D'acord amb l'Organització Meteorològica Mundial, els nivells de gasos d'efecte hivernacle responsables del canvi climàtic han assolit un nou màxim.
Aquesta tendència continuada a llarg termini fa que les generacions futures s’enfrontin a impactes cada cop més severs del canvi climàtic, incloent la pujada de temperatures, el clima més extrem, l’estrès hídric, l’augment del nivell del mar i la interrupció dels ecosistemes marins i terrestres.
El Butlletí de gasos d'efecte hivernacle de l'OMM mostra que les concentracions mitjanes de diòxid de carboni (CO2) mundials van assolir les 407,8 parts per milió el 2018, passant de les 405,5 parts per milió (ppm) el 2017. L’augment del CO2 de 2017 a 2018 va ser molt proper a l'observat del 2016 al 2017 i just per sobre de la mitjana de l’última dècada. Els nivells globals de CO2 van superar el referent simbòlic i significatiu de 400 parts per milió el 2015. El CO2 roman a l’atmosfera durant segles i als oceans encara més temps.
Les concentracions de metà i òxid nitrós també han augmentat en quantitats superiors a les de la darrera dècada, segons les observacions de la xarxa de Global Atmosphere Watch que inclou estacions a l'Àrtic, les zones de muntanya i les illes tropicals.
Des del 1990, hi ha hagut un augment del 43% en la radiació forçada - l'efecte que provoca l'escalfament global del clima- a causa dels gasos d’efecte hivernacle. El CO2 suposa al voltant del 80% d'aquest efecte, segons les xifres de l’Administració oceànica i atmosfèrica dels EUA citades al Butlletí de l’OMM.
"No hi ha cap signe de desacceleració, i molt menys d'un descens de la concentració de gasos d'efecte hivernacle a l'atmosfera, malgrat tots els compromisos de l'Acord de París sobre el Canvi Climàtic", va dir el secretari general de l'OMM Petteri Taalas. "Hem de traduir els compromisos en accions i augmentar el nivell d'ambició pel bé del benestar futur de la humanitat", va dir.
“Cal recordar que l’última vegada que la Terra va experimentar una concentració comparable de CO2 va ser fa 3-5 milions d’anys. Aleshores, la temperatura era de 2-3 ºC més càlida, el nivell del mar era 10-20 metres més alt que ara ", segons Petteri Taalas.
El Butlletí de Gasos Hivernacle de l'OMM informa sobre les concentracions atmosfèriques de gasos d'efecte hivernacle. Les emissions representen el que entra a l’atmosfera. Les concentracions representen el que queda a l’atmosfera després del complex sistema d’interaccions entre l’atmosfera, la biosfera, la litosfera, la criosfera i els oceans. Prop de la quarta part de les emissions totals són absorbides pels oceans i un altre quart per la biosfera.
Principals conclusions del Butlletí de gasos d’efecte hivernacle
Diòxid de carboni
El butlletí confirma el paper dominant de la combustió de combustibles fòssils en l’augment del diòxid de carboni atmosfèric. Hi ha múltiples indicis que l'augment dels nivells de CO2 atmosfèrics estan relacionats amb la combustió de combustibles fòssils. Els combustibles fòssils es van formar a partir de materials vegetals fa milions d’anys i no contenen radiocarboni. Així, cremar-lo afegirà a l'atmosfera CO2 lliure de radiocarboni, augmentant els nivells de CO2 i disminuint el seu contingut de radiocarboni. I això és exactament el que demostren les mesures.
El diòxid de carboni és el principal gas hivernacle de llarga vida a l’atmosfera relacionat amb les activitats humanes. La seva concentració va assolir nous màxims el 2018 de 407,8 ppm, el 147% del nivell preindustrial el 1750.
Metà
El metà (CH4) és el segon gas d'efecte hivernacle més important i aporta al voltant del 17% del forçament radiatiu. Aproximadament el 40% del metà s’emet a l’atmosfera per fonts naturals (per exemple, zones humides i tèrmits), i al voltant d’un 60% prové d’activitats humanes com la ramaderia, l’agricultura d’arròs, l’explotació de combustibles fòssils, abocadors i la crema de biomassa.
El metà atmosfèric va assolir un nou màxim d’unes 1869 parts per mil milions (ppb) el 2018 i actualment és el 259% del nivell preindustrial. Pel CH4, l’augment del 2017 al 2018 va ser superior al observat del 2016 al 2017 i a la mitjana de l’última dècada.
Òxid de nitrogen
L’òxid nitrós (N2O) s’emet a l’atmosfera tant a partir de fonts naturals (aproximadament un 60%) com antropogèniques (aproximadament un 40%), incloent oceans, sòl, crema de biomassa, ús d’adobs i diversos processos industrials.
La seva concentració atmosfèrica el 2018 va ser de 331,1 parts per mil milions. Es tracta del 123% dels nivells preindustrials. L’augment de 2017 a 2018 també va ser superior al observat de 2016 a 2017 i la taxa de creixement mitjana dels darrers deu anys.
L’òxid nitrós també té un paper important en la destrucció de la capa d’ozó estratosfèrica que ens protegeix dels nocius rajos ultraviolats del sol. Suposa al voltant d’un 6% del forçament radiatiu per gasos d’efecte hivernacle de llarga vida.
