Àustria, model a seguir en la transició energètica

Periodista. Sostenible.cat
23/11/2014

Poblacions petites que ja generen més energia de la que consumeixen, biodièsel de tanta qualitat com el dièsel convencional i l'expansió de les diverses opcions tant de renovables com d'eficiència energètica fan d'Àustria un dels llocs més interessants per trobar models d'èxit en la transició energètica.

Les xifres són clares: "el 34% de tota l'energia que es consumeix a Àustria -incloent combustibles per a vehicles- és de fonts renovables", afirma amb orgull Georg Priesner, cap de projectes d'energia de la Climate Alliance Austria i expert nacional en el Pacte d'Alcaldes. "En electricitat superem el 70%, en bona part gràcies a les grans centrals hidroelèctriques del Danubi i els llacs dels Alps, però també a la construcció en els últims anys de més de 3.000 plantes de biomassa per a calefacció urbana i diversos grans parcs d'energia eòlica".

(F)

Durant els últims dos anys i mig han compartit la seva experiència des de la Climate Alliance Austria, una entitat sense ànim de lucre que agrupa més de 960 municipis (un terç de la població del país), amb l'Agència Regional de Gestió Energètica del Mar Negre, el participant de Bulgària en el projecte SEAP PLUS. Aquest projecte europeu emparella ens ‘amb experiència' en els PAES (Plans d'Acció per a l'Energia Sostenible) amb d'altres ‘en procés d'aprenentatge'. Però més enllà d'aquests emparellaments, un dels objectius de SEAP PLUS és la divulgació de bones pràctiques arreu del continent.

I Àustria en té moltes per mostrar. En aquest reportatge n'hem triat dues: una base de dades online d'experiències concretes d'ajuntaments, i el sistema energètic del municipi de Mureck, el primer d'Àustria en ser totalment autosuficient en termes energètics.

Mureck, el poble on fan més energia que la consumeixen
Mureck, amb només 1.600 habitants, ha estat el primer municipi d'Àustria en aconseguir l'autosuficiència energètica. Tot va començar a mitjans dels anys vuitanta, quan Karl Totter, veí de la població i aleshores cap de la cooperativa local, va convèncer els pagesos de la zona per cultivar el que havia de ser el seu propi combustible. Així va nàixer, l'any 1989, la SEEG, la planta cooperativa de producció de biodièsel a partir d'oli de colza que conreen uns 500 pagesos de la contornada, l'oli de cuina de cases particulars i restaurants i, des de fa poc, també el de tots els McDonald's d'Àustria.

"Ara mateix la SEEG produeix un mil per cent més del biodièsel que es necessita a Mureck", diu Georg Priesner. "En termes de mobilitat, són doncs un 1000% autosuficients. I aquest biodièsel és més barat: uns 20 cèntims menys per litre que el dièsel convencional, i de molt bona qualitat, sense cap risc per als vehicles. El propi Karl Totter l'ha fet servir al seu cotxe durant més de mig milió de quilometres".

També és més barat el sistema de calefacció urbana, que des de 1998 genera l'empresa local Nahwärme a partir de biomassa. El 2004 es va posar en marxa una planta d'"eco-electricitat" a partir de biogàs que s'alimenta de fems del bestiar i subproductes de la planta de biodièsel. I el 2010 es va iniciar la planta fotovoltaica de participació ciutadana, en la que hi van invertir 380 persones, que podien esdevenir accionistes a partir d'una inversió de mil euros. És una mena de gran hivernacle on, a més de produir 3.000 megawatts per hora d'energia neta, també es cultiven verdures ecològiques.

(F)

Amb la suma de tot això, Mureck ha esdevingut energèticament autosuficient, amb un estalvi anual de 20.000 tones de petroli i una reducció d'emissions de 60.000 tones de CO2. Això li ha valgut, a més, el segon premi de la European RES Champion League el 2013, l'European Solar Prize el 2006 i el World Energy Globe el 2001, entre altres. Però arribar fins aquí no ha estat fàcil: "ha calgut molta informació a la població al llarg de tots aquests anys", explica Priesner, "s'han fet moltíssimes reunions, moltíssims tallers, molta informació al diari local. I la clau ha estat explicar què és el que la població podria treure de tot això si donava suport als projectes de descentralització energètica".

La legislació actual austríaca facilita aquesta autoproducció energètica, però no sempre ha estat així. "A finals dels vuitanta o principis dels noranta, quan tot això va començar a Mureck, les lleis no afavorien gens aquest plantejament. Aleshores cada estat federal tenia una empresa energètica 100% pública (ara són com a mínim un 50% públiques), i no volien que un poblet petit produís la seva pròpia energia fora d'aquest sistema", diu Priesner.

Una base de dades per replicar experiències d'èxit
Bona part dels projectes de Mureck formen part, juntament amb les de molts altres municipis, d'una base de dades de bones pràctiques energètiques oberta a tothom (la informació només està disponible en alemany). Està sobretot destinada a ajuntaments, regidors o tècnics de medi ambient o energia.

Són més d'un centenar de bones pràctiques ordenades per cadascun dels nou estats federals i sis grans àrees temàtiques: eficiència energètica, energies renovables, mobilitat, agricultura i temes forestals, relacions públiques i conscienciació ciutadana, i desenvolupament cooperatiu. Els resultats són fitxes molt completes, amb exemples de pobles des de només uns centenars d'habitants fins a grans ciutats com Viena, i temes tan diversos com la construcció d'habitatge social a la instal·lació de plaques fotovoltaiques. Tots són projectes que ja s'han dut a terme o que estan funcionant ara mateix.

Una dada interessant és que, segons Georg Priesner, bona part de les experiències més novedoses provenen d'àrees perifèriques, dels municipis fronterers amb els països de l'est i amb menys recursos: "les àrees més riques no tenen tanta pressa en invertir en eficiència energètica, però allà on hi ha més pressió és on han buscat la manera de maximitzar el que tenen, els recursos locals, siguin agricultura, boscos, etc., i mirar de fugir de la dependència dels combustibles fòssils".

(F)

La web es va posar en marxa el 2007, amb finançament del govern nacional austríac -a través del ministeri de medi ambient- i ha rebut vora 80.000 visites. "Més enllà dels clics, mesurem l'èxit perquè sabem de primera mà que molts municipis la consulten", diu Priesner. "La transició energètica és possible, també a nivell local", afirma amb convenciment, "i totes aquestes experiències són vies per aconseguir-la. Evidentment, l'autosuficiència energètica no pot passar d'un dia per l'altre, però tenim les eines per anar en aquest camí".

Àustria-Bulgària: el primer de la classe i el país més pobre de la UE
El projecte SEAP PLUS va emparellar Climate Alliance Austria, com a entitat experimentada, amb l'Agència Regional de Gestió Energètica del Mar Negre, a Bulgària, com a soci aprenent. El més productiu han estat les sis reunions conjuntes que han mantingut, tres a cada país. "Per nosaltres el més important era veure la situació de generació d'energia i protecció climàtica a Bulgària, que estan encara molt poc desenvolupades, bàsicament per manca de pressupost", explica Georg Priesner. "Bulgària és el país més pobre de tota la Unió Europea, pràcticament no hi ha inversió privada, i tampoc nacional, depenen quasi totalment dels fons europeus".

Tallers, reunions i visites han servit per assessorar-los a l'hora de trobar finançament. "Hem de treballar sobre la base del que allà és possible, no podem assessorar des del punt de vista dels qui ja portem molts anys en aquesta ruta. I el més interessant és que disposen de molts recursos naturals per obtenir energia de fonts renovables: tenen molt de sol, tenen molta aigua, molta fusta -és a dir, molta biomassa, i també recursos per a obtenir biogàs. Però no tenen els diners per dur avant els projectes", diu Priesner. Per això una de les seves funcions ha estat també fer de pont amb empreses energètiques austríaques disposades a invertir a Bulgària, tot i que la legislació búlgara hi posa alguns obstacles: "d'un dia per l'altre van afegir un 20% més d'impostos sobre la generació d'energia renovable, cosa que ha fet que algunes noves instal·lacions eòliques deixin de funcionar, perquè amb aquest augment no els hi sortien els números. Això va en contra de la legislació europea, i sembla que ara s'ha revocat aquest impost, però trigaran encara uns mesos en deixar-lo d'aplicar".

Tot i aquests entrebancs, Georg Priesner valora el conjunt del projecte SEAP PLUS com a extremadament exitós. "S'han aconseguit nous signants per al Pacte d'Alcaldes, i més Plans d'Acció per a l'Energia Sostenible. I crec que els emparellaments es van fer molt bé. Aquest tipus de formació permet que al final tots aprenem de tots, tots els participants ens coneixem ara més bé i segur que a partir d'ara podrem seguir cooperant".

Etiquetes: 

Relacionats

Butlletí