París marca un abans i un després. El resultat de la cimera porta a un esquema de lluita contra el canvi climàtic amb vocació de llarga durada, que involucra tota la comunitat internacional, accepta diferents graus d'esforç per part dels actors, i crea un sistema de revisió periòdica de la implantació de les mesures.
Si al 2012 es va constatar la cruesa de la pobresa energètica, conseqüència de la bombolla creditícia i d'endeutament de les famílies, al 2013 el Síndic de Greuges ja alertava d'aquest fet i proposava una sèrie de mesures als diferents agents implicats. Al 2014, l'actualització de dades arran de l'Informe sobre Pobreza Energética, publicat per l'equip de l'Asociación de Ciencias Ambientales ens demostrava que el problema no havia fet més que empitjorar i que cada cop són més les famílies amb dificultats econòmiques per fer front a les factures d'electricitat, gas i aigua.
En un moment de crisi social, econòmica i ambiental la ciutadania està demanant altres maneres de conviure més beneficioses per a la majoria, on les persones siguin l'eix central. En aquest marc s'ha celebrat la quarta edició de la Fira d'Economia Solidària de Catalunya (FESC) a Barcelona (concretament, el passat 24 i 25 d'octubre), al complex fabril Fabra i Coats de Sant Andreu de Palomar. A finals de novembre de l'any passat, 2014, l'economia solidària i social ja va ser el motiu del reportatge Emprendre per millorar la societat. Avui, quasi un any després, què ha canviat?
Ronan Uhel, cap del programa de Sistemes Naturals i Vulnerabilitat de l'Agència Europea del Medi Ambient, va presentar a Barcelona l'informe El medi ambient a Europa: estat i perspectives - SOER 2015, un document que es publica cada 5 anys i que recull les dades més actuals, així com una important projecció de futur. Ho va fer en el decurs de la jornada El Medi Ambient a Catalunya i Europa.
El projecte Desendolla't de l'Agència Local de l'Energia d'Osona (ALEO) ha guanyat el premi de la desena Setmana de l'Energia Sostenible de la Unió Europea en la categoria ciutats, comunitats i regions.
Parlar d'smarts cities a Europa inclou necessàriament parlar de Gènova, no només pels projectes que ha posat en marxa amb més o menys èxit, sinó sobretot per la filosofia que hi subjau al seu plantejament. "El nostre objectiu final és la millora de la qualitat de vida, que la gent pugui viure més bé", explica Gloria Piaggio, coordinadora del projecte ‘Genova Smart City'. "Basar l'smart city només en la tecnologia no té cap interès, perquè la tecnologia separada de les persones esdevé una barrera en lloc d'un pont per fer les coses més fàcils".
Poblacions petites que ja generen més energia de la que consumeixen, biodièsel de tanta qualitat com el dièsel convencional i l'expansió de les diverses opcions tant de renovables com d'eficiència energètica fan d'Àustria un dels llocs més interessants per trobar models d'èxit en la transició energètica.
