Que la calor extrema ens desperti
L’ONU recorda que el principal culpable dels nous rècords de calor a Europa i l'Àsia és la crema de petroli, gas i carbó
Incendi forestal a l'amazònia brasilera. Estiu del 2019.
Imatge: GETTY IMAGES
Catalunya ha viscut la primavera més càlida des que es tenen registres. Quan semblava que havíem batut tots els rècords, en venen encara de nous. I els que vindran. L’informe del Meteocat d’aquests mesos del 2026 ressalta anomalies de més d’un grau a gairebé tot el territori català respecte de la mitjana de calor del període 1991-2020. Els 39,5°C del dia 29 de maig a Vinebre (Ribera d'Ebre) van esdevenir el nou rècord absolut de màxima més alta que s'ha assolit mai en aquest mes a Catalunya.
Però no només ha estat a Catalunya. Aquest mes de maig, l’estació de Kew Gardens de Londres va registrar 35,1ºC, superant el rècord de 32,8ºC de 1922, segons l'Oficina Meteorològica del Regne Unit. A França també es van registrar pics de 39ºC o el servei meteorològic alertava que la «cúpula de calor» estava produint temperatures fins a 13ºC més altes de l’habitual per aquesta època de l’any.
Tot plegat va portar fa pocs dies el director de la Convenció Marc de Nacions Unides pel Canvi Climàtic, Simon Stiell, a tornar a aixecar la veu d’alerta. «La ciència té clar que el canvi climàtic induït per l'home està fent que aquestes onades de calor siguin més freqüents i extremes», va dir, al·ludint específicament a les calorades d’aquests dies al Regne Unit, França i Espanya, va dir.
Stiell va tornar a dir el que tothom ja sap, que el «principal culpable» d’aquests rècords de calor és la crema de petroli, gas i carbó que continua incrementant-se any a any, en lloc d’aturar-se. Just en un moment en què la guerra iniciada per Donald Trump al Pròxim Orient ha deixat més en evidència que mai «els costos creixents» de la dependència global dels combustibles fòssils, va remarcar també Stiell, aquestes onades i pics de calor venen a recordar-nos la urgència de pivotar cap a fonts d’energia netes.
Potser hauran de ser els termòmetres de les nostres cases els que ens obliguin de nou a centrar l’atenció en la crisi climàtica, ara que ha deixat de ser prioritat política i ha quedat eclipsada per moltes altres crisis, també en els mitjans de comunicació.
Un oblit que resulta irònic precisament per això que assenyala Stiell: aquesta guerra que ocupa ara les portades i que ha portat la Unió Europea a reorientar les seves inversions a la indústria armamentística ens està ensenyant precisament com de volàtil i perillós és un món dependent dels combustibles fòssils. Però en lloc d’aprofitar el tancament d’Ormuz per enfocar els esforços en altres fonts d’energia, el món sencer aguanta la respiració pendent –encara– del preu del barril de Brent.
Pobles originaris al capdavant
I mentrestant, la Terra bull. A l’Índia i el Pakistan, la calor extrema d’aquest mes de maig també ha deixat ja una cinquantena de morts, i els científics de l’organització World Weather Attribution ja han confirmat que aquest episodi és una conseqüència directa de l’emergència climàtica. No podem dir que no ho sabem.
En aquests països del centre de l’Àsia especialment, «la calor extrema continua causant morts i exposa de manera desproporcionada les desigualtats socials profundes», destaquen des del WWA, ja que «els treballadors a l'aire lliure, les persones que viuen en habitatges de mala qualitat i les que depenen dels salaris diaris són significativament més vulnerables a les malalties relacionades amb la calor i la mortalitat».
L’OMS és també molt contundent des de fa temps, quan alerta que la crisi climàtica és l’amenaça més gran per a la salut a la que s’enfronta la humanitat. Parla de les malalties que es propaguen més per la calor, de la malnutrició i altres conseqüències de les sequeres extremes i de molts altres impactes, però també de les morts per la calor extrema.
Un estudi recent publicat a la revista Nature estimava que a Europa la calor pot arribar a produir 2,3 milions de morts addicionals acumulades entre el 2015 i el 2099. L’estudi també destaca que això afectarà especialment la regió mediterrània, fins al punt que ciutats com Barcelona podrien registrar més de 246.000 defuncions addicionals a finals de segle si no es redueixen dràsticament les emissions de carboni.
¿A què esperem? Tant de bo que aquest nou episodi de calor extrema ens faci despertar. Que ens recordi que la resposta a la inflació que patim ara (entre altres coses) pel bloqueig del petroli a Ormuz no ha de ser buscar altres llocs d’on importar petroli (com quan la crisi del gas rus per la guerra d’Ucraïna va convertir els Estats Units en el principal exportador de gas del món), sinó que ha de ser abandonar el petroli, i el gas, definitivament.
