En el marc de la Setmana Europea de l'Energia Sostenible 2022
Ens trobem a l’any 2030. L’escalfament global ha provocat un desgel sobtat dels casquets polars. Necessitem un equip que ens ajudi a aturar la pujada del nivell del mar. Aconseguireu superar la prova? Sea Level Rise Room és una activitat ludificada de la Diputació de Barcelona i la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat, elaborada per United Explanations.
Comença l’Assemblea Ciutadana pel Clima, un procés deliberatiu que té com a objectiu conèixer de primera mà les reflexions i necessitats de la ciutadania de Barcelona i elaborar un recull de recomanacions i iniciatives per abordar la crisi climàtica en les polítiques públiques.
Una programació de divulgació científica per a tots els públics que inclou conferències, contes i tallers per a infants, una exposició i una taula rodona. El cicle tindrà lloc a tres equipaments municipals: la Biblioteca Central Tecla Sala, el Centre Cultural Sant Josep i l’Auditori Barradas.
La primavera de 2022, calorosa i seca a la majoria del territori català, s’ha combinat amb el juny més càlid des de 2003 segons el Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) i una manca de pluges crònica, es preveu una campanya d’estiu molt dura per als boscos catalans i la situació no millorarà si no plou a de forma abundant a les zones afectades per sequera. L’equip científic del CREAF encoratja a la ciutadania a extremar les precaucions al camp i a ser partícips del seguiment de l‘estat de salut dels boscos a través del projecte AlertaForestal.
L'escalfament de les aigües del mar com a conseqüència del canvi climàtic està provocant múltiples impactes sobre la biodiversitat marina, especialment amb la proliferació d’onades de calor marines.
Un nou estudi de l'ICTA-UAB mostra que els escenaris actuals de mitigació del clima perpetuen les desigualtats en l'ús de l'energia entre el Nord i el Sud Global durant molt de temps. Aquests escenaris perjudiquen el Sud Global i, per tant, són políticament insostenibles.
És una tasca esgotadora i estèril qualsevol intent per intentar planificar la imprescindible transformació abans d’arribar simplement a l’anunciat col·lapse, amb el dolor i la misèria afegida que generarà. Els governs, les grans empreses, les persones que podrien pilotar el canvi i, en general, bona part de les societats, continuen immerses en una laberint de pedaços per mirar de mantenir allò que fa aigües per tot arreu.
Els tres comissaris del Pla Estratègic han assistit al ple que ha aprovat el document Missions Granollers 2030
Des de l’octubre de 2021, més de 1.400 persones han participat, a través de 30 activitats, en la definició de les Missions Granollers 2030. Aquest tercer Pla estratègic recull més de 1.000 aportacions de la ciutadania i els agents socials, econòmics i polítics de Granollers per avançar cap a una ciutat més saludable, resilient, sostenible i cohesionada, que pugui afrontar els reptes globals dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) i els objectius de l’Agenda Urbana Espanyola.
El Butlletí Anual d’Indicadors Climàtics (BAIC) 2021 incorpora nous punts d’observació termomètrica i pluviomètrica, una nova metodologia d’anàlisi d’homogeneïtat i amplia el nombre d’indicadors d’extrems. Es pot observar que la temperatura mitjana anual a Catalunya és actualment 1,8 ºC més alta que a mitjans de segle XX i la precipitació disminueix molt lleugerament, però sense mostrar una tendència concloent i el nivell de l’aigua del mar a l’Estartit s’ha incrementat en prop de 10 cm des del 1990.
S’adequaran com refugis climàtics, amb temperatura ambient i entorn confortable, 9 equipaments esportius, cívics i culturals del Prat i 5 parcs i places amb ombres, bancs i fonts. Aquesta era una de les mesures contemplades per la Declaració d’Emergència Climàtica aprovada el setembre de 2020.
La temperatura de la superfície del sòl d’algunes parts d’Espanya supera els 53 graus, en un moment en què encara acaba de començar l’estiu. La plantació generalitzada d'arbres a la ciutat podria compensar els augments de les morts que s'atribueixen a la calor a mesura que avança el canvi climàtic.
Les emissions de GEH a Catalunya l’any 2020 van ser de 39,94 milions de tones de CO2eq. Respecte a l’any anterior, van suposar una reducció de 4,08 milions de tones de CO2eq.
