica justa. Els sistemes alimentaris tenen un paper clau en l’acció climàtica, amb opcions viables de mitigació que abasten des de la producció fins al consum. No obstant això, les intervencions s’haurien de dissenyar amb i per a l’equitat i la justícia com a resultats vinculats, i la implementació de mesures de mitigació s’hauria de fer de manera inclusiva amb diversos interessats en múltiples escales.