Aquest és el primer vídeo participatiu que neix fruit dels tallers organitzats per l'Ajuntament de Granollers soci de Climatubers. El projecte CLIMATUBERS – INFLUENCERS FOR CHANGE, reuneix organitzacions que treballaran per vincular les tecnologies digitals amb l'acció social, i poder jugar un paper en l’activació del debat públic i en la creació de solucions.
Fa una setmana l'IPCC va publicar el sisè informe on alertava que els impactes de la crisi climàtica són globals i més intensos del que es creia. Jofre Carnicer, un dels autors espanyols del treball, adverteix que, per superar aquest repte “majúscul”, en els propers 20 anys es necessiten canvis no només als governs, sinó també als nostres comportaments de consum, cultura i hàbits de vida.
L'informe Canvi Climàtic 2022. Impactes, adaptació i vulnerabilitat publicat aquest 28 de febrer pel grup d'especialistes climàtics de l'ONU, l'IPCC, destaca la interdependència del clima, amb la biodiversitat i el model socioeconòmic i que "les mitges mesures per abordar els riscos climàtics ja no són una opció". La falta de sentit d'urgència global fa que no hi hagi lideratge polític ni compromís del sector privat ni de la ciutadania.
Ha estat elaborat per Ecologistes en Acció, Aigua és Vida i Enginyeria sense Fronteres, i té l'objectiu de contribuir a la visibilització dels riscos que suposa l’emergència climàtica en un context de crisi global, que integra la crisi climàtica, social i ambiental, entre d’altres, i que, al seu torn, interactuen i es potencien entre si, per a la garantia del DHAS a l’AMB.
El projecte LIFE CLIMARK promou una gestió forestal específica per mitigar el canvi climàtic, lligada a la prevenció d'incendis, la creació de mosaic agroforestal i la conservació de la biodiversitat i els recursos hídrics. El programa entrarà en els circuits del finançament ambiental mitjançant els anomenats "crèdits climàtics".
Els espais s'han habilitat sota arbres existents i s'hi ha posat més vegetació, un paviment que redueix la temperatura ambient, bancs de fusta i uns aspersors d'aigua.
L’autoestima d’un país també passa per la seva capacitat de superar l’atzucac ecològic i compartir els reptes i mesures per adaptar-nos a nous escenaris ambientals. Per això és rellevant preguntar-nos, des de les planes del litoral o les muntanyes del Pirineu: ¿Quin missatge donarem a la comunitat internacional empenyent uns jocs olímpics d’hivern del tot inviables, innecessaris i poc explicables en un país de la conca mediterrània com el nostre?
Exemplars de l'espècie Paramuricea clavata de la reserva marina d'Escandola. Foto: Medrecover
Un nou estudi liderat per equips de la Facultat de Biologia, l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la UB i l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) de Barcelona ha revelat que les onades de calor marines associades a la crisi climàtica estan portant al col·lapse les poblacions de coralls de la Mediterrània, la biomassa de les quals en alguns casos s’ha vist reduïda entre un 80 i un 90 %.
El Prat acollirà al mes d’abril l’intercanvi juvenil del programa Erasmus+ Changing for the Climate, en què durant vuit dies joves d’entre 17 i 30 anys de 5 països europeus compartiran coneixements i posaran en pràctica les estratègies que es duen a terme als seus llocs d’origen contra les causes del canvi climàtic.
El nou mapa d’alta resolució de l’arbrat de Catalunya, elaborat per l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) i el CREAF, permet determinar les variables biofísiques dels boscos catalans, com el carboni emmagatzemat, amb una resolució 2500 vegades més alta que els inventaris forestals tradicionals. Aquest coneixement profund suposa un salt qualitatiu en la planificació i gestió forestal, i es traduirà en el desenvolupament de polítiques més efectives, una millor prevenció dels incendis i el desenvolupament de projectes de caire mediambiental i d’ordenació més eficients.
