Alexander L. Jones és Director del Clima i Medi Ambient de la l’Organització de les Nacions Unides per l’Alimentació i l’Agricultura (FAO). En aquesta entrevista, reflexiona sobre el gran impacte de l’agricultura en el canvi climàtic, ja que és responsable d’un 24% de les emissions globals. I desgrana el reptes als quals s’enfronta: el necessari augment de la producció per abastir una població mundial cada dia més nombrosa, i l’augment de la inseguretat alimentària a causa dels canvis de patrons que ens ha portat l’escalfament global. Sens dubte un dels temes cabdals als que s’haurà de fer front i sobre el que podem actuar amb decisions molt personals, com la nostra dieta.
Les emissions de CO2 per consum del 10% de les llars més riques d'Espanya superen 2,3 vegades les del 10% més pobre, segons ha anunciat Oxfam Intermón, i adverteix que la desigualtat extrema i l'emergència climàtica mantenen una estreta relació. Mentre els més rics són qui més emissions per consum emeten, els més vulnerables són qui més pateixen els impactes derivats de la crisi climàtica i els que compten amb menys recursos per adaptar-s'hi.
Es vol amb esta nova proposta generar sinergies favorables al correcte i racional ús dels recursos disponibles per a avançar cap a una economia circular i sostenible. El sistema d'ús és senzill perquè resulte còmoda i pràctica la utilització del sistema de recàrrega.
Amb aquesta Declaració, la ciutat reconeix l'absoluta necessitat de mantenir l'escalfament global per sota d'1,5 graus centígrads, un repte que haurà de passar, durant la pròxima dècada, per reduir de manera dràstica els nivells d'emissió. La declaració reconeix l'eco-dependència i interdependència de la nostra espècie i assenyala una situació de col·lapse. L'Ajuntament inclou un pla d'acció i un procés de compromís ciutadà per adherir-se al document.
És el municipi de tot l'Estat amb més amiant per habitant i ara, per primer cop, es recullen dades a l'interior dels blocs de pisos
La COP 25 ha evidenciat la distància cada vegada més gran que hi ha entre l’esfera política, que no reacciona adequadament a la realitat del canvi climàtic, i la societat civil, que va molt per davant en consciència, actitud i capacitat de mobilització. Els febles acords i les mancances de la cimera han estat un cop de porta a l’exigència de solucions urgents davant l’emergència climàtica. Les expectatives es traslladen ara a Glasgow (Escòcia) el novembre del 2020, quan tindrà lloc la COP 26.
Aquest 2019, davant el repte global del canvi climàtic, els primers ministres de tots els països nòrdics es van prometre convertir la regió en la més sostenible i integrada del món pel 2030. Una promesa del Consell Nòrdic que ha volgut mostrar fermesa a la COP25 i que genera admiració alhora que algunes crítiques internes.
Un cop acabat el període d’al·legacions, el text articulat de l’ordenança que regularà la zona de baixes emissions (ZBE) a partir de l’1 de gener de 2020 ja és definitiu i es presentarà a les comissions i al Ple municipal d’aquest mes per a l’aprovació final. L’ordenança incorpora una nova moratòria, enumera els vehicles singulars que podran circular per la ZBE i especifica la quantia de les multes per les sancions lleus, greus i molt greus.
Segons dades de l'Agència Catalana de Residus, el 40% del plàstic es destina a fabricar envasos i embalatges. És possible omplir la nevera sense omplir també el contenidor amb aquests embolcalls? La resposta és sí, com demostra el grup Residu Zero d'Osona, en què els integrants fan la compra en determinats comerços NO amb cistell sinó amb tupper!
