El bosc de ribera s'ha degradat al llarg de la història i es considera una zona d'especial protecció per la Unió Europea. Catalunya rebrà una subvenció de 2,5 milions d'euros de la Unió Europea per protegir els seus boscos de vernedes. En concret, el projecte Life Alnus actuarà a les conques de l’Alt Ter -Osona i Garrotxa-, del Besòs –Vallès Oriental-, i Alt Segre –Cerdanya-.
El centre de recerca Motion Control and Industrial Applications (MCIA) de la UPC al Campus de Terrassa, juntament amb el Centre Tècnic de SEAT i Mavilor, ha desenvolupat una cadena de tracció amb motors que es mouen gràcies a la combinació de les forces magnètiques que generen imants permanents i que permetrà fabricar vehicles elèctrics més econòmics, robustos i eficients. L'elevat potencial d'aquesta tecnologia representa un important avenç cap a la fabricació a gran escala de vehicles elèctrics interurbans.
Entrevistem la Yolanda Melero, doctora en Biologia amb els seus estudis en comportament i dinàmiques de les poblacions de visó americà. Segueix indagant al CREAF en el funcionament de les poblacions animals, però ara a través de les papallones per entendre com dissenyar ciutats aptes per albergar biodiversitat.
La il·lustració científica és una disciplina artística i científica gairebé desconeguda, fins i tot pels mateixos científics, però que resulta vital per reflexionar, entendre i comunicar la ciència. La il·lustració és la forma més científica que tenim per poder copsar dades visuals: una il·lustració pot emfatitzar, mostrar angles impossibles o donar la incidència i detalls exactes que un fet científic requereix.
Fa dos anys un equip d’investigadors de l’Institut Català d’Investigació Química (ICIQ) va trobar una fórmula per separar el CO2 d’altres gasos i així evitar que s’emeti a l'atmosfera. L’impacte del descobriment ha esta tal que, per primer cop, l’ICIQ ha creat una spin-off per comercialitzar-lo a partir del 2019: Orchestra Scientific. Sostenible ha parlat amb Cristina Sáenz de Pipaón, directora general de la nova empresa, i investigadora que ha participat en aquesta recerca. En aquesta entrevista explica els detalls d’aquest mètode de captura de CO2 i quin és el seu potencial d’aplicació, que va de la limitació de les emissions causants de l’escalfament global fins a l’estímul en l’ús d’energia renovable (biogàs).
Investigadors de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Agrària de la Universitat de Lleida participen en un projecte LIFE sobre mitigació del canvi climàtic. L'objectiu del projecte LIFE CLIMARK és promoure la gestió forestal multifuncional per a la mitigació del canvi climàtic, a través del disseny d'un mercat local de crèdits climàtics que compensa carboni, biodiversitat, aigua i reducció d'emissions potencials causades per incendis forestals.
El sistema ha estat patentat per investigadors del Departament d’Enginyeria Química de la Universitat Rovira i Virgili
Investigadors del Departament d’Enginyeria Química de la Universitat Rovira i Virgili patenten un sistema que imita la fulla d’un arbre per absorbir C02 a alta velocitat i transformar-lo en biocombustible. Han aconseguit millorar el model natural de fotosíntesi, augmentant de quatre a deu vegades més la capacitat d’acumulació de CO2 respecte a les fulles dels arbres.
El jurat ha atorgat, per unanimitat, el premi al treball “Citizen science provides a reliable and scalable tool to track disease-carrying mosquitoes”, publicat el passat octubre de 2017 a la prestigiosa revista Nature Communications. Els premiats d’aquesta edició en la modalitat de treballs sobre Ciències de la Terra i Ambientals han estat Aitana Oltra, Frederic Bartumeus i John R.B. Palmer per aquestl treball científic on la participació ciutadana ha estat clau per estudiar el mosquit tigre.
Maria del Carmen Llasat és professora titular del Departament de Física Aplicada de la Universitat de Barcelona (UB), on dirigeix el Grup d’Anàlisi de Situacions Meteorològiques Adverses (GAMA). Doctorada en Ciències Físiques, la seva investigació es va centrar inicialment en la millora del coneixement i prevenció de les inundacions en un marc de col·laboració interdisciplinària, i es va ampliar a altres riscos naturals, el seu impacte social i la sensibilització de la societat envers aquests riscos. Maria del Carmen Llasat ha participat en una vuitantena de projectes de recerca i és autora, junt amb altres experts, del capítol sobre riscos d’origen climàtic del Tercer Informe sobre el Canvi Climàtic a Catalunya.
Ciència
Maria del Carmen Llasat és professora titular del Departament de Física Aplicada de la Universitat de Barcelona (UB), on dirigeix el Grup d’Anàlisi de Situacions Meteorològiques Adverses (GAMA). Doctorada en Ciències Físiques, la seva investigació es va centrar inicialment en la millora del coneixement i prevenció de les inundacions en un marc de col·laboració interdisciplinària, i es va ampliar a altres riscos naturals, el seu impacte social i la sensibilització de la societat envers aquests riscos. Maria del Carmen Llasat ha participat en una vuitantena de projectes de recerca i és autora, junt amb altres experts, del capítol sobre riscos d’origen climàtic del Tercer Informe sobre el Canvi Climàtic a Catalunya.