Notícia

En les tasques de vigilància de l’arribada d’espècies introduïdes als fons marins de les costes catalanes que duu a terme l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) en col·laboració amb el Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC), s’ha detectat per primera vegada a Catalunya i a les costes espanyoles una nova alga introduïda a la Punta Falconera, a la reserva natural del Cap de Creus, al municipi de Roses.

Notícia

L'estudi explora per primera vegada l'associació entre l'exposició a la contaminació atmosfèrica i el soroll per trànsit durant l'embaràs i la infància, i la connectivitat de tot el cervell.

Notícia

La Setmana Europea de l’Energia Sostenible 2022 se celebrarà del 26 al 30 de setembre amb l’objectiu de conscienciar la societat de la necessitat d’implementar el nou model energètic basat en l’eficiència energètica, la producció d’energia d’origen renovable i el paper clau de la ciutadania i les comunitats en aquest nou model.

Notícia

La col·laboració entre CREAST i el CREAF oferirà al sector audiovisual estatal invertir en recerca per a la sostenibilitat dels ecosistemes Mediterranis i els serveis que ens proporcionen, en un context de canvi climàtic i les seves conseqüències.Com a part de l’acord de col·laboració, CREAST té previst generar nous indicadors per analitzar la sostenibilitat de les produccions cinematogràfiques.

Notícia

L’Estació Depuradora d’Aigües Residuals (EDAR) la Llagosta compta a partir d’aquest mes de setembre amb una planta de generació d’energia solar fotovoltaica. La instal·lació està formada per 290 plaques que es troben ubicades i distribuïdes a les cobertes de diferents edificis de l’EDAR: pretractament, sala de control, bufants d’aireació i edificis auxiliars.

Notícia

Implantarà sistemes fotovoltaics a la Llar d’Infants El Niu · També al Col·legi Àngel Guimerà, des d’on alhora es podrà proveir energia verda a altres equipaments municipals

Notícia

El Ple celebrat el 8 de setembre, va aprovar per unanimitat una Proposta de resolució presentada pel grup municipal d’Esquerra Repúblicana Mataró per oferir una línia d’ajuts al comerç per adaptar-se als requeriments del decrets d’estalvi energètic.

Reportatge

Les conseqüències ambientals del canvi climàtic tenen efectes directes i indirectes sobre la salut humana. La perspectiva de salut és clau per avançar cap a una societat baixa en carboni i resilient al canvi climatic. 

Notícia

Les superilles de Barcelona afecten positivament la salut i el benestar del veïnat i les persones que en fan ús. Així ho conclouen diversos estudis observacionals, quantitatius i qualitatius realitzats, en el marc del projecte “Salut als carrers”, per l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB), que ha analitzat l’impacte en la salut i els seus determinants de les superilles implantades al Poblenou, a Sant Antoni i a Horta.

Notícia

La gestió del risc ha reduït la vulnerabilitat a les inundacions i les sequeres a escala mundial, però el seu impacte encara va en augment a tot el planeta, segons un estudi publicat a la revista Nature en què ha participat la investigadora María del Carmen Llasat, catedràtica de Física de l’Atmosfera a la Facultat de Física i membre de l’Institut de Recerca de l’Aigua (IdRA) de la Universitat de Barcelona.

Butlletí

Opinió

El Vallès és una realitat ambiental, territorial i orgànica que no entén de divisions i segregacions administratives. Té una singularitat poc comuna. No és cap pati del darrere.

La biosfera i jo estem al darrer 1% de les nostres vides», comentava Lovelock al 2020. Actiu fins pràcticament la fi dels seus dies, el 2019 publicà el seu darrer llibre, Novaceno, on apunta amb optimisme un futur en que humans i màquines cooperarem per salvaguardar l’habitabilitat del nostre planeta.  Et trobarem a faltar, Jim, al teu somriure i a les teves disrupcions, un terme que el filòsof Josep Ramoneda descriu com una innovació que marca una ruptura significativa en la manera de fer les coses.

Un altre estiu els incendis es converteixen en un forçat element transformador del paisatge a tota la conca mediterrània.Si tothom té clar quines són les causes i les solucions de la situació actual, com és que cada estiu repetim les mateixes lletanies? Al meu entendre, el principal motiu d’aquesta situació és que surt més econòmic invertir, majoritàriament, en extinció, és a dir, en el cos de bombers, que en prevenció.

Quan ens canviem la tablet o el smartphone comença un periple de residus bona part dels quals acaba a l’oceà. I això en el millor dels casos perquè la resta de components poden acabar manipulats sense protecció per persones vulnerables i abocats sense miraments en tota mena de paratges desprotegits.

L’onada de calor fa que es torni a parlar de pobresa energètica, un problema estructural que dura tot l’any i que obliga a les entitats socials a redoblar esforços aquests dies per atendre totes les persones que puguin mostrar dificultats per mantenir una temperatura saludable a la llar. Projectes com el Cooltorise, finançat per la Unió Europea, busquen atendre i acompanyar a totes les persones que tenen dificultats per pagar les factures elèctriques.

Propers actes

Dreceres