Pep Canadell: “La transició energètica no s’aconseguirà perquè la gent es faci ambientalista, sinó perquè és més barata, neta i justa”

Font: SINC

02/11/2021 - 12:48

Ens hem quedat sense temps per a propostes davant la crisi climàtica, necessitem passar a l'acció de forma immediata. Lo que passi a aquesta Cimera del Clima de Glasgow (COP26) marcarà el nostre futur. Per Pep Canadell, director del Global Carbon Projet, els compromisos han de fixar-se per al 2030, perquè el 2050 està massa lluny i “la meitat dels polítics que diuen que els van a complir estaran morts”.

Des de Canberra (Austràlia), l'espanyol Pep Canadell dirigeix el Global Carbon Project, un consorci científic mundial que estudia l'impacte del cicle de carboni global en el canvi climàtic. Els seus informes donen a conèixer el conjunt dels gasos d'efecte hivernacle provocats tant per les activitats humanes, com pel propi sistema de la Terra.

A més, és membre de l'agència nacional de ciències d'Austràlia (CSIRO, per les seves sigles en anglès) –país que ha anunciat recentment que es compromet a tenir emissions zero l'any 2050–, i un dels autors de l'últim informe del Panel Intergovernamental de Canvi Climàtic (IPCC, per les seves sigles en anglès), publicat a l'agost, que alertava de l'objectiu que l'augment de la temperatura global no arribi  als 1,5 ºC al finals del segle està cada vegada més lluny.

"Hem tardat tant en fer una acció agressiva, que hem perdut l'oportunitat de quedar-nos a 1,5 ºC, encara que paràrem totes les emissions"

En quin punt ens trobem en aquest moment de crisi climàtica?

Estem als escenaris d'escalfament intermedis. Aquells que hem estudiat a l'IPCC que són més calents que els objectius de l'Acord de París –que indica quedar-se per baix dels 2 ºC–. En aquest moment estem seguint la senda de 2,3 ºC a 2,7 ºC, clarament molt per sobre. És important l'avaluació que publicàrem a l'agost, perquè anem a arribar als 1,5 ºC i els anem a superar a principis d'aquesta dècada que venim, fem el que fem. No ho dic en el sentit de que és inevitable estar en males condicions, sinó que el fet és que hem tardat tant en fer una acció agressiva, que hem perdut l'oportunitat de quedar-nos a 1,5 ºC, encara que paràrem totes les emissions. De tal manera que, si aconseguim aquest objectiu a finals d'aquest segle serà perquè després d’arribar a emissions zero haurem de començar a treure molt diòxid de carboni de l'atmosfera. Això és important, perquè és una qüestió bastant diferent del que hem estat parlant des de la convenció que s'ha establert fa 30 anys, en la qual hem de parar i frenar les emissions. Ara a això hem de  sumar-li a més, que quan acabem haurem de treure molt diòxid de carboni, perquè ho hem sobrepassat.

Això implica que els científics ja descarten estar per sota d'1,5 ºC d'augment de temperatures globals? Ningú no té autoritat per dir que hem perdut l'objectiu d'1,5 ºC, però serà molt difícil que puguem parar a emissions zero i l'objectiu principal és que això passi en algun moment per estar per sota dels 2 ºC, que és igualment complex . No tenim més temps per pensar el que cal fer, cal fer-ho ja.

Si s'aconsegueixen les emissions zero, com eliminarem el CO2 de l'atmosfera? Amb noves tecnologies o amb les ja existents?

Qualsevol forma de treure diòxid de carboni és bona. El primer que hom pensaria que podem fer és plantar arbres i restaurar les zones degradades que tenim a tot el món. Aquelles que han estat abandonades, però estan molt degradades. Això ens pot ajudar una mica, però cal fer-ne molt més. S'han començat a fer petits projectes pilot a Suïssa i Groenlàndia per absorbir CO2 i col·locar-lo sota el substrat geològic. Però és extraordinàriament car, per això crea dubtes de la seva viabilitat. Tot i que també els panells solars eren molt cars i ara no.

 

Aquesta fita de no sobrepassar els 1,5 ºC o estar per sota dels 2 ºC és una mitjana global. Com afecta cadascuna de les regions del planeta on vivim centenars de milers de persones?
Com que és una convenció global cal prendre aquestes mitges que són molt poc interessants a escala regional. És clar que l'important és el que passa on vius, però en una convenció d'aquest tipus és impossible d'acordar. De fet, ni l'1,5 ºC ni els 2 ºC és una cosa màgica, però cada dècima de grau que augmentem és augmentar l'impacte i el que hem de parar és a l'1,6 o l'1,7. Els 2 ºC són globals per al planeta. Però la Terra de mitjana s'escalfarà amb aquest objectiu a 2,4 ºC com a mínim, i l'oceà una mica per sota dels 2 ºC. És a dir, és una meta global de tota la superfície del planeta inclosos els oceans, cosa que ja està tot considerada a l'Acord de París.

"Hem fet moltes coses al món quan hi ha hagut una emergència, no hi ha raó perquè políticament no s'hi posin, si hi ha realment un interès"

La revista One Earth va publicar fa pocs dies que no hi ha precedents històrics per a una aturada d'emissions tan ràpida a l'època industrial, ho aconseguirem?

No hi ha precedents perquè mai no hem hagut de tallar tan ràpidament les emissions. No hem fet res. L'any passat van baixar perquè era un moment sense precedents, tots ens vam quedar a casa. Però això no indica res, ni ens ajuda a desenvolupar aquest futur. Hem fet moltes coses al món quan hi ha hagut una emergència, no hi ha raó perquè políticament no s'hi posin, si hi ha realment un interès. El que és important és que el que estem proposant per a aquesta transició energètica és una cosa positiva. No acabarem en una societat pitjor. És al revés. Un bé per al clima és un bé per a nosaltres. És important que la gent sàpiga que hi ha milers de persones que es moren prematurament per la pol·lució.

Els mitjans de transport basats en combustibles fòssils són un dels cavalls de batalla d'aquesta crisi climàtica i un dels temes a tractar a les COP de l'ONU, què estem fent?

Específicament, en els últims 15 anys gràcies al fet que la Comunitat Econòmica Europea va promoure els cotxes dièsel, hi ha estudis que diuen exactament la mortalitat que ha causat tota aquesta pol·lució extra, que Europa no tenia fa 20 anys. Es va començar sense cap sentit a produir aquest tipus de cotxes, que suposadament reduïen la quantitat de combustibles fòssils de la locomoció. És increïble com acceptem coses que són perjudicials i no altres que ens milloren la vida, com ara tenir una mobilitat més ràpida a energies netes, que té molts beneficis, especialment per a les ciutats del món on les poblacions són molt denses. Jo visc a Canberra a Austràlia, que tenim l'aire net perquè hi ha poca gent. Però a la major part del món això no passa. La societat hauria d'entendre el que està acceptant amb el sistema energètic actual, per passar a un de molt més beneficiós i econòmic. No és només el que ens costa aquesta transició, sinó tot el que haurem de pagar pels impactes de la crisi climàtica.

"La societat hauria d'entendre el que està acceptant amb el sistema energètic actual, per passar a un de molt més beneficiós i econòmic. No és només el que ens costa aquesta transició, sinó tot el que haurem de pagar pels impactes de la crisi climàtica"

Les emissions han tornat a pujar aquest 2021, què ha motivat aquest increment després de passar el més dur d'una pandèmia que les va paralitzar momentàniament?

Precisament els resultats de totes les emissions de 2021 els publicarem d'aquí a dos dies, el 4 de novembre. El que ja us podeu imaginar és que les emissions a la Xina han estat extraordinàries aquest any i el passat. La resta del món també s’ha tornat a posar al dia molt ràpidament. És una cosa esperable perquè és com si haguessis aparcat el cotxe (de combustible fòssil) al carrer l'any passat, i ara que ja el pots agafar generes les mateixes emissions que abans. Nosaltres tenim el mateix sistema energètic que teníem abans de la COVID, per tant, no cal fer massa càlculs per entendre que, tan aviat com s'acaba es recupera. Això passa amb totes les crisis, quan surts del primer o segon any, hi ha un rebot, les economies s'acceleren més ràpid i intenten recuperar tot el que van perdre.

"Hi ha més de cent països que han llançat els seus compromisos per al 2050, però no hi ha res que asseguri que arribin a zero emissions en 30 anys"

Què passaria si la Xina davant aquesta situació es fes enrere en els seus compromisos?

La pregunta és important en el sentit de les relacions que tenim aquests dies entre els EUA, Europa i la Xina. És com si ens preguntem què fem sense els americans, que són la meitat de les emissions dels xinesos. Tenen un paper molt important tots dos en les negociacions i no farem res si no hi són, que és el que va passar al Protocol de Kyoto. Que el líder xinès no vagi a la COP26 crec que no és significatiu perquè aquest país ja ha fet tots els anuncis importants. La realitat és que hi ha més de cent països que han llançat els seus compromisos per al 2050, però no hi ha res que asseguri que arribin a zero emissions en 30 anys.

Què creus que s'aconseguirà en aquesta COP26?

El temps ja ha marxat i només hi ha una alternativa: fer molt i molt ràpid. El més important d'aquesta cimera són els temes de finançament i els objectius el 2030. S'ha posat molt èmfasi el 2050, però és un objectiu tan llunyà que la meitat dels polítics que diuen que ho compliran estaran morts. Dins de deu anys és el veritable repte, tens una dècada per fer molt més del que havies dit. Fins ara ha estat molt positiu, perquè grans països com el Japó o els EUA han incrementat els seus objectius de tallar emissions per al 2030 respecte al que havien plantejat fa cinc anys. Un dels grans pendents, encara que les emissions siguin petites, és Austràlia. És important perquè forma part de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic. Si els països que parlen del 2050 no faran gaire el 2030, és que no s'aconseguirà l'objectiu.

"Passa amb totes les crisis, quan surts del primer o segon any, hi ha un rebot, les economies s'acceleren més ràpid i intenten recuperar tot el que van perdre"

Quin és el missatge que ha de calar respecte al canvi climàtic perquè la gent s'impliqui la lluita?
 

A Europa sou una mica més de missatges orientats a la culpabilitat: cal deixar de volar, de menjar carn. Crec que això no convenç el món a canviar. La culpa és una cosa religiosa i no funciona quan parles de tota Àsia, o tota Àfrica. La proposta de canvi és una qüestió de millora: sostenibilitat, biodiversitat i equitat. Pensa per un moment en el sistema energètic que estem intentant desenvolupar, que és més just i equitatiu. Si ho contextualitzes en relació amb la geopolítica mundial i veus totes les guerres que hem tingut en els darrers 100 anys, motivades per la gent que té el petroli i qui no en té, això desapareix. De fet, alguns països tindran menys avantatges, com Alemanya, que no tindran espai ni els recursos d'energies naturals. Tot i això, la gran majoria de països desenvolupats i en vies de desenvolupament tenen una quantitat enorme d'energia. No podem seguir les batalles amb el gas natural, per exemple.

No és només una qüestió de cura del medi ambient, també és de salut, economia…

No, no es tracta només de tenir només un món més net, és aconseguir un planeta més intel·ligent. La transformació arribarà si realment ens creiem que és positiva i fins i tot més barata que seguir amb allò que teníem abans. Què és la veritat si tenim en compte els impactes. Aquesta transició gairebé no té res a veure a escala social amb el medi ambient. No hem de pensar que cal salvar el medi ambient, és donar pas a una tecnologia més neta a llarg termini, més barata. Seria absurd no fer-ho. Però ha de ser ràpid. La transformació energètica no es desenvoluparà perquè tothom es fa ambientalista, serà perquè la gent vol energia més barata, neta i justa.

De quina manera està desfasat el sistema energètic actual?

Li manca eficiència. Esperar que l'última casa d'un racó del globus pugui agafar els electrons per fer servir el seu aire condicionat és primitiu al nivell de viure a les coves. El que oferim ara és una energia gairebé basada a Internet. Produir la que sigui necessària per mantenir el mateix nivell de consum. Això ens ajuda a descarbonitzar ràpidament i no consisteix només a canviar la font del combustible, també la seva eficiència.

"No tenim tanta naturalesa per resoldre la quantitat d'emissions que posem cada any a l'atmosfera"

Recentment ha publicat un estudi sobre embornals de carboni. Quina és la conclusió a què han arribat?
El que hem observat amb tots els escenaris d'escalfament és que, tret que arribem a un escalfament extrem de 4 ºC o 5 ºC a finals de segle, aquests embornals continuaran funcionant. No es col·lapsaran, però com més calentament, menys eficients, encara que ens seguiran ajudant. L'altra qüestió és què podem fer amb les solucions basades en la natura, com ara restaurar i plantar més arbres. Aquí hi ha límits molt grans perquè no hi ha prou bosc per restaurar o suficient degradació per fixar. Si tenim un problema de mitigació del 100%, la reducció d'emissions de combustibles fòssils és el 90% del problema a resoldre. És veritat que hi ha un percentatge, al voltant del 10%, que podem gestionar amb aquests embornals, expandint els boscos o intentant portar la biodiversitat que hem perdut. Però la gent que ha pensat que podríem reduir a la meitat el problema amb això s'equivocava. No tenim tanta naturalesa per resoldre la quantitat d'emissions que posem cada any a l'atmosfera.

Parlant precisament de la biodiversitat, per què és menys protagonista que el canvi climàtic?

La robustesa d'aquests embornals de carboni té molt a veure amb la biodiversitat. Sabem que aquells que són més senzills des d'un punt de vista de la biodiversitat, o que estan degradats, són menys capaços d'afrontar extrems climàtics, com ara grans sequeres. Si són més diversos, són menys vulnerables. D'alguna manera són dos sistemes que estan força acoblats.

A més de l'informe sobre emissions que estan a punt de publicar, en què treballen?

Aquest nou informe d'emissions acumulades de carboni inclou tots els embornals i fonts d'emissions de tot el món, naturals i activitats humanes en conjunt. Això ens ajuda a entendre com la Terra està canviant per no tenir cap sorpresa. Per exemple, el tròpic està absorbint una mica menys de CO2 perquè és més calent. Estudiem el balanç de carboni a l'atmosfera per veure que si arribem a emissions zero, realment el clima s'aturarà i no hi haurà sorpreses. Per exemple, seguim molt de prop el que passa amb les emissions del permafrost, si hi haurà alguna cosa inesperada, que creiem que no. Intentem aprendre també el comportament d'aquests embornals quan hi ha extrems climàtics. Quan és present el fenomen de La Niña i El Niño, per exemple, es fan més grans amb el primer, que és en el que estem ara, i quan és El Niño són més petits. Podem estudiar el clima relacionat amb aquests fenòmens per després intentar ajudar els models climàtics a fer les projeccions del futur. És la feina continuada que fem: entendre la sensibilitat d'aquests embornals a la pluja, a la calor o als fenòmens extrems.


Relacionats

Opinió

El que podem assegurar és que la COP26 elevarà una vegada més les pressions sobre els nostres polítics per actuar amb valentia, anteposant l’evidència científica sobre el canvi climàtic i la salut de les persones als interessos econòmics i partidistes. Veurem si les pressions per uns i altres bàndols tenen l'efecte tan desitjat com necessari en els acords i podem celebrar que Glasgow 2021 no passa al calaix de la irrellevància.

Notícia

L’objectiu del projecte,  liderat per un equip interdisciplinari del grup de recerca Coneixement i Didàctica (CODI) de la Universitat de Vic és que els nens i les nenes que hi participin puguin tenir una experiència ambiental autèntica. És a dir, que puguin recollir dades ambientals reals, que prenguin decisions a partir d’aquestes dades i que puguin fer accions que ajudin a millorar la biodiversitat del pati.

Article

Per primer cop s’ha quantificat la petjada de carboni que genera l’alimentació a la ciutat de Barcelona. Un estudi elaborat per Barcelona Regional, amb la col·laboració d’Inèdit, exposa que el consum de begudes i aliments a la ciutat (incloent-hi la producció, l’envasat i la distribució i, per tant, també tenint en compte les emissions generades fora de l’espai geogràfic de la ciutat) suposa l'emissió de 2,5 milions de tones anuals de diòxid de carboni (CO2).

Butlletí