La decisió implica arxivar tots els projectes de prospeccions petrolieres en aquesta àrea del Mediterrani per tal de protegir dofins, rorquals, catxalots i altres cetacis. El Conveni de Barcelona converteix aquesta franja marítima, un espai d’alt valor ecològic on abunden dofins, rorquals o catxalots, en una Zona Especialment Protegida d’Importància per al Mediterrani (ZEPIM).
El Programa de Centres Ecoambientals compleix la setzena edició amb la participació de 143 centres educatius d’arreu les Illes Balears. D’aquests, 87 eren de Mallorca; 37 d’Eivissa, 16 de Menorca i 3 de Formentera. Enguany, s’entregaran un total de 48 guardons i 89 certificats de participació. El guardó és un reconeixement per l’assoliment dels objectius marcats al llarg de dos cursos escolars. Els centres que han participat en el Programa però als quals no correspon el guardó reben el certificat de participació en senyal del seu compromís vers la sostenibilitat.
El Zoo de Barcelona ha alliberat a la serra de Tramuntana 88 ferrerets, una espècie de gripau endèmica de Mallorca que està en perill d’extinció. En els darrers tres anys el Zoo ha reintroduït 220 exemplars d’aquest amfibi que forma part d’un pla de conservació exemplar que ha rebut el reconeixement internacional.
El Govern de les Illes Balears ha constituït, juntament amb els principals agents econòmics i socials, els consells insulars, els municipis i la Universitat de les Illes Balears (UIB), la Mesa per a l’Agenda Balear 2030.
Les primeres analítiques, recollides el mateix dia 11, van evidenciar altes concentracions de substàncies volàtils presents en dissolvents. Aquests productes, no obstant, tenen una ràpida evaporació. Per aquest motiu, a falta de disposar de més resultats, i arran de les diverses inspeccions fetes en el riu Besòs, s’ha apreciat una millora de la qualitat de l’aigua.
Niklas Hagelberg és Coordinador de canvi climàtic del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (UN ENVIRONMENT). Estem en un canvi de fase, assegura Niklas Hagelberg, per primera vegada tenim la voluntat de la ciutadania a favor. Hagelberg es mostra en aquesta entrevista optimista, contrasta amb els resultats d’un últim informe de Nacions Unides, que segons ens explica té un missatge molt clar: ens estem quedant enrere respecte als objectius per evitar un augment de la temperatura superior als 1,5 graus.
Henning Wuester és director de l’ICAT (Initiative for Climate Action Transparency) una entitat que té com a objectiu recolzar els països per obtenir transparència en relació als compromisos climàtics. Va ser creada pel govern alemany i la Children’s Investment Fund Foundation, i ara és recolzada per una xarxa d’institucions, experts que s’estén per 30 països. Wuester alerta dels perills de la informació falsa sobre acció climàtica i insisteix en la necessitat de crear sistemes d’informació online oberta per a tothom i des de qualsevol dispositiu per accedir a dades tècniques i científiques sobre l’emergència climàtica.
Alexander L. Jones és Director del Clima i Medi Ambient de la l’Organització de les Nacions Unides per l’Alimentació i l’Agricultura (FAO). En aquesta entrevista, reflexiona sobre el gran impacte de l’agricultura en el canvi climàtic, ja que és responsable d’un 24% de les emissions globals. I desgrana el reptes als quals s’enfronta: el necessari augment de la producció per abastir una població mundial cada dia més nombrosa, i l’augment de la inseguretat alimentària a causa dels canvis de patrons que ens ha portat l’escalfament global. Sens dubte un dels temes cabdals als que s’haurà de fer front i sobre el que podem actuar amb decisions molt personals, com la nostra dieta.
Les emissions de CO2 per consum del 10% de les llars més riques d'Espanya superen 2,3 vegades les del 10% més pobre, segons ha anunciat Oxfam Intermón, i adverteix que la desigualtat extrema i l'emergència climàtica mantenen una estreta relació. Mentre els més rics són qui més emissions per consum emeten, els més vulnerables són qui més pateixen els impactes derivats de la crisi climàtica i els que compten amb menys recursos per adaptar-s'hi.
Es vol amb esta nova proposta generar sinergies favorables al correcte i racional ús dels recursos disponibles per a avançar cap a una economia circular i sostenible. El sistema d'ús és senzill perquè resulte còmoda i pràctica la utilització del sistema de recàrrega.
